Can Oleo cobrarà vida a partir de l'octubre

Després de cinc anys d'obres i interrupcions, el casal de Can Oleo ja ha llevat les bastides. La comunitat universitària encapçalada per la rectora, Montserrat Casas i el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, inauguraren ahir el reformat edifici que permetrà "complir el somni de la UIB de tenir un edifici emblemàtic dins Ciutat", digué Casas. Tot i això, la inauguració d'ahir -tres dies abans de convocar eleccions i, per tant, que la reformada llei electoral prohibeixi cap inauguració- no suposarà l'activació immediata del centre universitari. En realitat, Can Oleo obrirà les portes de manera definitiva en començar el curs 2011-12, n'explicà la rectora. És a dir, a principi del mes d'octubre.

El casal palmesà, ubicat al número 4 del carrer de l'Almudaina, fou comprat pel Ministeri d'Educació l'any 1975, però fins al 1986 no va passar a mans de la Universitat, llavors encapçalada per Nadal Batle. El conseller Llinàs explicà ahir que en aquest període de temps l'aleshores director provincial Andreu Crespí -present a l'acte- gestionà fer una permuta entre Madrid i la UIB. "El Ministeri es feia càrrec del Juníper Serra i la UIB, de Can Oleo", afegí Llinàs.

Tot i aquesta adquisició d'ara fa vint-i-cinc anys, la UIB no engegà el projecte de restauració de l'edifici que amenaçava ruïna fins al 2002. Aquell any s'adjudicà el concurs a l'arquitecte Pere Nicolau Bover i la seva filla Mariona que, al cap i a la fi, no va poder començar les obres fins cinc anys després. "Han estat moltes les vicissituds i els entrebancs d'aquesta reforma", recordà la rectora de la Universitat.

A partir del nou curs, els prop de 2.000 metres quadrats de casal acolliran l'arxiu històric de la UIB (a l'entresòl), la seu del Consell Social, la de l'Institut d'Estudis Catalans, una llibreria universitària, a més de despatxos i sales de juntes administratives (primer pis) i aules per a docència (segon pis). La reforma, que ha costat 4,5 milions d'euros, ha combinat la rehabilitació d'elements històrics com l'escala gòtica única de l'entrada i la façana renaixentista, amb d'altres de més moderns per tal de donar funcionalitat a uns espais que es començaren a edificar a final del segle XV i que conforma una de les joies de la ciutat.