El president Bauzá saluda presidents de consells escolars sota la mirada de la consellera Camps. | Caib

TW
8

El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha fet aquest dijous una recepció al Consolat de Mar per als presidents i secretaris dels consells escolars de totes les Comunitats i l'Estat. A l'hora dels parlaments, Bauzá ha desenvolupat un discurs ple de bones paraules amb l'Educació de rerefons, la qual cosa contrasta fortament amb el trasbals que ha duit la seva gestió política a aquest sector en particular. Per al cap del Govern, «tots els models d'èxit educatiu neixen d'una gran aposta col·lectiva». Així, ha assenyalat que quan els sectors representats pel Consell Escolar «són capaços d'assolir una cohesió sòlida, un alt nivell de discussió cívica, i una aposta per objectius concrets comuns, el futur dels estudiants millora exponencialment».

Com és manifest, aquestes paraules no coincideixen gaire amb els fets, ni tampoc amb les expressions usades pel president a l'hora de menystenir l'oposició que es viu a molts centres de les Illes en contra de la seva política lingüística i educativa més qüestionada -el decret de llengües-, titllant-la de 'minoria'.

Però el discurs del líder autonòmic ha donat per més. Així, ha dit que el Consell Escolar recorda que «educar un individu és un treball col·lectiu, i representa un paper essencial el debat públic sobre l'educació».

Notícies relacionades

A més, ha desitjat que la reunió dels secretaris «serveixi perquè els llaços entre els Consells Escolars surtin reforçats, perquè es necessita encoratjar la dinàmica de col·laboració i debat constants per a la bona marxa del sistema educatiu».

Tanmateix, tant ell com la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, han insistit recentment en utilitzar l'atac a l'oposició i la confrontació a l'hora de respondre a qüestions pràctiques del sistema educatiu plantejades en seu parlamentària. D'alguna manera, l'estratègia de destrucció de l'oponent ha primat per damunt de ser constructius des de la discrepància i pensant en el bé comú de la formació de les noves generacions.

Un altre punt discordant entre allò desitjable i la constatació efectiva de la realitat és l'austeritat vinculada a la supervivència del sistema. En aquest sentit, Bauzá ha manifestat avui que «a curt termini» s'ha de realitzar una aposta per l'economia, però allò clar és que «en el mitjà i llarg termini» la clau ha de ser l'educació com a sinònim de «futur».