cielo claro
  • Màx: 12°
  • Mín:

Un 42% dels professors estan disposats a anar a la vaga

19926
Les últimes mobilitzacions tengueren un seguiment massiu especialment a l'illa d'Eivissa. | ULTIMA HORA

Avui és el dia. L'Assemblea de Docents i la Plataforma Crida, els dos punts en els quals han confluït les veus més discrepants de les assemblees de centre i els representants sindicals pel que fa a les polítiques educatives del Govern, proposaran avui a Manacor la convocatòria d'una vaga indefinida, tot coincidint amb el començament del proper curs escolar.

Abans de reunir-se, però, els sectors apuntats ja han sondejat l'opinió dels professionals de l'educació sobre la possibilitat que el curs pròxim no comenci tal i com està programat a hores d'ara.

En aquest sentit han publicat un resum dels centres públics d'Infantil, Primària i Secundària que majoritàriament són partidaris de la vaga indefinida, en el que s'apunta que el 42 % dels docents d'un total de 59 centres aposten per la paralització del sector.

Concretament, la mitjana resultant de centres que volen aturar és, en el cas dels CEIP, del 50,88%. Aquesta es rebaixa fins el 30,8% en els instituts.

Això implica que hi ha un poc de tot. Des d'escoles com la de Ses Comes, a Porto Cristo, on el 80% del cens està del costat de la vaga, a altres com l'Aina Moll de Palma, on just el 5% dels mestres en són partidaris.

Suport inicial

Amb les dades a la mà es demostra que la proposta d'aturar la tasca educativa a les aules de forma indefinida està tenint un bon suport inicial. No obstant això, no s'hi volen conformar.

«Cal convèncer més gent. Sabem que n'hi ha molta que ho està valorant i s'ho està pensant», apunten des de l'Assemblea de Docents. «No som quatre moixos els i les que estam darrera d'aquesta proposta, i per a demostrar-ho farem un acte massiu aquest dimecres capvespre al Teatre Municipal de Manacor» (17.30 hores).

«Tothom que estigui a favor de la vaga indefinida s'ha de mobilitzar per a garantir l'èxit de l'esdeveniment. Cal mobilitzar els companyes als centres, difondre la informació a les xarxes socials, arribar a aquells docents que encara no s'han afegit a aquest procés de lluita», insistien.

Joves, majors i música
Aquest dia de lluita educativa tendrà un colofó ben especial. Diversos joves manacorins, components de quatre grups musicals de la localitat, han ensenyat les seves cançons a unes persones majors amb esperit molt jove. En acabar els actes de l'assemblea docent, padrins i néts pujaran a dalt de l'escenari i establiran un diàleg mitjançant el mateix art: la música.

Aquest projecte, anomenat Sènior Rock, duu al darrere moltes hores d'assaig. Tot s'inicià a una reunió de l'APIMA de l'Escola de Música de la capital de Llevant, on després de constatar que corren mals temps per a la cultura i que la gent estava desmotivada davant la crisi actual, el seu cap, Llorenç Llop, va proposar de fer alguna cosa engrescadora, que trencàs aquesta inèrcia amb un projecte innovador, d'esperit positiu.

Llop ja havia duit a terme el primer Sènior Rock que se va fer, a Capdepera, fa ara dos anys, i va contagiar a tots els presents les ganes de posar-ho en marxa a Manacor. Finalment, avui es podran recollir els fruits de tota aquesta feina. Serà aproximadament a partir de les 20 hores a l'Auditori de la ciutat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per España, fa mes de 11 anys

Como se nota que la mayoria de profesores salieron de unis catalanas o de la uib... por dios... que vergüenza...

Valoració:0menosmas
Per arg, fa mes de 11 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:-1menosmas
Per Qué hay de lo mío?, fa mes de 11 anys

ComPPañeros oPPinadores, alguien me puede decir si tengo que ir a cobrar al Consolat o puedo ir directamente a la farmacia? Gracias!

Valoració:1menosmas
Per transcriptor, fa mes de 11 anys

Del blog de Joan Calsapeu:


Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”


http://joancalsapeu.blogspot.com.es/2011/04/el-felanitx-republica-de-pere-oliver.html

Valoració:3menosmas
Per transcriptor, fa mes de 11 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:4menosmas
Per Transcriptor,,, fa mes de 11 anys

No volem politica dins ses escoles !
Arruuuuix es mestres que fan adoctrinament pancatalaniste !

http://www.youtube.com/watch?v=Qgl9Xyop0vE

Valoració:-11menosmas
Per un mallorquinista, fa mes de 11 anys

@bimbolla: Mira ses associacions de pares que en diuen. De fet els professors protesten per una nova llei educativa (antipedagogica) que farà augmentar es fracas escolar. Protesten perque mentres se retalla de per tot, es govern se vulgui gastar 75mil euros en llibres en baléà. Protesten perque sels acusa de adoctrinar constantment (quan NO han rebut ni Una sola denuncia), protesten... Hi ha massa temes per protestar.

Valoració:10menosmas
Per BIMBOLLA, fa mes de 11 anys

MEAM SI ACATARAN SA DECISIO DE SA MAJORIA, 42% NO ES MAJORIA.
BE, M'IMAGIN QUE SI QUE L'ACATARAN SON MESTRES I ELLS HO SABEN.
ADEMES ELLS SABEN BE QUE SI FAN VAGA ELS PARES LES DONARAN S'ESQUENA, TOTHOM ESTA MOLT CANSAT, NOMES MIREN LO SEU, SES SEVES PAGES, SES SEVES VACANCES I LO MILLOR DE TOT ES QUE ENS VOLEN FER CREURE QUE LLUITEN PER ELS NOSTRES FILLS. SI LLUITASIN PER ELS NOSTRES FILLS NO FARIEN EL QUE FAN.

Valoració:-13menosmas
Per un mallorquinista, fa mes de 11 anys

@hota: Feim ses manifestacions més multituninaries que s'haguin fet mai a mallorca. Tenim gran part des professorat a favor. Sesenquestes sempre surten a favor de sa llengua catalana (a favor de que siguir requisit, a favor de s'inmersio, etc), però tot i així, sa societat mallorquina (de sa que tu xeerres) sou els antimallorquinistes? au va! que si arribau a 100 persones a una manifestació ja sou moltes!!

Valoració:12menosmas
Per Concís, fa mes de 11 anys

Si només vius del sou no t'ho pots permetre.

En anar a votar, comptarem.

Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente