La societat civil torna a sortir al carrer en defensa de la llengua. Prop de 500 persones es concentraren ahir dematí davant el Consolat de la Mar de Palma per protestar contra els atacs dels governs del PP al català en la primera jornada unitària desenvolupada arreu dels Països Catalans. Abans es reuní de manera extraoficial el Consell Social de la Llengua, que acordà programar accions de resposta i mobilitzacions contra els atacs.
Amb el lema "Enllaçats per la llengua", els manifestants es començaren a reunir davant la seu del Govern balear al voltant de les 12.30 hores. La filòloga Aina Moll fou l'encarregada de llegir el manifest unitari, en el qual es refermà la "lluita per aconseguir els plens drets lingüístics i el dret irrefutable a poder viure plenament en la llengua pròpia d'aquest país". "Defensem polítiques públiques d'equitat que passen per avançar en la normalització de l'ús i el coneixement de la nostra llengua, per fer present el català a les administracions, a l'escola, als mitjans de comunicació, etc., i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social", subratllà.
El manifest advocà, a més, per la lluita unitària arreu dels territoris amb aquesta iniciativa conjunta que també es desenvolupà a Eivissa, Menorca, el País Valencià, el Principat, la Franja i Catalunya Nord. D'entre aquestes concentracions, destacaren actes i cadenes humanes a Barcelona, Girona i Sabadell. "No us desanimeu i teniu coratge", apuntà Moll en el seu parlament.
Consell de la Llengua
Abans de la concentració, a les 10.00 hores, tingué lloc un encontre extraoficial del Consell Social de la Llengua Catalana, en què es decidí sol·licitar al president Bauzá que convoqui una reunió d'aquest òrgan de manera oficial. Si no ho fa en el termini d'un mes, el Consell s'autoconvocarà regularment. L'òrgan decidí, així mateix, donar suport als actes de la diada de dia 9 de març, subscriure el Pla de normalització lingüística aprovat en una de les darreres reunions de l'òrgan i programar "accions de resposta i mobilitzacions" preveient contenciosos administratius si fa falta. En la trobada, duita a terme a l'edifici de la Riera de la UIB, hi participaren Aina Moll, Presidenta d'Honor de l'òrgan; Jaume Mateu, president de l'OCB; Rosa Calafat, en representació de la UIB; Damià Pons, com a fundador de l'òrgan, i Maria Antònia Font, del sindicat STEI-i, com una de les impulsores de la campanya. Segons explicà la mateixa Maria Antònia Font, els actes volen servir per mostrar el rebuig al decret de tractament integral de llengües i en contra de la llei educativa del ministre Wert. De fet, Font anuncia que diverses associacions acudiran al Congrés dels Diputats per entrevistar-se amb els grups parlamentaris i mostrar el seu posicionament en defensa de la llengua.
En els actes d'ahir, s'hi varen poder veure nombrosos representants de la societat civil: de l'STEI-i, l'OCB, l'Institut d'Estudis Eivissencs, AELC, Gremi d'Editors, Escola Municipal de Mallorquí, Consell de la Joventut, Joves de Mallorca per la Llengua, associació 8 d'agost d'Eivissa, Paraula, Cooperatives d'Ensenyament, CCOO, UGT, plataforma Crida, Dones Educadores i AEI. També hi eren personalitats de reconegut prestigi, com Climent Garau, Joan Melià, Jaume Corbera, Gabriel Bibiloni i representants de Jubilats per Mallorca. Tampoc no hi faltaren parlamentaris del PSIB-PSOE, com Lluís Maicas, i MÉS, com Biel Barceló i Antoni Alorda, com tampoc membres d'Esquerra, EU, IV, Pacte per Eivissa.
82 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Fiestero: pues en català... ho deia perquè no sembla que sàpigues que allà es parla català / balear, així de trucar frikis a aquesta gent, doncs mira, està fora de lloc. Una altra cosa és que no estiguis d'acord, però és la llengua pròpia del territori i això no ho podem canviar, sortim 500, mil o 4 gats. No comencem amb les subvencions, perquè és barrejar coses ... Com si la llengua se l'haguessin inventat perquè hi ha una subvenció ... El tema de les subvencions és un carro, jo diria una xacra, al qual s'ha apuntat el país sencer i de tots els sectors, i ja et dic jo, perquè el conec de prop, que l'edició en castellà rep de lluny molt més diners que el català (seria lògic, perquè són més lectors, més llibres ...). Es catalanoparlants fem servir totes dues llengües, però els castellanoparlants sovint s'hi neguen i us tancau en banda, gent que ha nascut a ses illes o fa molt de temps que hi viu; això no és ser intolerant???; a Eivissa, a sa majoria de sa gent li falta temps per canviar as castellà, abans de saber què parla l'altre, no fos que no ens entengués... No dic que siguem millors, però si ho fem nosaltres i totes dues llengües són oficials, perquè no ho podeu fer valtros??
@xerinola: No es que viva en las islas, es que he nacido en ellas. Y por eso te digo con conocimiento de causa, que estos 500 frikis solo se representan a sí mismos. Desde luego, a la "sociedad civil" le importa otras cosas bastantes más importantes. La "sociedad civil" no vive de subvenciones y ayuditas (l'STEI-i, l'OCB, l'Institut d'Estudis Eivissencs, AELC, Gremi d'Editors, Escola Municipal de Mallorquí, Consell de la Joventut, Joves de Mallorca per la Llengua....) Y no me quejo, puedes escribir en catalán. No soy tan cerrado e intolerante como la mayoria de pancas que habitan por aquí.
@ Fiestero: sólo una pregunta: vives en las Islas? Espero que en tus fiestas seas no seas tan cerrado e intolerante como pareces ser, porque seguro que te pierdes muchas cosas. Ale, y en castellano, para que no te quejes. Los frikis también sabemos otras lenguas.
500 personas.... El sabado pasado acabé en una rave improvisada en el chalé de un amigo y os aseguro que había bastantes más de 500 personas. Estos 500 frikies solo se representan a sí mismos.
Per Tronxo Perdona si he posat en boca teva coses que no has dit (ara, de sa bandera, tu i un altre sí que en parlaveu...). Però t'equivoques d'enemic. No existeix cap conspiració des barcelonins per imposar sa seua llengua...(has sentit a parlar des "xava"??) Mescleu coses, política, llengua i història i com diu en Miquel, li feu es joc als que volen arraconar es català a favor des castellà. A aquests no els ataqueu tant... I més que llegendes, jo et recomanaria que et llegissis sa "Proposta per aun model estàndard de llengua oral" de s'Institut d'Estudis Catalans, la part I. Fonètica, i la II. Morfologia, així tendràs més clar de què parles en dir coses com "uniformidad de sa llengo".
perTronxo si no vols que la nostra llengua desapareixi el que hauries de fer és no atacarla donant veu i raons als qui la volen extingir. L'estratègia de dividir la llengua per destruir-la la vàren començar fa molts d'anys al pais valencià, i ara l'han posada en pràctica a Balears, consisteix en posar els mallorquins en contra del català per tornar a posar l'educació en castellà (com s'està fent a València). Fixa't que els que defensen el bilingüisme no son precisament bilingües. Deixau-vos d'històries, ja sabem que no som catalans.
PerIDO Es qui ha tret un fet aillat , lo de sa bandera has estat tu, no jo Si tens oportunidad llegeix les sis grans llegendas catalanas, d'en Riquer( catedratic retirar de sa universidad de Barcelona)
Per. IDO No trobaras CAP comentari meu que diga que noltros no parlam catala o que es mallorquí no sia una varietad o dialecte des catala aixo heu tenc ben clar En lo que ja no estic tan clar es en sa imposició des barceloni Per. Mor de sa uniformidad de sa llengo.
Per. IDO No trobaras CAP comentari meu que diga que noltros no parlam catala o que es mallorquí no sia una varietad o dialecte des catala aixo heu tenc ben clar En lo que ja no estic tan clar es en sa imposició des barceloni Per. Mor de sa uniformidad de sa llengo.
Sí, sa novela històrica és ficció!!! Ficció!! Està basada en una època concreta, en personatges que potser van existir... però no tot el que si diu és verídic!! És un gèner literari! Per això et deia que si allò de sa bandera està només en aquest llibre, compte, no té perquè haver passat, no es pot afirmar categòricament que passés o no. I el que jo deia és que en tot cas és que és un fet sense importància i que no nega sa realitat d'avui en dia i que parlam català. Si tan t'agrada sa història, mira amb qui van repoblar ses illes Jaume I i companyia. Era bàsicment gent del que avui és Tarragona, Cerdanya-Rosselló... i adivina què parlaven!!! I això, repeteix, no té res a veure si venien en nom de sa Corona d'Aragó o del papa de Roma. Per això no es poden agafar fets aïllats, s'ha de mirar tot el que va passar, no només el que ens interessa...