Allau d’al·legacions
Els registres de Balears tenen una feinada. Feia estona que una iniciativa no rebia tantes al·legacions. L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no agrada als ciutadans, que aquests dies han presentat una allau d'al·legacions. Diverses entitats s'han mobilitzat per aconseguir suports i l'Obra Cultural Balear ha arribat a recollir-ne més de 3.000. També la plataforma Ciutadans per la Llengua ha fet córrer per internet un model d'al·legacions perquè els qui ho vulguin mostrin rebuig a la llei que prepara el Govern de José Ramón Bauzá. Una primera escenificació de l'oposició ciutadana a aquesta normativa que buida de contingut la Llei de normalització lingüística tingué lloc ahir dematí. Una cinquantena de persones, encapçalades pel president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, es varen concentrar davant el Consolat de Mar i tot seguit es varen dirigir a la seu de la Conselleria de Presidència per registrar les primeres 500 al·legacions.
CxI insta el Govern a no reformar la condició de requisit del català
Convergència per les Illes (CxI) ha demanat avui al Govern la retirada de l'avantprojecte que modifica la Llei de Funció Pública i la de Normalització Lingüística, per considerar que en suprimir articles referits a la protecció del català són contràries al que diuen la Constitució i l'Estatut balear.
El Govern capola la Llei de normalització
El Govern de José Ramón Bauzá capola els principals preceptes de la Llei de normalització lingüística i ho fa per la porta de darrere, canviant una altra llei. Tot i que havia dit que no la modificaria, ara aprofita la revisió de la Llei de funció pública, que es fa perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, per deixar sense contingut bona part dels eixos de la Llei de normalització, aprovada per consens ara fa més de 25 anys, quan també governava el PP.
Només un 9% d'ofertes de feina valoren el català
Només el 9,09% de les ofertes de feina a les Illes Balears valoren el coneixement del català per accedir-hi. Així ho constata l'anàlisi realitzada per Adecco i Infoempleo sobre 198.500 peticions de feina a tot l'Estat espanyol el 2010. Així doncs, les comunitats que més valoren, per ordre, el coneixement de les llengües locals són Catalunya, el País Basc i les Balears, amb un 38,88%, 18,57% i 9,09%, respectivament. En el cas de Galícia, la valoració de la seva llengua en l'ocupació és del 8,84%, mentre que al País Valencià la llengua autonòmica es requereix en un 6,88% de les ofertes.
L'STEI recorrerà la llei, com ja féu en l'etapa Matas
La central STEI-i avançà ahir que recorrerà l'avantprojecte de llei i la llei mateixa si finalment és aprovada. No debades, qualifiquen l'eliminació del requisit del català com "la involució més gran en els darrers 30 anys de democràcia". Així es manifesta Sebastià Serra Joan, dirigent del sindicat, qui afegí que el PP "no té necessitat de trencar el consens de la Llei de normalització lingüística, que ha caracteritzat la vida institucional en els darrers 25 anys".
Indignació per l'eliminació del català com a requisit
Indignació, això és el que van comunicar ahir els partits de l'oposició i l'Obra Cultural Balear davant la modificació de la Llei de funció pública que prepara el Govern i que pretén eliminar el requisit de saber català per ser funcionari -amb l'excepció dels professors-.
El PSIB adverteix que suprimir el requisit del català contravé l'Estatut
El PSIB ha advertit avui que la intenció del Govern balear de suprimir el requisit de coneixement del català per ser funcionari contravé l'Estatut d'Autonomia i ha acusat el PP de "trencar el consens bàsic de convivència".
L'STEI-i al·lega perquè el català continuï com a requisit
El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, presentà dijous al Registre de la Conselleria d'Educació un plec d'al·legacions contra l'avantprojecte per modificar la Llei de la funció pública, que n'elimina el requisit del coneixement del català per accedir a l'Administració perquè hi passi a ser un mèrit. Les al·legacions del sindicat se centren a exposar que el canvi que es pretén tirar endavant és anticonstitucional, que va en contra de l'Estatut de la Comunitat i de l'Estatut bàsic de l'empleat públic. L'STEI-i indica que la Llei 30/1992 de la Constitució Espanyola (CE), i en relació amb la qüestió lingüística a l'article 35.d, disposa que "els ciutadans podran utilitzar les llengües oficials dins del territori de la Comunitat Autònoma". Ja en el marc de la CAIB, l'Estatut d'Autonomia enuncia a l'article quart: "Les institucions de les Illes Balears han de garantir l'ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears."
El Partit Popular vol que el català sigui un mèrit a la sanitat
La diputada del Partit Popular Catalina Palau registrà ahir una proposició no de llei al Parlament que proposa al Govern que el coneixement de la llengua catalana sigui considerat "un mèrit i no un requisit per treballar en el sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma". En un comunicat, el PP explicà que la proposició, que serà debatuda en la Comissió de Salut, sol·licita a l'Executiu la rectificació urgent de la normativa que regula l'exigència de coneixement de català per a l'accés i la mobilitat del personal públic de la sanitat a l'Arxipèlag.
“Que el català sigui un mèrit incrementarà la demanda de cursos”
L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública, que elimina el requisit de coneixements de català per accedir a l'Administració i que està preparant el Govern, "incrementarà la demanda de cursos de llengua catalana per part dels funcionaris". Així ho creu el nou gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP), Sergi Torrandell. Aquest increment en la demanda de cursos de català ja l'apuntaren fa unes setmanes tant l'Obra Cultura Balear (OCB) com el sindicat STEI-i. Els funcionaris -excepte el professorat- que treballin a la funció pública no estaran obligats a tenir coneixements de català, tot i que per a la seva tasca diària necessitaran entendre'l i parlar-lo. Segons el president de l'OCB, Jaume Mateu, això suposarà "més despesa per a l'Administració, tot i que diuen que volen estalviar". A l'últim semestre de l'any a l'EBAP ja no hi ha cursos de català programats, perquè hi haurà els exàmens dels diferents nivells. Caldrà esperar, doncs, fins al 2012 per saber si l'oferta de cursos en català realment es mantindrà o s'incrementarà.
El Parlament demana que no calgui saber català a la Sanitat
El PP diu que "no podem privar els ciutadans de bons especialistes per qüestions lingüístiques". Foto: M. À. Cañellas. Amb els únics vots del PP i el rebuig de l'oposició (PSIB i PSM), el Parlament aprovà ahir una iniciativa dels populars que demana al Govern la modificació de la normativa actual per tal que el català deixi de ser un requisit per accedir a fer feina en el sistema sanitari públic de les Illes i passi a ser un mèrit. En la Comissió de Sanitat del Parlament, la diputada popular Catalina Palau defensà que el requisit del català és un obstacle a l'hora de cobrir les necessitats sanitàries de les Illes, sobretot a determinats centres de Menorca, Eivissa i Formentera. També indicà que cal recuperar el "sentit comú" entorn de la llengua, acabar amb els "disbarats" i no seguir amb "imposicions anòmales". Conclogué la defensa del bilingüisme assegurant que "al pacient no li interessa en quin idioma se li dirigeix un professional de la sanitat".
Vicenç Thomàs assegura que el requisit de saber català no ha causat cap vacant
L'exconseller de Salut del PSIB Vicenç Thomàs ha assegurat avui que l'establiment del català com un requisit per a l'accés a la sanitat balear no ha causat cap vacant en el sistema públic, ja que es dóna un termini de dos anys als funcionaris perquè aprenguin la llengua cooficial.
El PP també modificarà la Llei de normalització lingüística
El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, deixà caure ahir que el Govern del PP durà a terme una modificació puntual de la Llei de normalització lingüística, aprovada pel mateix PP l'any 1986. Tot i que no aclarí l'abast que tindrà, si que deixà entreveure que aquesta reforma es farà per no entrar en contradicció amb la modificació que s'està fent de la Llei de funció pública. El canvi en aquesta darrera llei permetrà que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració autonòmica i passi a ser només un mèrit, amb la qual cosa no caldrà conèixer la llengua pròpia per ser empleat públic de la Comunitat.
Un centenar de joves clamen a favor del català
Un centenar de joves, principalment estudiants, es manifestaren ahir en resposta a l'anunci del president electe del Govern autonòmic, José Ramón Bauzá, de convertir el català en un mèrit i no en un requisit per accedir a l'Administració illenca. El punt de partida fou la plaça d'Espanya, des d'on iniciaren la marxa passades les onze del matí. Amb el lema de la pancarta que encapçalava la protesta, "A les Balears, el català és i serà un requisit", el centenar de participants avançà pels carrers de Sant Miquel i el Sindicat i la plaça de Cort fins a arribar a la seu del Partit Popular, a la via del Palau Reial. Durant el recorregut, i també davant l'edifici del PP, es pogueren sentir consignes com "Boti, boti, boti, espanyol qui no boti", "Feixistes, fora dels nostres instituts" i "Senyor Bauzá, respectau el català".
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià