L'Assemblea de Docents ja prepara la vaga indefinida
L'Assemblea de Docents ja prepara la vaga indefinida que es vol convocar als centres illencs a partir del 13 de setembre. Aquest dimecres capvespre 300 persones es reuniren al Teatre Municipal de Manacor per començar a organitzar com cal coordinar l'aturada. L'Assemblea, que començà a caminar just ara fa un any, impulsada per STEI-i, CCOO i FETE-UGT, ja ha aconseguit que 70 centres, dels 260 que hi ha a Mallorca, hi prenguin part.
Un 42% dels professors estan disposats a anar a la vaga
Avui és el dia. L'Assemblea de Docents i la Plataforma Crida, els dos punts en els quals han confluït les veus més discrepants de les assemblees de centre i els representants sindicals pel que fa a les polítiques educatives del Govern, proposaran avui a Manacor la convocatòria d'una vaga indefinida, tot coincidint amb el començament del proper curs escolar. Abans de reunir-se, però, els sectors apuntats ja han sondejat l'opinió dels professionals de l'educació sobre la possibilitat que el curs pròxim no comenci tal i com està programat a hores d'ara. En aquest sentit han publicat un resum dels centres públics d'infantil, primària i secundària que majoritàriament són partidaris de la vaga indefinida. Els docents volen garantir una vaga massiva i indefinida per a l'inici de curs Les escoles de Balears tornen cinquanta anys enrere
La conversió al poliglotisme
Ha estat com una mena de conversió saúlica i parcial. M'explicaré: saúlica, com sant Pau, aquell bon home que anava decidídament a matar cristians, caigué del cavall i en aixecar-se va ser corprès per una instantània i sobtada revelació. I va militar en la passera antagònica. Parcial: tots sabem la veta neocentralitzadora que maneja el PP. Vaja, el que és bo per un racó d'Espanya, per allò de ser Una, Grande y Libre, ho ha de ser per altra.
Ha de ser un exemple
Avui, a Manacor, hi ha convocat l'acte massiu de suport a la vaga indefinida en l'ensenyament. L'Assemblea de Docents ha recollit moltes de les galtades que el PP ha entaferrat a la comunitat educativa, acompanyant-les de conegudes seqüències de galtades famoses en el cinema. Alguns s'han escandalitzat i demanat contundència a les autoritats. Sembla que els han escandalitzat més les galtades 'de cine' que les moixonies de qualque clergue a menors.
Els docents volen garantir una vaga massiva i indefinida per a l'inici de curs
L'Assemblea de Docents ja posa a punt els seus engranatges perquè la reunió que es durà a terme demà al Teatre de Manacor, a partir de les 17.30 hores del capvespre, sigui tot un èxit. Allà els docents està previst que consensuïn la primera crida oficial a convocar una vaga de caràcter indefinit amb la qual començaran el pròxim curs escolar el setembre. Denou Consells Escolars han dit 'no' al TIL, segons la Plataforma Crida
Aules i política
El Govern Bauzá està obsessionat en què "no es faci política a les aules". Sembla un contrasentit aquesta afirmació. Aquí els únics que parlen de política quan es refereixen al món docent són els consellers del Consolat.
Les escoles de Balears tornen cinquanta anys enrere
L'IES Son Pacs ens alerta que retorna l'escola de fa un grapat d'anys a través d'un vídeo en el qual hi ha col·laborat bona part del personal docent del centre. L'objectiu no és altre que posar un punt satíric i humorístic al rebuig que s'ha generalitzat a bona part de la comunitat educativa pel que fa al Tractament Integrat de Llengües (TIL). L'àguila sobrevolant el cel, la bolla del món girant i la xaranga sonant, tot en blanc i negre mentre compareix el rètol del Noticiario español, ja anticipen de què tractarà la cosa. I és que malgrat ens mantenim en ple segle XXI, hi ha detalls que ens recorden massa a l'escola que s'estilava durant el règim franquista.
