L'Executiu de Rajoy ha demanat finalment, després de diverses hores de converses entre els ministres de Finances de la zona euro, assistència per als seus bancs amb dificultats. L'Eurogrup, per la seva banda, ha garantit al Govern espanyol una ajuda de fins a 100.000 milions d'euros amb una sèrie de contrapartides limitades en el sector financer.
El Govern no formalitzarà la petició fins que no disposi dels informes de les auditories independents (Roland Berger i Oliver Wyman) i conegui les necessitats de capital exactes del sector.
No obstant això, el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha anunciat, en la roda de premsa posterior a la conferència que ha mantingut l'Eurogrup, que l'ajut que rebrà Espanya d'Europa serà suficient per cobrir les necessitats de capital i disposarà d'un marge de seguretat "significatiu".
A l'inici de la compareixença, ha llegit una declaració en la qual ha subratllat el suport dels països de l'eurozona a les reformes empreses pel Govern espanyol i ha definit la reforma financera espanyola com "el major exercici de transparència que s'hagi realitzat". Respecte de l'assistència, De Guindos ha indicat que tindrà una contrapartida per al sistema financer espanyol, però no una condicionalitat fiscal ni de política econòmica ni tindrà condicions addicionals per a la societat espanyola.
"Les úniques condicions s'imposen als bancs, que són els que reben l'ajut i que l'han de tornar íntegrament", ha indicat. El ministre d'Economia i Competitivitat ha assegurat que, com a conseqüència d'aquesta injecció de capital, els bancs que rebin els ajuts seran més solvents i tornaran a concedir préstecs a les famílies i a les empreses, que se'n beneficiaran.
"Condicions favorables"
D'aquesta manera, el responsable d'Economia ha indicat que l'Estat rebrà el que ha definit com "un préstec en condicions molt favorables" que es determinaran en els pròxims dies i que rebrà el Frob, que l'injectarà a les entitats financeres que requereixin ajudes. En aquest punt, ha posat èmfasi que no totes les entitats necessiten capital, sinó que el problema, "molt ben definit en l'informe del Fons Monetari Internacional (FMI)", afecta aproximadament el 30% del sistema.
Per aquest motiu, De Guindos ha sostingut que "no hi ha el mínim rescat" per a Espanya. "Això és un préstec que es rep en condicions molt favorables, més favorables que les de mercat. Per tant, no hi ha el mínim rescat, ha afirmat el ministre.
A més, ha anunciat que el Fons Monetari Internacional (FMI) tindrà un paper "estrictament d'assessorament" en el sector financer. "La seva tasca és molt important, de suport a la implementació del programa", ha subratllat.
Pel que fa a les conseqüències que pot tenir la petició d'ajuda a Europa per sanejar la banca espanyola, De Guindos ha manifestat que espera que "afluixi la pressió" sobre la prima de risc, malgrat que el cost del préstec pot elevar el deute públic espanyol i els interessos, el dèficit públic, tot i que encara no n'hi ha càlculs concrets.
De Guindos ha insistit que les condicions del préstec són "extremadament positives", millors que les actuals del mercat, per la qual cosa espera menys pressió en les futures emissions del Tresor.
Segons la seva opinió, la decisió suposa "notícies molt positives" des del punt de vista financer i permetrà "dissipar tots els dubtes" sobre l'economia espanyola.
Preguntat per la possible incidència de les eleccions a Grècia del pròxim 17 de juny, el ministre ha assegurat que l'acord assolit posa de manifest "l'absolut compromís amb l'euro".
"S'avançarà en la integració econòmica, en la unió bancària, en la integració fiscal i en la política econòmica. Es tracta d'un senyal molt positiu de voluntat política d'eliminar dubtes sobre el futur de l'euro", ha emfatitzat, per afegir que no s'ha sentit pressionat pels socis europeus, en qui ha trobat "cooperació i projecte comú en la moneda única".
Préstec escalonat i supervisat
L'Eurogrup ha indicat, per part seva, que espera que el Govern espanyol presenti "en breu" la petició d'assistència financera per recapitalitzar el sector financer i es compromet a respondre a aquesta sol·licitud amb una ajuda de fins a 100.000 milions d'euros a través d'un préstec escalonat, amb l'objectiu d'oferir un "suport efectiu" a totes les possibles necessitats de capital, segons la declaració difosa.
Els ministres d'Economia de la zona euro també han expressat confiança que l'Executiu de Mariano Rajoy complirà amb l'objectiu de dèficit al qual s'ha compromès i que aplicarà les reformes anunciades, però ha advertit que, en paral·lel a l'ajuda a la banca, supervisarà "estretament i regularment" que es registren "avenços" en aquestes àrees.
