El Govern, el PP, les patronals i alguns economistes valoren molt positivament el rescat de la banca anunciat ahir pel ministre d'Economia, Luis de Guindos. En canvi, l'oposició i els sindicats se'n malfien, temen que siguin els ciutadans els que paguin amb més retallades els errors dels bancs.
De Guindos no aclarí gran cosa, ahir vespre, quan anuncià un rescat que es nega a anomenar rescat. Just admeté que "el Govern espanyol demana finançament europeu per poder recapitalitzar els bancs que ho necessitin". No parlà de xifres i insistí que les condicions s'imposarien als bancs, no als ciutadans. Parlava de l'auxili europeu com si fos sols un "préstec" amb molt bones condicions.
Fonts de la Vicepresidència econòmica de les Illes, però, no dubtaren a fer servir la paraula "rescat". El valoren "positivament", perquè servirà "per sanejar la banca, tornar la credibilitat al sistema financer espanyol i fer que recuperi la liquiditat per donar crèdits". El portaveu del PP balear, Miquel Ramis, considera l'anunci "una magnífica notícia", que "sens dubte ajudarà a recuperar l'economia" perquè permetrà que els bancs puguin tornar a donar crèdits.
Les formacions de l'oposició, però, es malfien del rescat. La diputada socialista Pilar Costa va dir que "no és una bona notícia" i reclamà que fossin els bancs els que tornassin els doblers i no els ciutadans, amb més retallades i imposts. La diputada econacionalista Fina Santiago apuntà en la mateixa direcció, dubtant si el rescat no implicaria més retallades. Va afegir que si els bancs rebien tants doblers públics ara és el moment d'instaurar la dació en pagament per a les hipoteques i "rescatar també els ciutadans". Tant Santiago com Costa criticaren que el president, Mariano Rajoy, no hagués donat explicacions ahir.
El president de la CAEB, Josep Oliver, espera que "aquesta solució sanegi el sistema financer i pugui tornar a tenir liquiditat perquè els doblers circulin de nou cap a les empreses". En aquest sentit, doncs, ho considera un anunci "molt positiu, tot i que el rescat estigui limitat a la banca". Jaume Rosselló, president de PIMEM, també valorà positivament la mesura. "Era una solució absolutament necessària, després del viscut el darrer mes, part de la banca espanyola necessitava recapitalització i l'Estat, a través del Frop, ja no podia fer-hi front", indicà. "Significa que Europa aposta per l'euro i per la unitat", apuntà. Tanmateix, advertí que caldria "aprendre dels errors" i que la situació no s'hauria de repetir.
Als sindicats hi regna l'escepticisme. Katiana Vicens, secretària general de CCOO, apuntà que "falta informació" del possible impacte sobre els ciutadans. "L'Executiu ho explica com una simple ajuda al sector financer, encara que implica un augment del deute públic", va dir. També es preguntava si hi haurà una pròrroga per al dèficit estatal "o bé s'ajustarà encara més". Així mateix, Vicens subratllà que "s'haurien d'haver aclarit quines exigències es faran a les entitats financeres i quines responsabilitats es demanaran als gestors d'aquestes institucions".
Manuel Peralda , representant d'UGT, es mostrà més conundent i deixà clar el "rebuig a la mesura". "El rescat serà més pujada d'imposts i ajustaments, i més indignació entre la societat", assegurà el sindicalista, qui destacà que la iniciativa "no és un crèdit al Frop, sinó un rescat". També lamentà que Rajoy "no hagi donat la cara" i hi hagués enviat De Guindos, "que no ha aclarit quines són les condicions del rescat". "És un acte de covardia", rematà.
Els experts
L'economista Miquel Alenyà avisà que, si bé considera positiu el rescat, els efectes trigaran a notar-se. "Ajudarà a recuperar el creixement, però no immediatament", afirmà ahir. De fet, pensa que no es veuran els primers indicis del procés de recuperació de la concessió de crèdits bancaris fins a final d'any. Esteve Bardolet, en el mateix sentit, manifestà: "Un rescat no és la fi del món, sinó el principi de la solució". Ambdós coincidiren en la necessitat d'assegurar l'economia estatal abans de les eleccions gregues.
El també economista Joan Mir remarcà que "per molt que digui Rajoy, ni la UE ni l'FMI no es fien del sistema de control espanyol". Digué que el rescat, i fins i tot una intervenció estatal, "es pot veure de manera positiva per a Mallorca i Catalunya", perquè racionalitzarà el sistema i "acabarà amb l'endollisme a les entitats i amb projectes desproporcionats, com l'aeroport de Ciudad Real, que han provocat aquesta situació".
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Eufòria? Eufòria podríem tenir si passàssim a ser directament europeus sense la dependència espanyola que mos arruïna.
i si és tan positiu, perquè ho negaven fins ahir!