Obre Can Oleo

La Universitat de les Illes Balears (UIB) ja gaudeix d'una seu pròpia al bell mig del centre històric de Ciutat. A la fi, el majestuós casal de Can Oleo obrirà les portes divendres, dia 25, després de gairebé cinc anys d'obres i retards tècnics. La inauguració oficial arriba just la mateixa setmana que Montserrat Casas haurà estat reelegida rectora de la Universitat (les eleccions són dimecres i ella n'és l'única candidata) i a onze setmanes de les autonòmiques. Tot i la coincidència de dates, el cert és que la restauració de l'edifici és, des de fa anys, una reclamació de la comunitat universitària. A partir d'ara, el carrer de l'Almudaina es convertirà en la seu del consell social de la UIB, la seu permanent de l'Institut d'Estudis Catalans i, a més, oferirà aules per a seminaris i alumnes de màster. La planta baixa acollirà una llibreria universitària i una cafeteria.

Convertir, doncs, l'edifici gòtic en un centre de referència científica i estudiantil és un dels objectius d'aquesta reforma, que s'inicià el juny del 2006 de la mà de l'arquitecte Pere Nicolau i la seva filla Mariona, també arquitecta. Les tasques de restauració del casal estan gairebé enllestides, tot i que encara hi queden "temes menors" que s'ajustaran aquesta mateixa setmana, segons apuntà ahir Mariona Nicolau. Precisament avui s'hi farà una nova visita d'obra.

L'actuació ha tingut un cost total de 4,5 milions d'euros, molt superior als 1,4 milions pressupostats en un principi. I és que la complicació de la reforma -per tal de preservar tots els elements històrics de l'immoble- ha endarrerit i encarit el projecte, que ha sufragat la Conselleria d'Educació i Cultura. D'aquesta recuperació, destaca l'escala gòtica del segle XV, única a Mallorca, i la façana renaixentista que dóna al pati principal, que també ha estat preservada com era abans.

Cal tenir en compte que Can Oleo, inicialment d'origen gòtic, és el resultat de la suma de diversos edificis, el més modern dels quals és de finals del segle XVIII. Aquesta munió d'estils arquitectònics també s'ha volgut deixar palesa durant la restauració, a través de la qual es combinaran elements històrics rehabilitats amb altres de molt més contemporanis. Així, segons explicà el juny passat Pere Nicolau, als elements recuperats, com les finestres creuades de pedra de Santanyí i el portal gòtic, es mesclen amb altres de molt més actuals que fan part del conjunt subsidiari de l'immoble. És el cas de determinades aules i de la passarel·la de ferro i vidre que connecta els dos edificis. Aquesta darrera intervenció fou una de les causes de l'enderrariment, perquè la proposta inicial va ser rebutjada tant per la Comissió de Centre Històric de Palma com per la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell i s'hagué de modificar.

La Universitat de les Illes Balears adquirí Can Oleo, també conegut com Can Vibat, l'any 1994, encara que les obres de rehabilitació i reforma no s'iniciaren fins dotze anys més tard, després que l'edifici hagués estat tancat durant prop de vint anys i en un estat de conservació bastant deficient. Aquesta rehabilitació havia de durar un any, però el complicat estat del casal i la manca de finançament provocà que s'allargàs fins a dia d'avui. Aquesta setmana, ja serà per a la comunitat universitària.