L'altra versió d'El mar

La curiositat portà el professor de literatura catalana de la Universitat de Girona Xavier Pla a l'Arxiu de la censura franquista d'Alcalá de Henares. Allà, mentre realitzava una altra investigació, demanà l'expedident sobre Blai Bonet i El mar. La sorpresa fou majúscula quan, a dins, hi trobà el mecanoscrit sencer de la primera novel·la de l'escriptor de Santanyí, el qual, a més, era ben diferent del que avui coneixem.

A partir de llavors, la investigació de Xavier Pla s'ha centrat a ressenyar i a aprofundir sobre aquell text gràcies a la beca sobre literatura que atorga la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga. D'aquest treball, en sortí l'Estudi crític i comparatiu de la primera versió mecanoscrita de la novel·la El mar de Blai Bonet, en el qual planteja "molts interrogants", assegura l'autor. Avui es donarà a conèixer a Barcelona. El Club Editor presenta a l'Espai Mallorca una nova reedició d'El mar, que inclou un epíleg amb un resum de la investigació de Pla en què intenta "fer una aportació que ens il·lumini una mica més sobre la gènesi de la novel·la", explica.

Pla afirma que localitzar el manuscrit d'El mar a l'arxiu censor madrileny fou una "troballa" amb "sorpresa" inclosa. "Aquest mecanoscrit és molt més extens, amb més personatges i més dispers que el text publicat el 1958". "És més, el censor n'havia autoritzat la publicació", afegeix. Així doncs, per què no es va publicar aquell text? La hipòstesi que planteja Pla és que l'editor Joan Salas "va demanar a Blai Bonet que hi fes canvis per tal que la novel·la tingués més intensitat". Una altra incògnita que exposa el professor en aquest estudi és el títol original de l'obra, que en el mecanoscrit podria ser el d'Haceldama.

Històricament, alguns crítics han assenyalat que Blai Bonet presentà la novel·la al premi Joanot Martorell el 1956, però no fou fins l'any següent, el 1957, que l'autor la hi tornà a presentar i n'obtingué el guardó. Ara bé, la sol·licitud d'autorització per publicar-la el presentà l'editorial Aymà el novembre de 1957, abans que rebés realment el premi i, segons assenyala l'investigador, el censor no n'hi va tocar ni una coma. El text descobert són 288 fulls mecanografiats -no els 800 que havia comentat el mateix Blai Bonet sobre una primera versió- i hi apareixen personatges com Tomàs Laborda i Andreu Estelrich, que no coneixem, i escenes noves com la d'una família de jueus alemanys que també eren al tanatori. "És una obra més dura, molt més frenètica i mística, amb més reflexions espirituals", corrobora Pla. "En tot cas, Blai Bonet ja va dir que ell donava per bona la versió que es publicà", afegeix l'investigador, mentre recorda aquella primera versió de 800 pàgines que el poeta de Santanyí havia comentat a Margalida Pons.

Una altra de les idees que Xavier Pla anomena en aquesta investigació és que El mar va tenir "dos lectors privilegiats": Carles Riba i Camilo José Cela, que "li van fer de mentors i consellers". A més a més, una altra hipòtesi que s'extreu de l'estudi és que Bonet "no començà a escrirue la novel·la al sanatori, tal com havia dit, sinó que ho féu anys després, just abans de traslladar-se a Barcelona", sentencia. La troballa d'aquest nou text obre tot un ventall d'interrogants que permetran als investigadors endinsar-se un poc més en l'oceà de l'escriptor del carrer de Palma 74 de Santanyí.