El PSM-IV-ExM diu que el Govern consuma el major atac al català en tota la democràcia
La coalició PSM-IV-ExM ha assegurat avui que el Govern ha consumat "el major atac a la llengua pròpia des de la recuperació de la democràcia" amb l'aprovació de la modificació de la Llei de Funció Pública.
El Govern aprova la llei que degradarà el català a l’Administració
El Consell de Govern es va fer ahir a Alaior, Menorca. Bauzá i els consellers hagueren de suportar una protesta per les retallades mentre feien un refresc. Foto:Tolo Mercadal. El català està més a prop de patir una degradació sense precedents com a llengua pròpia de les Illes Balears. El Govern aprovà ahir el projecte de llei que converteix l'idioma propi en una llengua que ja no és necessària per fer feina a l'Administració pública de l'Arxipèlag. El català, per tant, deixarà de ser la llengua pròpia de l'Administració. La modificació de la Llei de funció pública, que també suposa canvis rellevants en la Llei de normalització, haurà de ser aprovada ara pel Parlament perquè entri en vigor. L'OCB fa una crida a la mobilització contra la reforma de la Llei de Funció Pública El PSIB creu que el Govern ha aprovat "una llei en contra del català" El PSM-IV-ExM diu que el Govern consuma el major atac al català en tota la democràcia Inca diu "Sí a la llengua"
El Govern diu que garanteix que tots els policies locals sabran català
El Govern informa que la formació dels policies locals garanteix el coneixement del català. Foto: A. Sepúlveda. El Govern ha informat avui que està garantit que tots els policies locals que exerceixin a les Balears sabran català perquè és obligatori estudiar-ho en el curs de capacitació per accedir a aquest treball. Malgrat que l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública elimina el coneixement del català com a requisit, el gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública, Sergi Torrandell, ha explicat avui que el curs de capacitació per ser policia local a les Balears inclou 60 hores en formació de llengua catalana i és de superació obligada. D'aquesta manera, el curs de l'EBAP continua tenint el català en el seu currículum i garantirà que tots els que superin les proves.
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
En vaga de fam per la llengua
Jaume Bonet ja ha complit el seu primer dia en vaga de fam. S'ha instal·lat, amb el vistiplau de l'Obra Cultural Balear, a Can Alcover i des de dimecres a les vuit del vespre només beu aigua. La intenció de Bonet, a qui més endavant s'afegirà Bartomeu Amengual, és aconseguir que els parlamentaris del Partit Popular canviïn d'opinió i no aprovin la modificació de la Llei de la funció pública, que converteix el català en mèrit i no en requisit, com fins ara.
Tots els sindicats, tret del sanitari, rebutgen la rebaixa del català
Tots els sindicats, excepte el que representa el col·lectiu sanitari, votaren en contra ahir de la reforma de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària (passarà de ser un requisit a ser un mèrit) per accedir i promocionar a l'Administració de les Balears. UGT, CCOO, STEI-i i CSIF rebutjaren la reforma proposada pel Govern en la Mesa General dels Empleats Públics. Només hi votà a favor el sindicat FSES, que agrupa els sindicats mèdic i d'infermeria (Cemsatse) i ANPE, educatiu. Malgrat els vots en contra de la part social, l'òrgan ha aprovat l'avantprojecte amb el mateix text presentat, i l'Executiu en continuarà la tramitació sense preveure-hi canvis substancials.
Les xiulades pel català arriben al ple de Cort
Les xiulades i les protestes contra la rebaixa del català impulsada pel PP feren ahir una passa més. I és que una trentena d'independentistes ocuparen quasi la meitat de la sala de plens de Cort i mostraren el rebuig a la polèmica reforma de la Llei de funció pública. Davant ells, una quinzena de simpatitzants del PP i de l'anomenat Grup d'Acció Baléà donaren suport als regidors del PP. En tot cas, la majoria d'independentistes lluïa cartells de la campanya "A Mallorca, en català", tot i que la seva procedència militant era d'allò més variada: PSM, Iniciativa, Esquerra, Maulets, Endavant i el sindicat STEI-i, entre d'altres. Els independentistes aplaudiren totes les intervencions de Jordi Sastre i Pere Felip, líders de la Federació d'associacions de veïns de Palma i de l'entitat veïnal de Santa Catalina, respectivament. El batle d'Inca recula amb la moció sobre el català
L’Obra Cultural Balear prepara mobilitzacions a favor del català
L'Obra Cultural Balear (OCB) no pensa quedar de mans plegades i prepara una campanya de concienciació ciutadana i posteriors mobilitzacions per aturar la reforma de la Llei de funció pública. Des de l'OCB es considera fonamental per al futur la defensa del català com a requisit per accedir a l'Administració pública i es farà especial incidència en la transcendència que suposa modificar la Llei de normalització lingüística.