La declaració s'ha fet pública en la reunió per teleconferència mantinguda amb caràcter d'urgència per l'Eurogrup per abordar la situació d'Espanya i després que el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, hagi anunciat la intenció del Govern de formalitzar la petició d'ajuda en els pròxims dies. A més, l'Eurogrup ha sostingut que considera que el Frob podria "rebre els fons i canalitzar-los a les institucions financeres afectades", encara que la responsabilitat del rescat "recauria completament" sobre l'Executiu espanyol. També ha demanat al Fons Monetari Internacional (FMI) que participi en la supervisió de l'assistència financera.
"El camí correcte"
Per la seva banda, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schaeuble, també ha comparegut per aplaudir la sol·licitud d'ajuda d'Espanya i recalcar que l'Estat fa "grans passes" per controlar els problemes econòmics i financers.
"Espanya ha fet grans passes per controlar els problemes econòmics i financers", ha afirmat Schaeuble. "Ha llançat profundes reformes estructurals. Espanya, i això és el que estan dient totes les institucions internacionals, va pel camí correcte", ha afegit.
Schaeuble ha estimat, a més, que Espanya podrà controlar els seus problemes bancaris passa a passa i ha reiterat que els problemes de l'Estat estan específicament relacionats amb el col·lapse de l'apogeu del sector immobiliari.
L'acord adoptat per l'Eurogrup per reforçar la solvència del sistema financer espanyol també ha estat valorat positivament per les principals entitats espanyoles, que han indicat que és "bo per a l'economia, per al sector financer i per a les entitats que ho necessiten".
"L'ajuda necessària perquè el sistema financer sigui definitivament solvent en la seva totalitat és limitada i perfectament manejable", han assenyalat aquestes fonts de les principals entitats espanyoles, que a més han destacat que "el sistema financer espanyol, en general, és sòlid".
51 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
RAJOY DESMENTEIX QUE ES TRACTI D'UN RESCAT: "SE TRATA DE UNOS DINERILLOS COMO DE PLASTELINA EN ESTIRAMIENTOVERTICAL HACIA ARRIBA", HA DECLARAT.
Mallorquins: anau possant-vos la vasselina!
I a les Illes Balears qui les rescata d'Espanya? ? ?
Aquestes mesures impopulars es prenen per no expropiar i/o tancar a sa presó es responsables d'aquesta crisi, que són es financers internacionals que controlen l'FMI i es Banc Munidal, sa trilateral i es club Bilderberg, que l'han induïda a conciència, sa crisi, per poder apoderar-se des serveis públics dels estats (sanitat, educació, transport, etc.), i es ineptes inconscients (o delinqüents si és que ho sabien) que han anat privatitzant i desregulant caixes i bancs (Regan, Tatcher, Aznar, Zaplana, ...) o que no els han tornat a regular quan podien (Zapatero, Blair, clinton, Bush,...), etc., agreujat pes qui han robat lo que han pogut i/o s'han autoadjudicat sous de crac internacional quan eren més beneits que una espardenya (a no ser que fossin lladres). Quan vegi tancats a sa presó es delinqüents i expropiats des seus bens es bàmbols que es varen creure lo de privatitzar i desregularitzar, llavors estaré disposat a fer tots es sacrificais que sia mester fer, però mentre sa xusma aquesta continua disfrutant des seus robatoris i similars, no ne vull fer cap de sacrifici. També hi ha uns responsables de molt aprop que són aquells que han tudat doblers per "coser España con hilos de acero", fent infraestructures no allà on econòmicament convenien ans allà on convenien per augmentar es centralisme madrileny.
Ara seguiran fent la seva i repartint-se els diners i no afavoriran ni els consumidors ni les PIMES que són les empreses més perjudicades i que donen més treball. Són uns PORCS. ARA SE´N PODRAN DUR MÉS DINERS. LLADRES.!!!!!!
El deute de "Caca Madrid" ha embargat a totes les comunitats, i en Rajoy ha donat males vibracións a la "Vermella", que no ha guanyat per mor d´ell.
Castella mai ha anat bé. Castella ès lladre. Aquest 100.000 milions no són res i que si se tornen serà a costa nostra. Castella ha rebut més 195.000 milions de euros dels fons de cohesió, Balear cap euro. Castella ha espoliat a Balears, Catalunya i València calculant uns 75.000 milions a Balears, 500.000 milions a Catalunya i 200.000 a València. Se ha de castigar a tots els balears que han permet l'espoli, principalment presidents i diputats. Se ha de sortir de Castella i de Europa, no queda altre remei.
Jo no comprenc si els bancs ens roben i està bé, perque noltros no podem també robar als bancs. I si no poty esser, almanco rompre un parell de vidrets de les sucursals bancàries no seria cap pecat perque són nostres i també els vidriers tendrien un poc de feina.
Tot això és una escopinada a la democràcia i una macro-estafa piramidal. Els culpables han d´esset jutjats i condemnats a treballs forçats per a la resta de la seva miserable i roïna vida.
I qui rescata als que han perdut la casa? els que no tenen feina? els jubilats amb una mísera jubilació?.Com hem pugut aguantar tans anys aquesta a tots aquests lladres de politics i banquers?ningú ha de pagar per tot el desastre que han fet?