Denou Consells Escolars han dit 'no' al TIL, segons la Plataforma Crida
La Plataforma Crida ha publicat aquesta setmana un llistat de centres educatius, els Consells Escolars dels quals han votat majoritàriament en contra, de la introducció del Decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL). La informació s'avança així a les dades oficials que Educació no pensa fer públiques fins a final de mes. De moment però just sabem del cert que denou centres -"més de quatre moixos" tal i com puntualitzen els membres de Crida- es postul·len de forma contrària a l'aplicació del trilingüisme, en les consultes no vinculants que manà la Conselleria dirigida per Joana Maria Camps.
PSIB i MÉS, contra el Decret de Llengües
Els partits de l'oposició tampoc veuen amb bons ulls la posada en marxa el pròxim curs a 1r, 3r i 5è de Primària i 1r d'ESO el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) i per això el PSIB ha decidit fer efectiu un recurs contenciós-administratiu contra el Decret. El portaveu adjunt, Vicenç Thomàs, ha presentat el recurs davant la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia contra un Decret al que "s'oposa tota la comunitat educativa i que ha crispat el món de l'ensenyament".
L'Institut de Política Familiar troba que el vídeo dels docents fa «apologia de la violència»
A l'Institut de Política Familiar de Balears (IPFB) no li va semblar gens bé el vídeo que ahir difongué l'Assemblea de Docents de les Illes, en el qual es feia una crida als professionals del sector a promoure una vaga indefinida a partir del 13 de setembre, considerant que l'aturada és ara més necessària que mai. Un vídeo del Comitè anima els docents a la vaga indefinida a partir del 13-S
El català, en inferioritat de condicions
L'estudi elaborat per la UIB a petició de l'STEI-i sobre l'actual situació del català a les Balears és prou aclaridor sobre la situació de debilitat en què es troba la llengua pròpia enfront del castellà. Dins els àmbits de la comunicació i de l'ús social resulta evident el domini del castellà.
"Un experiment ideològic que incrementarà el fracàs escolar"
L'STEI-i, Fete-UGT, FE-CCOO, Coapa i la Plataforma d'Estudiants de les Illes Balears consideren que el Decret de Tractament de Llengües no és res més que "un experiment ideològic que incrementarà el fracàs escolar", el pròxim curs. Això és el que diu el document "Sí a la nostra llengua, no al TIL" que registraren ahir a la Conselleria, coincidint amb el dia que Educació ha donat de termini als centres, que ho vulguin, perquè els seus Consells Escolars aprovin un projecte lingüístic alternatiu al Decret. Els signants del document asseguren que el fracàs escolar s'incrementarà per una actuació "irresponsable i inadequada" del Govern i que els primers en patir-ho seran els alumnes de 1r, 3r, 5è de Primària, i els de 1r d'ESO. I alerten que la situació pot ser encara més greu si els centres es veuen "immersos en una imposició si la Conselleria d'Educació rebutja els projectes lingüístics que els centres educatius lliurin". És per això que els sindicats reclamen a la Conselleria i al Govern que abordin l'educació "des de la responsabilitat, el diàleg i el consens i que canviïn el rumb econòmic dels pressuposts d'Educació que, en els seus exercicis pressupostaris, ha anat retallant, cada cop més, la seva dotació econòmica".
El Pi prepara una escomesa local en contra del decret de llengües
El PI-Proposta per les Illes reuní ahir a Palma una representació dels 82 regidors dels que disposa per a anunciar accions conjuntes en contra del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Més concretament, el PI presentarà una moció als prop de 40 ajuntaments on hi té representació per demanar la retirada del projecte educatiu del Govern. Com ha explicat el president de la formació, Jaume Font, "els projectes lingüístics que fins ara aprovaven els propis centres escolars eren un exemple d'integració i consens", unes fites amb les quals vol acabar el president Bauzá.
L'informe de la UIB constata que la igualtat entre llengües encara queda lluny
L'estudi que el sindicat STEI demanà a la Universitat de les Illes Balears, concretament al departament de Filologia Catalana, com a màxima entitat entesa en la matèria té una conclusió ben clara: la llengua catalana no ha assolit a les Balears el mateix grau d'ús social i oficialitat que l'altra llengua cooficial el castellà. Per tant, la conclusió de l'informe és que el procés de normalització lingüística no ha estat completat a l'Arxipèlag. Per arribar a constatar aquesta realitat, els investigadors encarregats de l'estudi han treballat amb un munt d'indicadors. El català a Balears no està del tot normalitzat, segons la Universitat
Un vídeo del Comitè anima els docents a la vaga indefinida a partir del 13-S
La imaginació al poder. Aquest és l'esperit del vídeo elaborat pel Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents per secundar la vaga indefinida a l'inici dels curs que vé, el 13 de setembre.
