El 36% de municipis de Balears han viscut casos de corrupció urbanística
Un estudi elaborat per experts de la canària Universidad de La Laguna conclou que el 35,8 per cent del total de municipis de Balears han estat afectats per casos de corrupció urbanística entre els anys 2000 i 2010. Aquest indicador col·loca l'Arxipèlag en el tercer lloc de les comunitats amb més casos relatius al nombre absolut de municipis, per darrere de Múrcia i les Canàries, i multiplicant per quatre l'índex estatal d'aquestes situacions. Concretament, el treball indica que dels 67 municipis que existeixen a les Illes, un total de 24 han estat esquitats en aquest període de temps per obscurs afers amb el territori i l'ordenament urbanístic com a rerefons.
El Govern demana a l'Ajuntament de Sencelles que retorni 12 cèntims d'una subvenció
El Govern ha reclamat a l'Ajuntament de Sencelles que li retorni 12 cèntims d'una subvenció que, segons ells, no s'ha justificat convenientment, segons ha denunciat aquest matí Esquerra Unida (EU) mitjançant un comunicat.
vaga ensenyament setembre 2012
La FECCOO duu el decret de llengües a la barra
La Federació de l'ensenyament de Comissions Obreres, la FECCOO, presentà ahir un recurs contenciós administratiu contra el decret que preveu implantar el trilingüisme a les aules (TIL) a partir del curs vinent, en motiu de "la sordesa del Govern i la seva incapacitat de negociar res". Amb la interposició del recurs contenciós-administratiu el sindicat pretén frenar amb la justícia el que el Govern no ha estat capaç de parlar ni ajustar. Segons defensà el representant sindical, Toni Baos, "l'aplicació del decret pot deixar a l'atur entre 250 i 300 interins", que no han tingut l'opció de formar-se amb el nivell d'anglès que la conselleria d'Educació els reclama, el B2.
"Si hem de fer escarnis o desobeir lleis injustes, ho farem"
Drets Humans de Mallorca, la Confederació General del Treball de Balears (CGT-IB) i l'Associació de Senegalesos de Mallorca (Asema), els querellants contra el conseller de Salut, Martí Sansaloni, i altres alts càrrecs del Govern per la mort del jove senegalès Alpha Pam, a qui se li va denegar l'atenció a l'Hospital d'Inca, han advertit que "si hem de fer escarnis o desobeir lleis injustes, ho farem assumint totes les conseqüències". Ahir dilluns representants de les tres entitats oferiren una roda de premsa per a aprofundir en la querella interposada arran d'aquest succés, i tots coincidiren en la necessitat d'actuar "amb contundència" contra la gestió del Govern. "Si ens trobem amb membres de l'Executiu i els hem de dir el que són, fatxes, els ho direm. Que sàpiguen que ens trobaran", afirmà el president de Drets Humans.
La UIB exigeix un canvi del seu model de finançament
La Universitat de les Illes Balears (UIB) exigeix un canvi del seu model de finançament per poder obtenir més recursos del Govern i assegurar-se el pagament del deute de l'Executiu, que actualment està en 23 milions d'euros. Així ho exposà ahir el nou rector de la UIB, Llorenç Huguet (Ferreries, 1952), durant el seu discurs en la presa possessió del càrrec que se celebrà al campus de Palma. La UIB obté un 60% dels seus ingressos a través de la transferència nominativa que en fa el Govern, si bé la mitjana espanyola està en un 78%. "Som hereus de Ramon Llull i lul·lià ha de ser el nostre esperit"
Educació no vol ara rebre consultes de les famílies
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha rebutjat aquest dimarts la iniciativa que FAPA Eivissa ha traslladat a les famílies segons la qual es crida a saturar el correu electrònic 'educarenfamilia@caib.es'. El món educatiu eivissenc, en peu de guerra
MÉS reclamarà la inconstitucionalitat del LAPAO per "dignitat dels catalanoparlants"
El grup econacionalista MÉS ha presentat una proposició no de llei al Parlament, instant els grups de la Cambra a presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de llengües d'Aragó, la que preveu anomenar el català que es parla a la Franja com a LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental) segons explica el text "en defensa de la dignitat dels catalanoparlants".
Sobre la protecció i projecció del patrimoni periodístic de les Illes
Malgrat hi hagi pocs diners per a recerca, sempre hi ha persones desinteressades que, com diuen a Menorca, amb quatre pennys són capaços de tirar endavant. A finals del XIX i principis del XX no es feia gairebé investigació a Espanya i un outsider, com ara Santiago Ramón y Cajal, el 1906 va aconseguir el premi Nobel de Fisiologia i Medecina pels seus estudis sobre el sistema nerviós.
Delgado i la ràtio franquista
Balears no té llei del sòl. En el que respecta a l'ordenació del territori s'ha aplicat des de sempre per als nuclis urbans la ràtio del temps del franquisme de cinc metres quadrats de zona verda per habitant. Però això s'acabarà aviat a la Platja de Palma.
Huguet vol cobrar
Just una conclusió fonamental i clara es pot extreure de la presa de possessió de Llorenç Huguet com a rector de la UIB. Vol cobrar. Vol que Bauzá pagui els 23 milions que deu a la Universitat i articular una nova fórmula de finançament per no haver de passar tanta pena en el futur.
La corrupció urbanística
Un 36% dels Ajuntaments de les Balears han tengut casos de corrupció urbanística entre els anys 2000 i 2010 segons un estudi de la Universitat de La Laguna. No es tracta de cap gran descobriment i se'ns dubte la xifra seria molt major si se sumassin les flagrants il·legalitats que es produïren arreu de Mallorca en la segona meitat del segle XX, sobre tot en paral·lel al boom turístic.
Bauzá ha d'acceptar el contracte programa de la UIB
El president està obligat a assumir el contracte programa per finançar la UIB que ahir li proposà el rector Huguet. No fer-ho és empènyer la principal institució docent balear cap a una situació incòmoda que pot generar més tensions i crispació.
Imperdonable tercera plaça
Haver de consentir que murcians i guanxes ens guanyin en el rànquing de proporció de municipis afectats de corrupció és, francament, un pèl ofensiu. Nosaltres tenim vocació de lideratge, com se'ns repeteix a diari, i no és acceptable que una economia com la nostra es vegi humiliada per pobles que són receptors de la nostra obligada solidaritat.