Així ho confirmà ahir del director general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Guillem Estarellas. Enguany, els pares que ho volien podien deixar la casella de l’elecció de llengua en blanc i mostrar així el seu suport al projecte lingüístic del centre.
Cal recordar que enguany un 20% de pares a l’escola pública no ha elegit cap de les dues opcions i en el cas dels centres concertats el percentatge arriba al 46%. Amb l’obligatorietat de fer escollir una de les dues opcions, la gran beneficiada podria ser la llengua castellana, que enguany només ha estat triada per un 7% de les famílies.
A part d’aquest canvi en el procés de tria de llengua, el més destacat, segons el conseller d’Educació, Rafel Bosch, és la posada en marxa de les webs http://escolaritzacio.caib.es i http://escolarizacion.caib.es, on es podrà realitzar tot el procés d’adscricpció i admissió a un centre educatiu de manera telemàtica sense haver d’anar a l’escola o a l’oficina d’escolarització. D’aquesta manera, Educació vol garantir la confidencialitat de les famílies en el moment d’elegir centre i llengua, i deixar a una banda la polèmica que es generà durant el procés d’escolarització del curs passat, en què alguns pares asseguraren que els centres els havien pressionat per triar la llengua vehicular que tenien preestablerta.
La FE-CCOO va valorar que el procés telemàtic “intenta un cop més destruir el clima de cohesió social als centres i a la vegada cerca desviar l’atenció sobre els problemes reals”. Així mateix, recomana a les famílies que vagin abans als centres a informar-se del projecte lingüístic que hi tenen.
41 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Eh????.
Jo no deman res, m´he basta perdura´ lo de aqui, que no es sa "llengo Balea´ " ni es castella.
yo quiro en cubano, mi amol... pol que no me ase caso... yo tambien soy papi.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no interessa ni és útil ni és necessari.
FASCISMO = CATALANISMO
Si no manipulen l´apliucació informàtica, tornerà sortir el Català com llengüa majoritària. Llavors s´hauràn de treure dela mànega una altra cosa.
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
-1289: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" -1309: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya..." -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. -1418: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
Fa riure que els fascistes de bon de ver tota aquesta guarda de forasters espanyols, tenguin collons de tractar a n'els mallorquins de fatxes i nazis, voltros sou els que no respectau res, ni la cultura ni la llengua de la terra que vos ha acollit, manda collons que gent que ve a Mallorca per que a ca seva no podien viure vengui a tractarnos de Fascistes a n'es Mallorquins per xerrar i voler aprendre se nostra llengua a ses nostres escoles. Ves tu a se resta d'Espanya i comença a fer i tractar de fascistes a n'es que viven per aquells redols per que domes xerran Castella i tu no pots dur el teu fill a l'escola i que aprengui Mallorqui ja que ells son Espanyols i tu tambe segons ells a veure que te diran de ses teves llibertats i drets. A LA MIERDA CATALUFO NAZI TERRORISTA ANTIESPAÑOL RESPETAME AAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRR. Com a minim aixo.
yo quiero colegio en colombiano, mi amol.