Wert i Camps, primer contacte a Madrid per parlar de beques
La consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps, va tenir aquest dimecres la primera oportunitat de trobar-se cara a cara amb l'altre personatge que més ha contribuït a incendiar el curs escolar que ara toca a la seva fi, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, amb la seva Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). Fou a la trobada de la Conferència Sectorial d'Educació a Madrid, amb la resta de responsables educatius territorials, i abans de l'inici de la reunió, Camps aprofità per a presentar-se davant el ministre, ja que era la primera vegada que ambdós coincidien. El dia després de la reunió, el ministre Wert ha realitzat un altre pic afirmacions sorprenents, assegurant que no és «catalanòfob», i s'ha declarat admirador de la llengua i la cultura catalanes.
Els pares del CEIP Aina Moll surten en defensa del mestre Miquel Perelló
En la polèmica oberta per la responsable d'Educació i pel president del Govern, que en diverses manifestacions públiques atiaren la discussió al món docent de les Illes, afirmant que a les aules s'adoctrinava els alumnes, els pares prenen la paraula. Ens ha arribat una carta d'un pare que vol puntualitzar una sèrie de qüestions relatives a aquest tema. "Com a pares i mares que cuidam i vigilam no només el progrés acadèmic dels nostres fills i filles, sinó també la seva educació integral com a persones, fem saber que el senyor Miquel Perelló té el nostre total suport per continuar duent a terme la tasca educativa que ha iniciat amb els nostres infants".
El català a Balears no està del tot normalitzat, segons la Universitat
La normalització lingüística del català no ha estat assolida a les Illes Balears, segons les conclusions d'un informe elaborat per la Universitat, la màxima institució consultiva en matèria de llengua, i demanat fa alguns dies per part del sindicat STEI. L'objectiu dels representants dels docents era demostrar que les polítiques educatives de l'Executiu i en concret les que proposa el decret de llengües, no haurien de tenir una validesa legal, ja que segons ha ratificat la UIB, el seu punt de partida no és correcte. La conselleria nega que el TIL serveixi per a engegar interins
La conselleria nega que el TIL serveixi per a engegar interins
La Conselleria d'Educació del Govern ha aclarit que l'aplicació del Decret Integrat de Llengües als centres educatius de les Illes no suposarà en cap cas la reducció de personal docent interí.
La FECCOO duu el decret de llengües a la barra
La Federació de l'ensenyament de Comissions Obreres, la FECCOO, presentà ahir un recurs contenciós administratiu contra el decret que preveu implantar el trilingüisme a les aules (TIL) a partir del curs vinent, en motiu de "la sordesa del Govern i la seva incapacitat de negociar res". Amb la interposició del recurs contenciós-administratiu el sindicat pretén frenar amb la justícia el que el Govern no ha estat capaç de parlar ni ajustar. Segons defensà el representant sindical, Toni Baos, "l'aplicació del decret pot deixar a l'atur entre 250 i 300 interins", que no han tingut l'opció de formar-se amb el nivell d'anglès que la conselleria d'Educació els reclama, el B2.
Actes contra el TIL a Palma, Manacor i Sóller
La comunitat educativa continua mostrant la seva oposició al Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL). Durant aquest cap de setmana diverses entitats han mostrat el seu rebuig al trilingüisme educatiu del Govern Bauzá amb actes a Palma, Manacor i Sóller. A Ciutat, divendres a vespre, el grup municipal de MÉS per Palma celebrà una taula rodona amb persones i entitats del món de l'educació. Presentat per Isabel Busquets, professora de secundària i membre de MÉS per Mallorca, hi varen participar Joana Maria Mas (ADIPMA), Vicente Rodrigo (FAPA Mallorca), Maria Antònia Font (Stei-i), Albert Abad (Plataforma d'Estudiants) i Josep A. Revert (Plataforma CRIDA). Els ponents defensaren que el decret actua "contra la llibertat dels centres", "ataca el català" i "deteriorarà la qualitat de l'ensenyament".
