TW
4

Ja hi estam acostumats: la massiva representativitat política es repeteix gala rere gala. Si bé la nit de dijous havia de ser la nit dels escriptors i de la cultura, el sopar d'entrega del premi Ramon Llull es tornà a convertir en l'encontre dels representants institucionals. De les denou taules, només tres eren per a escriptors: una per als illencs -Miquel Cardell, Antònia Vicens, Rosa Planas i Pep Lluís Aguiló-, una altra per als vinguts de la Península -amb la flamant guanyadora, signatària contra la suposada persecució de l'espanyol a Catalunya, devora Ferran Torrent i Najat El Hachmi- i una tercera per al jurat -Damià Pons, Carme Riera, Gabriel Janer Manila, Pere Gimferrer, Carles Pujol i Gemma Lienas. Això sí, també s'hi veien altres taules amb representants culturals, del gremi d'editors i llibreters, a més d'alguns -pocs- professors de la UIB i representants de les obres socials, com ara Andreu Ramis de Sa Nostra i Margarita Pérez-Villegas de la Caixa.

Tot i això, els representants institucionals hi eren majoria, escampats a les taules centrals. Eren, per ventura, els polítics el col·lectiu convidat més nombrós o és que hi acudiren en massa? O potser els escriptors convidats no s'hi presentaren? El cert és que tornaren a ser majoria dels 180 convidats que assaboriren a pler l'anfòs a la mallorquina -el gaubellet d'albergínies no agradà tant. I en acabat, la majoria passà pel Saratoga a fer una copa. Això darrer, cortesia de Planeta.