"Han passat dos anys i mig des que es va aprovar el decret i més de 2.000 persones han ocupat places en propietat", ha subratllat l'ara diputat, per a qui malgrat el catastrofisme amb què alguns sectors van rebre la decisió de fer del català un mèrit "no hi ha hagut cap problema en l'aplicació" d'aquesta mesura. Segons Thomàs, l'exigir que els funcionaris sanitaris sàpiguen alguna cosa de català (se'ls demana menys nivell que a la resta de funcionaris) només suposa desenvolupar les conseqüències bàsiques de la cooficialitat de les llengües.
A més, ha insistit que el requisit de conèixer el català no es planteja de manera excloent, sinó que qualsevol es pot presentar per ocupar una plaça pública amb la condició que en dos anys assoleixi el nivell lingüístic mínim fixat per al seu lloc de treball. El diputat socialista ha recordat que la norma que va aprovar el seu Govern per a "la primera oferta pública d'ocupació" al sector sanitari tenia l'aval del Consell Consultiu.
Thomàs ha assegurat que durant la seva etapa com conseller no es va produir ni un sol cas de places que quedassin sense cobrir pel requisit d'aprendre català. En aquest sentit, ha retret al Govern que no hagi respost a dues preguntes parlamentàries en les quals sol·licitava informació sobre les vacants al sector públic sanitari i sobre quantes d'elles es devien a motius lingüístics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.