Paisatges pictòrics

La lluminositat i el paisatge de Mallorca han estat durant dècades beuratge i font d'inspiració d'artistes vinguts d'arreu del món. Per a alguns encara ho és, tot i la immersió de l'Illa en el turisme i la destrucció de l'entorn.
Aquesta bellesa paisatgística també fou clau en l'obra pictòrica d'Anglada Camarasa (1871-1959), que plasmà les contrades d'una serralada que avui lluita per ser Patrimoni de la Humanitat. Eren visions ben particulars que tingueren ressò internacional i que ara, cinquanta-dos anys després de la mort del pintor, tornen a cobrar vida a través del documental Anglada Camarasa, la llum de l'illa.

Camarasa, Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Tito Cittadini i Francisco Bernareggi són els protagonistes d'aquesta cinta produïda pel fotògraf Agustí Torres i sorgida d'una idea historiogràfica de l'escriptor Guillem Frontera. Per mitjà de la realitat 'teatralitzada', Torres trasllada l'espectador a l'entorn d'un Camarasa que el 1908 aterrà a Mallorca per primera vegada i que, anys després, s'hi establí. "Volem recuperar la seva mirada i la relació d'aquests artistes amb el paisatge i el que va suposar per a ell", n'explicava ahir el productor. Tanmateix, el reportatge té un doble objectiu: a més d'acostar la vida de Camarasa i dels seus contemporanis al gran públic, també pretén "reivindicar un patrimoni molt important a preservar".

L'actor Pep Tosar hi encarna el personatge del pintor barceloní per explicar-ne les vivències en "un joc dramàtic" basat en una "hipotètica entrevista". Les preguntes de la periodista portaran el Camarasa actor a recórrer Barcelona, París, Mallorca i fins i tot Montserrat, on es refugià en iniciar-se la Guerra Civil abans d'exiliar-se a França. És una reconstrucció de la vida de l'artista en la qual Pollença serà l'escenari central, un poble que durant anys es convertí en centre de pelegrinatge de creadors vinguts d'arreu. "Avui, la frescor de la seva mirada s'ha perdut", recordava el productor i coguionista, que vol recuperar aquells ulls i "el valor que tenien". "El paisatge és una eina a explotar, però no a fer malbé", setencia.

La llum de l'illa és també un "deute pendent" d'un poble amb Camarasa. "No hi havia cap documental que li dedicàs l'atenció que es mereix", reconeix Torres. La cinta, de 52 minuts, s'estrenarà avui a les 19.15 hores al CaixaFòrum. Dimarts, dia 15, es podrà veure per IB3 a partir de les 23.00 hores. És un viatge en el temps per recordar una terra i aquells que la varen deixar plasmada en el seu llenç.