Bauzá promet "diàleg" per millorar l'educació i la situació social
El Govern del PP es "bolcarà" durant segona meitat de legislatura a "generar ocupació", "atendre els desfavorits" i "millorar l'educació". Aquest és el principal missatge transmès dissabte per Núria Riera, portaveu del Govern balear, per resumir el contingut de les quartes "jornades d'acció de govern" celebrades en el Consolat de Mar. Riera també va prometre que l'Executiu "dialogarà" amb tots els sectors involucrats, encara que sense desviar-se dels "compromisos adquirits amb els ciutadans" durant la campanya electoral. Les "jornades d'acció" de Govern es van reprendre aquest cap de setmana després que la setmana passada José Ramón Buazá, president del Govern, les suspengués per assistir a la final de Roland Garros celebrada a París.
El món educatiu eivissenc, en peu de guerra
La comunitat educativa d'Eivissa es troba en peu de guerra. La FAPA, la Federació d'estudiants FADAE, els Sindicats de professorat i la Coordinadora de Professorat Preocupat, valoraren ahir a Vara de Rey el curs 2012-2013. Els docents, els pares i els alumnes coincidiren a assenyalar que les "desastroses actuacions" del Govern Bauzá "han provocat deficiències que difícilment tindran tornada enrere" i no descartaren sumar-se a la possible convocatòria de vaga indefinida de setembre. Els representants de les diferents entitats llegiren un manifest en el què destacaren que les retallades educatives han afectat la qualitat educativa i la dinàmica de molts centres.
Unió Obrera Balear anima els docents a estalviar per afrontar la vaga indefinida
Unió Obrera Balear (UOB) anima els docents a estalviar els pròxims mesos per poder afrontar la vaga indefinida el pròxim mes de setembre amb un petit matalàs econòmic. La UOB crida els 10.000 mestres i professors de Balears "a fer una guardiola amb les nòmines dels mesos de juny, juliol i agost per tal de poder afrontar la protesta indefinida". Segons l'UOB, "a grans mals, grans remeis", en relació a la política educativa del Govern Bauzá. Un atac excepcional "requereix mesures excepcionals", i la vaga indefinida és, sens dubte, "una mesura excepcional, la més excepcional de totes que tenen els treballadors per defensar els seus drets i la seva dignitat professional".
Educació continua sense negociar res
La Conselleria d'Educació continua sense negociar res amb els sindicats. Ahir al matí l'STEI-i, FECOO, UGT i Anpe foren convocats a una mesa sectorial que acabà sent simplement informativa i que "no dóna resposta als problemes reals del sistema educatiu", segons paraules dels representants dels treballadors. Educació no planteja, per exemple, cap solució a la petició d'ajornament del Decret de Tractament Integrat de Llengües, per abordar la seva implantació amb raonaments pedagògics i des de la reflexió i fent compatible l'ensenyament d'àrees no lingüístiques en anglès amb la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament.
"Volem una Europa en condicions o això se'n va a la merda"
Sota el lema "Per una Europa més social i democràtica", més de 400 persones participaren ahir capvespre a una manifestació pel centre de Palma per exigir un canvi en les polítiques socials que estan aplicant els governants d'arreu de la Unió Europea (UE). El secretari general d'UGT, Lorenzo Bravo, es mostrà convençut que la solució als problemes de l'Estat espanyol passen per la UE i per això afirmà que "volem una Europa en condicions o això se'n va a la merda". El sindicalista recordà que "quan Grècia té problemes, en cinc mesos això pot arribar aquí" i considerà que "Europa té la solució perquè Espanya no mana i és per això que cal fer d'Europa uns Estats Units".
