Berlusconi ahir a la Cambra dels Diputats. | STOYAN NENOV

TW
0

La prima de risc d'Itàlia, que es mesura amb el diferencial entre el bo nacional a deu anys i l'alemany del mateix termini, tancà ahir amb 551 punts bàsics, de manera que superà la franja dels 500 punts que en altres països com Grècia, Portugal i Irlanda desencadenà el rescat financer per part de la UE. Així mateix, el rendiment exigit als seus bons se situà en el 7,23%, una situació que fou qualificada de "dramàtica" pel comissari europeu econòmic, Olli Rehn.

Però malgrat la situació extrema que viu Itàlia, els països de l'eurozona no tenen previst prestar-li assistència financera. El motiu principal és que "no hi ha bastants doblers" en el fons de rescat de la UE per cobrir les necessitats del país. Dels 440 mil milions d'euros teòricament disponibles, només en queden al voltant de 250 mil milions, si es descompten els fons compromesos per a Portugal, Irlanda i el segon rescat grec.

Enmig d'aquesta convulsa jornada econòmica, ahir es donà a conèixer que els pressuposts generals d'Itàlia per a 2012, que inclouran les reformes exigides per la UE, seran aprovats en el Parlament aquest cap de setmana, segons els terminis establerts per la junta de portaveus de la Cambra dels Diputats i del Senat. Després d'aquest anunci, cal recordar el compromís assolit dimarts pel primer ministre italià, Silvio Berlusconi, de presentar la dimissió un cop aprovats els pressuposts.

Aquests està previst que arribin demà al ple del Senat, on s'espera que siguin aprovats el mateix dia, ja que tant la majoria en el poder com l'oposició hi han retirat totes les esmenes. Després de l'aprovació en el Senat, el text passarà dissabte a la Cambra dels Diputats perquè rebi el vistiplau definitiu, que podria tenir lloc aquell mateix dia o s'ajornaria a diumenge.

Dins el projecte de llei de pressuposts s'inclou la "maxiesmena" que aprovà el passat dia 2 l'Executiu italià amb les reformes urgents per reactivar l'economia i que li havien estat exigides per la UE. Per part seva, el president de la República, Giorgio Napolitano, assegurà ahir en un comunicat que no existeix cap tipus de dubte sobre la dimissió anunciada per Berlusconi. Napolitano afirmà també que, després de la renúncia del primer ministre, a Itàlia no hi haurà un "perllongat període" d'inactivitat governamental o parlamentària i que, en partir Berlusconi, "es duran a terme immediatament i amb la màxima rapidesa" les consultes per donar solució a la crisi de govern.

Possibles solucions

El president nomenà ahir senador vitalici l'excomissari europeu i prestigiós economista Mario Monti. Es tracta d'una personalitat ben vista pel món de les finances, per la qual cosa el seu nom és un dels que sona amb més força per substituir Il Cavaliere en el cas eventual que Napolitano encarregàs la formació d'un Govern "tècnic", és a dir, compost per personalitats alienes als partits. Una altra opció que concita suports és la de les eleccions anticipades, única sortida que veu la coalició en el poder per superar la crisi i a la qual també s'ha sumat el progressista Itàlia dels Valors, de l'exmagistrat Anticorrupció Antonio Di Pietro.