A més, el rebuig al projecte del Govern espanyol serà transmès a instàncies europees, en el marc de l'Aliança Lliure Europa (ALE).
A l'acte hi han intervingut el secretari general del PSM-EN, Biel Barceló, el secretari general d'Entesa per Mallorca, Jaume Sansó, el president d'Esquerra Republicana a Mallorca, Joan Lladó i el secretari general d'ALE, Jordi Solé, una formació política que compta amb set eurodiputats a l'actualitat.
El contingut de la declaració fa referència a l'«agressió» que, en opinió de tots ells, representa «l'actual model educatiu vigent a les comunitats autònomes» i que, segons Solé, està funcionat amb «èxit».
Així, els partits que subscriuen el manifest han criticat que el Govern central s'obstini en carregar contra el català a les aules, «donant així un cop mortal» a la llengua catalana, en lloc de centrar-se en la crisi econòmica que és el que realment preocupa en aquests moment als ciutadans.
En aquest sentit, Lladó ha alertat que, si finalment s'escomet les reforma educativa en els termes plantejats per Wert, seran les comunitats les que hàgin de plantar cara a la despesa que representarà la seva aplicació, una cosa especialment preocupant en el cas de Balears, on la despesa per habitant a educació és la més baix de l'estat, i on el nivell de fracàs escolar ronda el 40%.
Així, el líder del PSM-EN ha remarcat per la seva banda que el projecte normatiu que impulsa Wert posa en perill els avanços assolits durant anys en matèria de normalització lingüística, i que han permès que l'aprenentatge de les dues llengües oficials per als alumnes de Balears estigui garantit.
El partit europeu assumeix la reivindicació de les forces de l'esquerra nacional de les Illes i del Principat, que reclamen que «no es trenqui el consens majoritari expressat per la majoria dels agents de la comunitat educativa i de la societat civil en qüestions de l'ensenyament en català (euskera o gallec) com a llengua i cultura pròpies dels respectius territoris».
Així mateix, el manifest «fa una crida» als respectius governs autonòmics i als diputats del Congrés perquè «defensin els interessos dels nostres territoris i no permetin la invasió de competències, tant educatives com lingüístiques, que l'avantprojecte contempla i que fins i tot menysprea els Estatuts d'Autonomia».
18 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Som una comunitat patita,i els partits, com mes nihan mes patits son, pensau un poc ¿cuants partits ihan de dretas? sa republica va entrar, per el Front Popular d´esquerres, com mes dividireu mes magres sereu. Si l´heu fet una vegada............
l any 2014 tenim ... eleccions a Europa, i el referendum al Principat. Psm ha de plantejar -se 1 cosa el seu l espai nacional quin es? ILLes o tota la nacio . SI ,,es illes... està sola,, sola cojunturalment i politicament , en tant que com esquerra estricta , es minoritaria. Si fos nacional... PPcc, crec que l entrellat seria la fundaciio d un Centre social republica CRS, , CENTRE per que, ja es hora d areplagar gent diferent a Psm o Erc , Social per que tingui en compte el posicionament social i RepubliCA per acollir el taramnà humanista i economic - emprenedor i la creacio del nostre estat total. La llei d Hont ens castiga de forma ... sàdica enfront als partits colonials. Els Psm hauria d estar a la junta del partit , amb dret a vot etc i els vots dePsm i ERC JUNTS ... donen diputats. Si qualquu pensa que son partits ..... crec que es un bon moment per a imilitar i modelar un discurs a fvor dels autònoms..... la majoria nadiva com a minim, el jovent que cerca feina i pis etc etc , no podem perdre cap vot dels propis salut segadors
A mem si començam a veure projectes comuns per tirar envant es carro de bon de veres, sense trepitjar-vos uns als altres, que al final si no sabeu treballar tots junts hi perdem tots. Estic parlant de l'esquerra nostra. VOS HEM DE MENESTER A TOTS JUNTS! Mai vaig entendre què feia el PSM amb EQUO!
Jordi, socis lleials???... demana´ho als del seu antic partit (EU), varen fogir al veure que perdien el poder intern (la cadira), això si, abandonaren el partit emportant-se el carrec (la cadira). Gent sèria???... David Abril dixit: "No som independentista perque ni tan sols som nacionalista" (entrevista a El Mundo)... ara s'aferra a la pancarta de capçalera el dia de la diada. S'hi aferra com si fos la seva cadira. S'aferraren a EQUO, com un qui s'aferra a un clau roent quan pensaven que això els feria pujar com a l'escuma. Ara ni l'esmenten. Et recoman que visites la plana d'Equo i vegis quins son els seus plantejaments sobre la llengua, sobre tot dins l'ambit educatiu. Per cert no simpatitz amb ERC, però com a mínim quan se'n van deixen el càrrec.
