Els consellers Rafel Bosch i Simó Gornés, ahir, després de la reunió del Consell de Govern.
El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, deixà caure ahir que el Govern del PP durà a terme una modificació puntual de la Llei de normalització lingüística, aprovada pel mateix PP l'any 1986. Tot i que no aclarí l'abast que tindrà, si que deixà entreveure que aquesta reforma es farà per no entrar en contradicció amb la modificació que s'està fent de la Llei de funció pública. El canvi en aquesta darrera llei permetrà que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració autonòmica i passi a ser només un mèrit, amb la qual cosa no caldrà conèixer la llengua pròpia per ser empleat públic de la Comunitat.
Gornés explicà que en aquests moments s'ha acabat el tràmit d'audiència pública de la proposta de modificació de la Llei de funció pública i que ara se n'estan analitzant les al·legacions presentades. En aquest context anuncià que es modificarà la Llei de normalització "puntualment", però advertí que encara s'està estudiant l'abast que tindrà el canvi. Fins ara, els populars no havien plantejat públicament la modificació de la Llei de normalització, només ho féu José Ramón Bauzá en campanya i rectificà immediatament, tot al·legant que havia volgut dir el Decret de mínims, que fixa els mínims d'ensenyament en català.
Gornés també deixà clar ahir que la modificació de la llei per- què no sigui necessari conèixer el català a la funció pública s'aprovarà, malgrat la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, que avala que el català pugui ser un requisit per accedir a l'Administració. El Govern, va dir, "respecta" la sentència, però durà a terme la seva promesa electoral.
Segons el conseller, aquesta sentència mostra una "fotografia estàtica" perquè obeeix a un marc jurídic concret. Si es canvia aquest marc jurídic, com pretén el Govern, no seria aplicable la sentència. La sentència respon a un recurs del sindicat USO al decret de 2008, del Pacte, que regula l'exigència de coneixement del català en l'accés a la funció pública. El Tribunal considera el decret "plenament constitucional" i diu que eliminar-lo suposaria un "retrocés natural" del procés de normalització.
El portaveu del Govern i conseller d'Educació, Rafel Bosch, explicà que la sentència fa referència a un decret i allò que farà el Govern es modificar lleis i plantejar un model constitucional. Al mateix temps, recordà que els requisits de català es mantindran en el cas dels docents, però no de la sanitat, perquè el Govern entén que posa traves a la contractació de professionals.
El PSM, en canvi, demanà al Govern que acati la sentència i retiri la modificació de la Llei de funció pública.
129 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bauzá va prometre suprimir la Llei de Norm, no modificar-la. Hi ha 1 vídeo que n'és testimoni. No parla de modificar. Òbviament es va haver de desdir.
Gilet, Canyelles, na Munar, tant se val...
consqüentment, el pp quant governi a espanya a partir del pròxim mes de novembre, modificarà la llei que imposa als mallorquins, menorquins, evissencs, formenterensc, catalans, i valencians, el coneixement de la llengua castellana?
Bon dia amics cabeçuts espanyols.....saben quina és la diferencia entre un català o un malloquí i un espanyol?...bé amics és una resposta senzilla fins i tot per a vostès.. un espanyol no esta obligat per llei a saber dues llengües amics i un català o un mallorquí ha de saber-ne dues, la pròpia i la de vostès amics, la que parlen a tots els països amb una misèria que fa fredat amics...aquella mai imposada enlloc amics....de riure
La llei que varen firmar Gilet (pare) i Cañellas (Fundació Illes Balears.
BAlearicum. no se si ets en Tentol.. o es que avui demati vos han passat a tots voltros les mateixes ordres del dia. M'es indiferent, però això demostra que anau dirigits com a xotets i que teniu ben poca iniciativa... Te constestaré el mateix que li he contestat a ell: La teva memòria arriba fins al decret de nova planta? te sona això?..... te sona el complexe d'inferioritat dels botifarres mallorquins a nomes utilitzar el català, o mallorquí, com vulguis, a dins caseva i utilitzar el castellà per tot allò que fos de qualque manera oficial?.... complexe!... te sona? no sou voltros els de "sin complejos"??
http://www.libertaddigital.com/nacional/2011-06-13/estalla-un-artefacto-en-la-sede-del-partido-popular-en-la-provincia-de-la-coruna-1276426426/
PARA RAFA... Puestos a volver, el barco sale manana a primera hora con rumbo a Cartagena, a las 0900, hay un par de plazas vacantes..... igual te interesa cogerlo.......
@ farol, les llums que exhibeix són més aviat opaques. Vaja ignorància. Vostè és un farol a les fosques. Llegesqui una mica d'història, de ciència, de lingüística. S'il·lustri i per ventura il·luminarà una mica, que ara no fa més que caure qui l'envolta.
Biel, la major part dels nostres padrins i repadrins malogradament no tenien l'oportunitat d'aprendre l'espanyol, i sí xerraven el mallorquí, però molts pocs el sabien escriure bé. En aquella època només els més benestants se podien permetre estudiar i aprendre l'espanyol i el mallorquí. El que si te puc assegurar és que en aquella època qui podia aprenia l'espanyol. No hi havia cap tipus de reticència ni odi cap a aquesta llengua. De fet a principis del segle XX (i xerro de temps molt abans de la dictadura franquista) molts estatuts de Clubs Socials d'arreu de Mallorca estan redactats en castellà. Només els inclutes i els analfabets seran enganyats pel vostre totalitarisme catalanista.