Francesca Marí
La Tate obre les portes al Miró compromès
La Tate Modern canvia el prisma sobre Joan Miró per endinsar-se en els orígens de les seves creacions. L'exili, la Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista no passen per alt en l'univers mironià, poblat d'estrelles, colors, notes musicals i escales que pugen a l'infinit. La galeria britànica presentà ahir l'exposició The ladder of escape (L'escala de l'evasió), la retrospectiva més àmplia que s'ha fet a Londres sobre l'artista català en els darrers 50 anys. Tretze sales a la quarta planta de l'efici londinenc en repassen cinquanta-set anys de trajectòria pictòrica centrada en la seva iconografia més social i política. "Cerca el que hi ha darrere els símbols i les icones de Miró. El meu avi era un home compromès i aquesta mostra retrata el Miró revolucionari", assegurà ahir el nét de Miró, Joan Punyet, durant la presentació als mitjans.
Temporal sonor de mestissatge
Ara que arriba el bon temps, el grup Marta Elka ens recorda la importància de la pluja. És més, invoca a Que plogui amb les seves noves músiques i cançons. Però no us ho agafeu pel costat negatiu, el nou disc de la formació arriba com 'aigua del cel' i amb un esperit positiu que neteja la terra de les coses dolentes que ens envolten. "Amb la pluja es generen ions negatius, que es diuen de la felicitat", recorda la cantant.
Rèquiem d'assaig
Més de cent cantaires assajaren ahir per primer cop amb l'orquestra de càmara Aprilis el Rèquiem de Gabriel Fauré, que el dilluns, dia 18 d'abril, interpretaran a la Seu. La basílica de Sant Francesc de Palma acollí la prèvia d'un concert solidari de la Federació de Corals de les Illes Balears i la Fundació Iberostar i que serà a benefici de Càritas.
Vetlada de premis i versos
Les lletres versades visqueren ahir la seva nit. Era la vetlada dels premis Cavall Verd, el reconeixement que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) realitza anualment a la producció poètica publicada en els darrers dotze mesos. El jurat distingí l'eivissenc Antoni Marí per l'obra Han vingut uns amics amb el premi Josep Maria Llompart al millor recull poètic; i Josep Antoni Ysern amb el Rafel Jaume per la seva traducció d'Udols d'un llop de paper, antologia del polonès Tadeusz Rózewicz.
Aparador palmesà de vivències lectores
"Llibre viscut", amb aquests mots l'escriptor Guillem Frontera qualificava els més de 30.000 volums que a partir d'ahir i fins al 25 d'abril prenen els jardins de la Misericòrdia. Formen el gruix de la Fira del Llibre Antic i d'Ocasió, que ahir Frontera rebatejà com a llibres de "segona lectura" o "viscuts", durant el seu discurs inaugural.
El món “progressa”, Antònia Font també
Gamberro, metafísica, tropical, armari, gros, humitat, televisió, homes, futbol, poder, llum, pena, felicitat i res. Aquesta és la l'essència de Lamparetes. Amb aquests catorze mots, el compositor i baixista d'Antònia Font, Joan Miquel Oliver, descrivia ahir els catorze temes del nou treball discogràfic de la formació, que es posarà a la venda dilluns, dia 11, a Mallorca (a les dotze del vespre de diumenge a Xocolat).
Aixoplucs marítims protegits
El ple del Consell de Mallorca aprovà ahir per unanimitat la protecció com a bé catalogat de l'escar de Can Fargas o dels Durais, ubicats a la part esquerra de Cala Barques (Pollença). Aquest és un dels millors exemples d'aquest tipus de construccions marineres que es conserven a la costa de Pollença, segons assenyala l'informe tècnic de Patrimoni que ahir s'aprova. La protecció s'estén a una superfície total de 1.300 metres quadrats, per la qual cosa inclou, a més de l'escar, el davallador de les barques, el tancat posterior fet de paret seca i les marjades de contenció de l'onatge.
Qui empra els serveis culturals?
El perfil d'usuari dels serveis culturals de Palma és el d'una dona d'entre 30 i 44 anys, nascuda a Mallorca i amb estudis superiors. Així es desprèn de les enquestes que la Regidoria de Cultura de Cort ha realitzat sobre la satisfacció dels serveis que ofereix.
El Govern suspèn l'enquesta de lectura
El Pla de lectura que llançà la conselleria d'Educació i Cultura no tindrà balanç final. La tercera enquesta sobre els hàbits lectors dels ciutadans de les Balears, que havia de ser la conclusió a quatre anys de campanya, no es durà a terme per falta de pressupost. Així ho confirmà a aquest diari el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, qui justificà la manca de doblers com a raó principal, a més de la intenció del seu departament d'invertir algunes partides en altres accions com "l'edició de Paraules de i la participació a la campanya 'Llibres fora!'".