Manifestacions a Palma, Maó i Vila per una Europa «més social i democràtica»
Avui dijous, devers les 19.30 hores, està previst que comencin a caminar tres manifestacions, una per Illa, concretament a Palma -plaça d'Espanya-, Maó -plaça de l'Esplanada- i Vila -Vara de Rei-. El motiu que les impulsa és la defensa d'"una Europa més social i democràtica, en favor de l'ocupació i la protecció social". A la convocatòria hi estan cridats tots els sectors professionals que es considerin afectats per les retallades i els rigors de la reestructuració administrativa teledirigida des de Brussel·les. Tanmateix, s'espera un paper de pes de la mà dels docents. I és que la Plataforma Estatal per l'Educació, on es representen diversos sindicats i la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes al capdavant, agafà de seguida la bandera de la protesta.
Tenc unes dècimes: «Camps i Campos»
Per demostrar l'harmoniaamb què es pot compaginarespanyol i català,la nostra conselleriaha engendrat la fantasia...
Bauzá es canvia la camisa en Educació i barata la brega per la concòrdia
El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha fet avui una recepció al Consolat de Mar per als presidents i secretaris dels consells escolars de totes les Comunitats i l'Estat. A l'hora dels parlaments, Bauzá ha desenvolupat un discurs ple de bones paraules amb l'Educació de rerefons, la qual cosa contrasta fortament amb el trasbals que ha duit la seva gestió política a aquest sector en particular. El cap del Govern ha dit que «tots els models d'èxit educatiu neixen d'una gran aposta col·lectiva». Però paraules com 'cohesió', 'objectius comuns' o 'treball col·lectiu' difereixen molt de l'estratègia de destrucció de l'oponent que prima quan Bauzá defensa els seus objectius educatius al Parlament.
Sa Graduada de Manacor i l'Antoni Maura de Palma s'apleguen a l'onada 'anti-TIL'
L'EEI Sa Graduada i l'IES Antoni Maura són els dos últims centres a manifestar el seu descontentament per la posada en funcionament del decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL). Amb el seu gest, aquests dos centres s'afegeixen a l'onada d'escoles que han decidit rebutjar públicament l'aplicació d'aquest nou sistema que vol fer conviure a les aules el català i el castellà, amb l'anglès a parts iguals. D'una banda, els professors de Sa Graduada destaquen que la seva escola infantil ja disposa d'un projecte lingüístic propi, decidit col·lectivament per acord majoritari del Claustre i del Consell Escolar, que vehicula la llengua catalana com la pròpia de la comarca de Llevant i de Mallorca. Ara, però, la conselleria d'Educació obliga a fer un gir a tota la feina realitzada fins ara.
"Utilitzeu la llengua com a llança contra tot el que es mogui"
Empreu la vostra estimada llengua com a llança contra tot el que es mogui", així respongué ahir la consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps, al diputat del PSIB, Lluís Maicas, quan aquest li demanà què pensa fer per apagar els focs que han encès al sector educatiu. I tirà en cara als socialistes que "qui prenen foc són vostès", i posà com exemple que no pot ser que alguns docents obliguin als infants a fer cartells reivindicatius que després es pengen a les façanes dels centres. Camps, que ahir s'enfrontà al setè ple en qualitat de consellera, assegurà també que "a les urnes i a molts de pares, moltes mares, molts de professors, quasi tots, diria, pares i mares. La minoria no pot llevar la raó a la majoria".
El Govern vol vendre que el Decret de Llengües ja s'aplica a un 43,39% dels centres
El Govern vol vendre que el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) és el mateix sistema educatiu que ja s'està aplicant enguany a un 43,39% dels centres de Balears. En un comunicat emès avui per la Conselleria d'Educació en motiu de la visita de la consellera d'Educació, Joana Maria Camps al CEIP Ponent a Inca i al CC Madre Alberta a Palma han fet pública aquesta xifra. Ara bé, el cert és que el 43,39% de centres dels quals parla la Conselleria apliquen la metodologia AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengües Estrangeres) per a l'ensenyament de l'anglès, fet que no és incompatible amb poder aplicar de forma paral·lela un sistema educatiu basat en la immersió lingüística si així ho decideix el centre.
El TIL, als tribunals
La decisió del PSIB de denunciar davant els tribunals el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) obri un nou front judicial de gran transcendència al voltant de les iniciatives del Govern Bauzá, obsessionat en arraconar la llengua pròpia de les Balears, preservada per l'Estatut i per la pròpia Constitució, amb propostes acientífiques i de clara intencionalitat política reaccionària que posen en perill la qualitat del sistema educatiu.