@Jordi: actituds com la teva només s'expliquen per rancors personals i interessos partidistes o fins i tot espanyolistes.Tothom pot retreure coses a tothom però aquesta estratègia caïnita de la divisió i l'enfrontament només serveix per a afeblir-nos i enfortir PP i PSOE. Pots tenir les preferències que vulguis, només faltaria, però ara no és el moment dels retrets, hem de posar per sobre de tot els interessos de les Illes i anar plegats o no ens en sortirem.
M'estim molt més a la gent d'IniciativaVerds, socis lleials i gent sèria, que no a aquests d'ERC que passen tant de gust de criticar-los però que s'hi sumarien sense cap problema si amb això poguessin tenir un poc més de protagonisme que l'extraparlamentarisme al que estan condemnats des de sempre
No hi veig cap representant d'Iniciativa Verds - EQUO.... ah, no, és clar que aquests estan d'acord amb en Wert.
Amb personatges com aquest Lladó no podeu anar mai en lloc! Retirau-lo d'enmig, que n'és ben hora.
La logse i derivats han estat dolentíssimes. Aquesta de Wert encara vol superar-ho!
Desde fà tres-cents anys els castellans ens intenten assimilar, i ara aquest ministre d'educació espanyol, vol fer el mateix que va començar a fer fà tres-cents anys el "consejo de castilla". José Rodrigo Villalpando, Fiscal del Consejo de Castilla, el dia 29 de Gener de 1716 tenia enllestit un informe molt complet de deu pàgines sobre tot allò que es podia donar als corregidors d'una manera pública, i també sobre tot allò que "se les podría dar secreta de algunas cosas que deveran tener presentes en el Gobierno nuevo y en un Pais cuyos naturales son belicosos, cautos, y desconfiados"; la sisena d'aquestes instruccions secretes fà referència a la llengua, i diu així "lo sexto SE PODRIA PREVENIR EL CUIDADO DE INTRODUCIR LA LENGUA CASTELLANA EN AQUEL PAIS. La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de dominacion o superioridad de los Principes o Naciones ya sea porque la dependencia o adulazion quieren complacer o lisongear, afectando otra naturaleza con la semajanza del ydioma, o ya sea porque la sugecion obliga con la fuerza. Los efectos que de esta uniformidad se siguen son muy beneficiosos, porque se facilita la comunicación y el comercio, se unen los espiritus divididos o contrarios por los genios, y se entienden y obedecen mejor las Leyes y Ordenes...., LOS CATALANES SON AMANTES DE LAS COSAS DE SU PAIS, POR LO QUE PARECE CONVENIENTE DAR SOBRE ESTO INSTRUCCIONES Y PROVIDENCIAS TEMPLADAS Y DISIMULADAS, DE MANERA QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO". Crida l'atenció i no deixa de ser curiós per una banda, que els castellans ens considerassin d'un país diferent al seu, i això era així perquè abans de caure sota domini castellà, Espanya estava formada per un conjunt de nacions, i la seva no era la nostra, i no deixa de ser curiós també que aquest informe del "Fiscal del Consejo de Castilla" (institució que per noltros els mallorquins, era una institució extrangera), indicàs que era necessària la introducció de la llengua castellana; aleshores si era necessària la introdució de la llengua castellana, vol dir que aquesta llengua no era llengua dels mallorquins, i catalans, i vol dir també que ells, els castellans, ens la varen imposar sobre una població que la desconeixia per complet, al ser aquesta una llengua forànea, i no fa falta afegir que al mateix temps que introduïen la seva, paral.lelament intentaven eliminar la nostra, es a dir, no tenien la intenció d'introduïr la seva per a compartir-la amb la nostra, la catalana, sinó que l'objectiu dels castellans era que el poble mallorquí i català fos assimilat per ells, pel poble castellà, i destruïr i esborrar la nostra nació, la nostra memòria històrica, i la nostra llengua; si amb tres-cents anys encara no ho han aconseguit, vol dir que la llengua catalana es una llengua molt forta, i es precisament per aquest fet, que als castellans els hi molesta tant la nostra llengua, per a poder desenvolupar el seu projecte d'Espanya, una Espanya uniformitzada en la seva llengua i en la seva identitat, la llengua i identitat castellanes.