Art per l'Àfrica
Més de trenta artistes plàstics nascuts o vinculats amb Mallorca han cedit els seus treballs a favor dels drets humans i la pau al continent africà. Ho faran a través de l'organització S'Olivar d'Estellencs, que avui inaugurarà la mostra Art i solidaritat amb l'Àfrica. L'objectiu d'aquesta exposició és recaptar fons per als projectes de l'associació i, per això, ha organitzat avui una subhasta artística solidària a la sala multiusos de la planta baixa de la Misericòrdia. Serà a partir de les 19 hores, just després de la inauguració de la mostra i de l'espectacle de música i relats africans de Victor Eguriase Uwagba i Sonia Galkin, Olorombi cuento Yoruba. Les més de trenta peces que es licitaran són d'artistes de noms coneguts, com Dolores Sampol, Maria Carbonero i José Manuel Menéndez Rojas. La llista inclou també treballs d'expressions artístiques ben dispars, entre els quals es troben Pedro Calvo, Emiliar Estevan, Xisco Fuentes, Ellis Jacobson, Damià Jaume, Gabi Meunie, Miquel Montserrat, Cris Pink, Pep Suasi i Miquel Suau, entre d'altres.
Un segle d'acadèmia pel català
L'Institut d'Estudis Catalans celebrà ahir al teatre Principal de Palma el primer acte commemoratiu del centenari de la secció filològica de la institució. L'ens, que exerceix la funció acadèmica de la llengua catalana, ha esdevingut peça clau per al futur de l'idioma, que en aquest segle d'activitat no ha estat absent d'entrebans, com les dictadures o els actuals obstacles per part de l'Administració espanyola i europea. La commemoració de l'IEC a Palma no és un fet casual. L'empenta i el treball del seus membres balears fou clau per a la consolidació. El maig de 1911 es reuniren per primera vegada els set acadèmics de la secció filològica presidits per Antoni Maria Alcover.
Balears es torna a plantar a Lisboa
La cultura catalana torna a exhibir-se a Portugal i, en aquesta ocasió, ho fa coincidint amb l'efemèride de la revolució dels Clavells, el 25 d'abril del 1974. La celebració no passarà per alt a l'Institut Ramon Llull, que, per segon any consecutiu, ha engegat la campanya "Be Balears" a la capital lusitana, en la qual oferirà un tast del que fan els creadors de l'Arxipèlag. La música, en l'edició d'enguany, serà la gran protagonista, amb la participació de l'Escolania de Lluc i de Biel Majoral en dues actuacions ben diferents. Tanmateix, el mes de cultura catalana a Lisboa (del 7 al 30 d'abril) també hi mostrarà literatura i cinema. El programa començarà aquest dijous, dia 7 d'abril, al Palácio Foz amb el concert de piano a quatre mans interpretat pel duo Xavier Mut i Albert Díaz i en què interpretaran peces de Chopin, Alís, Shcubert i Falla. Aquesta mateixa setmana, el 9 d'abril, els Blauets de Lluc entonaran a l'església de Nossa Senhora dos Mártires el cant de la Sibil·la, declarat Patrimoni Immaterial de la Unesco el 16 de novembre passat. "Tothom està molt entusiasmat amb aquest concert", reconeixia el coordinador de la coral, Joan Comas, durant la presentació del programa, ahir a la seu del Llull de Palma.
Entre monogràfics i folc-certs
El teatre Mar i Terra continua la seva programació posant especial èmfasi en la cultura popular. Així, l'aula folk de l'espai de Santa Catalina ja té enllestit el programa dels propers mesos, el qual se centra en el ball de bot. En total, s'han preparat deu cursos i tallers monogràfics que es realitzaran durant els mesos d'abril i maig. Dos s'endinsaran en el món de la música popular i els seus instruments, i seran a càrrec de Pere Joan Martorell, mentre que els altres vuit es basaran en les diferents tipologies de ball, tant de Mallorca com de Menorca. El primer dels instrumentals, que durarà tot el maig, serà sobre el flabiol i el tambor com a iniciació dels dos instruments fonamentals per acompanyar la colla de xeremiers; i el segon, impartit també per Martorell, iniciarà els participants en l'ampli món de les xeremies i la dificultat a l'hora de fer-les sonar. Ambdós cursos monogràfics, que començaran la primera setmana de maig, es realitzaran els dimarts i dimecres i tenen un preu de 25 euros.
Comencen les negociacions per Santueri
El Consell de Mallorca inicià divendres capvespre les converses formals amb la propietat del castell de Santueri per fer-ne efectiva la compra. El conseller insular de Cultura i Patrimoni, Joan Font, serà l'encarregat de gestionar la possible adquisió de la fortificació de Felanitx per part de l'Administració, una qüestió que s'ha arrossegat durant tota la legislatura i que ha passat d'una simple rehabilitació a la possible compra.
Literatura infantil, a la baixa
El gènere de la literatura infantil i juvenil no ha pogut escapar de la crisi econòmica que pateix l'Estat d'ençà del 2008. D'aquesta manera s'encapçala l'anuari realitzat per SM Ediciones sobre els hàbits dels joves lectors de l'Estat durant el 2010. La publicació de l'informe coincideix amb la celebració avui, dia 2 d'abril, del Dia internacional del llibre infantil que, com la majoria, sol passar desapercebut.