Docents pel Sentit Comú fa un estudi per conèixer els efectes del Decret de Llengües
Docents pel Sentit Comú ha decidit fer un estudi per conèixer els efectes que l'increment de ràtios a les aules està tenint als centres illencs i com podria agreujar encara més aquesta situació, l'entrada en vigor el pròxim curs del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). L'estudi d'opinió es farà durant aquest mes de juny entre els professors i professores de 1r d'ESO. L'objectiu és determinar els efectes reals que té la massificació a les aules sobre la qualitat de l'educació.
L'Executiu mantindrà el TIL malgrat les «queixes d'una minoria de la societat»
El president del Govern, José Ramón Bauzá, s'ha referit aquest dimarts als «compromisos» adquirits pel PP durant la campanya electoral en matèria educativa abans d'assegurar que els complirà «a pesar de les queixes d'una minoria de la societat», pel que fa a l'aplicació del trilingüisme a l'ensenyament. Així s'ha manifestat durant l'últim ple de l'actual període de sessions del Parlament el cap de l'Executiu balear després que el portaveu de MÉS, Biel Barceló, li hagi demanat que derogui el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) perquè, segons els econacionalistes, tota la comunitat educativa està en contra seva.
El PSIB recorrerà contra la totalitat del Decret de Llengües
El PSIB presentarà un recurs contenciós administratiu contra la totalitat del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), després d'haver presentat, divendres passat, un recurs en contra de les instruccions per al desenvolupament i l'aplicació d'aquesta normativa als centres escolars.
Els pares d'alumnes de totes les Illes reclamen la derogació del TIL
Les entitats que representen les associacions de pares i mares d'alumnes de totes les Illes -incloent FAPA Mallorca, FAPMA Menorca, FAPA Eivissa i FAPA Formentera-, han emprès la iniciativa de demanar signatures virtuals per a aconseguir que la conselleria d'Educació faci anques enrere i derogui el decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL).
Elecció de llengua: continua la indignació
Esquerra Unida ha llançat un dur atac contra el president Bauzá per l'afer de la manipulació de dades sobre l'elecció de llengua les escoles privades. Com se sap, l'Executiu oferí en el primer moment uns percentatges sensiblement inferiors als de les pròpies organitzacions lligades a aquests centres.
Els mestres del CEIP de Sant Jordi rebutgen la "imposició" del TIL
Els mestres del CEIP de Sant Jordi han redactat un manifest en el què rebutgen el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) del Govern Bauzá i la seva "imposició". Els docents, a més, volen expressar la "consternació" que els provoca que l'Executiu autonòmic "ignori el criteri dels docents i de la Universitat en qüestions d'educació" i, en canvi, apliqui criteris "que no tenen res a veure amb l'educació ni amb la pedagogia". Els professors, consideren que la millora de l'ensenyament de l'anglès passa, "necessàriament", per una "planificació seriosa, ben fonamentada i per la implantació paulatina del programa" que s'haurà de dotar dels "recursos necessaris", així com d'unes ràtios "adequades".
Els pares eivissencs reclamen «diàleg» en la implantació del decret de llengües
Els pares i mares d'alumnes eivissencs, mitjançant la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (FAPA), han dit la seva en relació al projecte del trilingüisme que el Govern insisteix a tenir enllestit per al proper mes de setembre. En un document marcat per un to menys tens que el d'altres actors que s'han pronunciat recentment en contra del decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL), des de la Pitiüsa major es fixa l'objectiu de retornar a la via de l'enteniment i el diàleg, per tal de matisar una normativa educativa que tanmateix s'ha aprovat "sense cap tipus de fonament pedagògic".
- Un ciutadà envia una carta a la consellera de Salut per a denunciar el tracte lingüístic rebut a l'hospital Verge de la Salut
- Palma gastarà 90.000 euros en una campanya perquè els residents se sentin orgullosos de l'oferta turística de la ciutat
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Milers de joves omplen Felanitx d’entusiasme i compromís amb la llengua catalana
- TIB suspèn la parada de bus de Felanitx el segon dia de l'Acampallengua