TW
9

L'estudi que el sindicat STEI demanà a la Universitat de les Illes Balears, concretament al departament de Filologia Catalana, com a màxima entitat entesa en la matèria té una conclusió ben clara: la llengua catalana no ha assolit a les Balears el mateix grau d'ús social i oficialitat que l'altra llengua cooficial el castellà. Per tant, la conclusió de l'informe és que el procés de normalització lingüística no ha estat completat a l'Arxipèlag.

Per arribar a constatar aquesta realitat, els investigadors encarregats de l'estudi han treballat amb un munt d'indicadors, entre els quals n'hi ha que fan referència als usos interpersonals, i també a altres factors com són l'oferta d'oci i lleure i també de mitjans de comunicació que exerceixen la seva funció en la llengua pròpia de les Illes.

"L'apropiació d'una llengua, en el sentit d'esdevenir capaç d'usar-la per a comunicar-s'hi no depèn en exclusiva de l'escola. Aquesta és un factor més en un entorn social de predomini del castellà. Si es vol convertir tota la població en bilingüe per tal d'assegurar l'ús lliure i no condicionat, és necessari introduir factors compensadors, de reequilibri, i l'escola és un àmbit dels més adequats per a fer-ho possible", recull en un apartat l'informe de la UIB.

Aquestes explicacions topen de front amb el que fa la política educativa del Govern, que segons el treball ratifica i afavoreix la desigualtat. "Hi ha ciutadans que poden ser legalment monolingües -en castellà-, i en canvi altres han de ser bilingües per llei -a més de saber la seva llengua, tenen l'obligació de saber el castellà-".

Evolució en dades
L'estudi dels lingüistes de la UIB parla també recolzant-se en dades empíriques. Així, recorda una informació aportada pel CIS i relativa a 1998, en la qual es reconeixia que un 95% d'habitants de les Illes entenia, sabia parlar, llegir i escriure en castellà. Per contra, en català era només del 31 per cent.

Notícies relacionades

Una altra enquesta similar, del 2010, mostra com la comprensió oral i l'expressió oral i escrita del castellà s'emmarcava en el 99 per cent de la població. Per contra, les dades del català illenc anaven del 89% en comprensió oral, fins el 50% de l'expressió escrita, manifestant així la distància entre els resultats d'ambdues llengües.

A més, els investigadors han afegit la dada de coneixement de llengües dels alumnes en arribar a la UIB. Aquí la diferència entre expressió oral catalana i castellana és de més de 16 punts a favor de la llengua forana. Pel que fa a l'escrita, varia del 78 per cent al 96.

"Qualsevol retrocés de la presència del català significaria un retrocés en la igualació d'ambdues llengües", conclou.

Altres indicadors
L'estudi incorpora a més diferents treballs d'observació amb valor indicatiu. Aquests mostren com en distints tipus d'establiments comercials no poden atendre una telefonada feta en català, i menys respondre-hi. Aquesta realitat és impensable en relació al castellà.

La realitat de la retolació de comerços i establiments o la relació entre mitjans de comunicació que treballen en castellà i en català a Balears són altres elements que, segons el departament de Filologia Catalana i Lingüística General, deixen clar que el camí per a la igualtat entre les llengües cooficials a les Illes encara no s'ha clos.