Camí d'Igualada
Tres companyies de les Balears, Mariantònia Oliver, Disset Teatre i Teatre de la Sargantana, participaran enguany en la Fira de teatre infantil i juvenil d'Igualada, que tindrà lloc entre el 6 i el 10 d'abril a la capital de l'Anoia. Així, tot i el temps de crisi, les companyies insulars es fan un espai entre les mostres i fires d'arts escèniques d'arreu de l'Estat o de renom internacional.
S'acosta Sant Jordi... i els llibres surten al carrer
El Gremi instal·là ahir dues parades de llibres amb una butaca d'0relles al mig de la plaça de Cort i a la plaça d'Espanya. Falta menys d'un mes per al 23 d'abril i les editorials ja comencen a presentar les novetats literàries de la temporada. A Palma, l'objectiu sembla diferent. El Gremi d'Editors no fa campanya de nous llibres, sinó que difon el seu fons per tal de fomentar la lectura a qualsevol àmbit. Així ho comentava ahir el president del Gremi, Miquel Ferrer, devora la bucata amb orelles que han instal·lat a la plaça de Cort. És la primera acció de la campanya "Llibres fora!", amb la qual pretenen "acostar els llibres a la gent". Ahir, turistes i vianants passejaven sorpresos amb aquell estol de llibres col·locats en una estanteria enmig de la plaça palmesana. Els més coratjosos demanaven als organitzadors de què anava tot aquell "escenari" o si els llibres eren de franc. Fins i tot algun -pocs- gosà asseure's al butacot i posar per a la foto. L'objectiu s'havia complit, segons Ferrer.
15 anys sense Miquel Àngel Riera
El silenci torna a planar sobre l'Ajuntament de Manacor a l'hora de parlar de reconeixements als seus escriptors. El 20 de juliol es compliran quinze anys de la mort de Miquel Àngel Riera (1930-1996), conegut com un dels grans creadors de la literatura catalana del segle XX, però el reconeixement arreu dels territoris de parla catalana sembla que no arribarà a la seva vila natal. Segons confirmaren ahir fonts del Consistori manacorí, no hi ha cap acte previst en homenatge de l'escriptor. I és que sembla que els reconeixements a Riera per part de la Sala sempre arriben tard, si és que arriben. Hagueren de passar tretze anys de la seva mort perquè el Consistori el declaràs fill il·lustre (el 2009) i just fa una setmana se'n penjà un retrat a l'ajuntament sense grans commemoracions. La declaració oficial fou reconeguda per alguns dels amics de l'escriptor com un acte de justícia no absent de polèmica. L'any 1998 l'actual batle, Antoni Pastor, i el seu partit (PP) s'havien oposat al seu reconeixement. Segons l'escriptor Benat Nadal, "no veien en bon ull honorar un escriptor que es deia 'català", apunta. Sembla, doncs, que els homenatges no arriben o arriben tard, el mateix que succeeix amb Guillem Fullana d'Efak.
“L'islam ensenya cadascú a posar-se al lloc que li toca”
A Nicolau Roser (Palma, 1962), se'l reconeix més a fora que a l'Illa. Llicenciat en Literatura Semítica, és professor de Llengua àrab i traducció a la Universitat de Granada i la seva tesi doctoral rau sobre Política i religió: la concepció islàmica. Aquesta setmana ha pres part de les Jornades universitàries de cultura municipal. També conegut per la traducció del Tarih Mayurqa, la crònica àrab de la conquesta. Avui, però, ens parla de la situació sociopolítica als països del nord de l'Àfrica, uns estats que coneix prou bé.
El Balaguer, en estat original
Un cop acabades les obres d'urgència del Casal Balaguer, l'empresa Bartolomé Ramon treballa des de fa vint dies en la segona fase de reforma, que se centra en la rehabilitació de la totalitat de la planta baixa, on el pati del majestuós casal recuperarà la fisonomia original. Els arquitectes han previst treure els murs que cobreixen part de les arcades del pati principal que, arran de diverses reformes, en provocaren la parcel·lació. D'aquesta manera, el Balaguer es convertirà en el casal amb el pati històric més gran de Palma, d'aproximadament 600 metres, i s'hi acollirà un espai expositiu i una cafeteria. Així ho anuncià ahir la regidora de Cultura, Nanda Ramon, en una visita d'obra acompanyada per la batlessa de Palma, Aina Calvo; la consellera de Comerç Indústria, Francesca Vives; els patrons de la Fundació Palma Espai d'Art i els arquitectes promotors de la rehabilitació, Eva Prats, María José Duch, Ricardo Torres i Francisco Pizà. Les obres d'aquesta segona fase tenen un pressupost de més de dos milions d'euros i duraran deu mesos. Aquesta, però, no serà l'obra definitiva. Quan acabi, encara mancarà una tercera fase, que ja té el projecte d'execució redactat i que se centrarà en l'adequació de la planta noble de l'edifici i la restauració de les façanes tant interiors com exteriors, segons afegí l'arquitecta Eva Prats.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Així no es defensen les pensions públiques