Gornés: “Tenim el suport dels ciutadans”
El conseller d'Administracions Públiques José Simón Gornés. La reforma de la Llei de funció pública, que converteix el català en mèrit i suposa la modificació de la Llei de normalització lingüística, ha provocat una contundent resposta social. Rafel Bosch, conseller d'Educació, Cultura i Universitats, rebutjà ahir la possibilitat d'oferir el seu parer, de valorar les al·legacions presentades per la UIB. En canvi, José Simón Gornés, conseller d'Administracions Públiques i impulsor de la polèmica reforma, no s'amaga, dóna la cara i defensa amb vehemència l'avantprojecte. I a més, el conseller diu sentir-se sorprès, 'pel punt d'alarmisme amb què alguns col·lectius tracten la modificació que el seu executiu ha començat a tramitar'.
El PSM de Menorca promou mocions municipals contra la nova Llei de la Funció Pública
El PSM de Menorca ha anunciat la presentació de mocions en els ajuntaments de l'illa on compta amb representació perquè els plens municipals es pronunciïn contra l'avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Balears.
Allau d’al·legacions
Els registres de Balears tenen una feinada. Feia estona que una iniciativa no rebia tantes al·legacions. L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no agrada als ciutadans, que aquests dies han presentat una allau d'al·legacions. Diverses entitats s'han mobilitzat per aconseguir suports i l'Obra Cultural Balear ha arribat a recollir-ne més de 3.000. També la plataforma Ciutadans per la Llengua ha fet córrer per internet un model d'al·legacions perquè els qui ho vulguin mostrin rebuig a la llei que prepara el Govern de José Ramón Bauzá. Una primera escenificació de l'oposició ciutadana a aquesta normativa que buida de contingut la Llei de normalització lingüística tingué lloc ahir dematí. Una cinquantena de persones, encapçalades pel president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, es varen concentrar davant el Consolat de Mar i tot seguit es varen dirigir a la seu de la Conselleria de Presidència per registrar les primeres 500 al·legacions.
CxI insta el Govern a no reformar la condició de requisit del català
Convergència per les Illes (CxI) ha demanat avui al Govern la retirada de l'avantprojecte que modifica la Llei de Funció Pública i la de Normalització Lingüística, per considerar que en suprimir articles referits a la protecció del català són contràries al que diuen la Constitució i l'Estatut balear.
El Govern capola la Llei de normalització
El Govern de José Ramón Bauzá capola els principals preceptes de la Llei de normalització lingüística i ho fa per la porta de darrere, canviant una altra llei. Tot i que havia dit que no la modificaria, ara aprofita la revisió de la Llei de funció pública, que es fa perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, per deixar sense contingut bona part dels eixos de la Llei de normalització, aprovada per consens ara fa més de 25 anys, quan també governava el PP.
El PP també modificarà la Llei de normalització lingüística
El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, deixà caure ahir que el Govern del PP durà a terme una modificació puntual de la Llei de normalització lingüística, aprovada pel mateix PP l'any 1986. Tot i que no aclarí l'abast que tindrà, si que deixà entreveure que aquesta reforma es farà per no entrar en contradicció amb la modificació que s'està fent de la Llei de funció pública. El canvi en aquesta darrera llei permetrà que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració autonòmica i passi a ser només un mèrit, amb la qual cosa no caldrà conèixer la llengua pròpia per ser empleat públic de la Comunitat.
Vicenç Thomàs assegura que el requisit de saber català no ha causat cap vacant
L'exconseller de Salut del PSIB Vicenç Thomàs ha assegurat avui que l'establiment del català com un requisit per a l'accés a la sanitat balear no ha causat cap vacant en el sistema públic, ja que es dóna un termini de dos anys als funcionaris perquè aprenguin la llengua cooficial.
El Parlament demana que no calgui saber català a la Sanitat
El PP diu que "no podem privar els ciutadans de bons especialistes per qüestions lingüístiques". Foto: M. À. Cañellas. Amb els únics vots del PP i el rebuig de l'oposició (PSIB i PSM), el Parlament aprovà ahir una iniciativa dels populars que demana al Govern la modificació de la normativa actual per tal que el català deixi de ser un requisit per accedir a fer feina en el sistema sanitari públic de les Illes i passi a ser un mèrit. En la Comissió de Sanitat del Parlament, la diputada popular Catalina Palau defensà que el requisit del català és un obstacle a l'hora de cobrir les necessitats sanitàries de les Illes, sobretot a determinats centres de Menorca, Eivissa i Formentera. També indicà que cal recuperar el "sentit comú" entorn de la llengua, acabar amb els "disbarats" i no seguir amb "imposicions anòmales". Conclogué la defensa del bilingüisme assegurant que "al pacient no li interessa en quin idioma se li dirigeix un professional de la sanitat".
L'STEI-i al·lega perquè el català continuï com a requisit
El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, presentà dijous al Registre de la Conselleria d'Educació un plec d'al·legacions contra l'avantprojecte per modificar la Llei de la funció pública, que n'elimina el requisit del coneixement del català per accedir a l'Administració perquè hi passi a ser un mèrit. Les al·legacions del sindicat se centren a exposar que el canvi que es pretén tirar endavant és anticonstitucional, que va en contra de l'Estatut de la Comunitat i de l'Estatut bàsic de l'empleat públic. L'STEI-i indica que la Llei 30/1992 de la Constitució Espanyola (CE), i en relació amb la qüestió lingüística a l'article 35.d, disposa que "els ciutadans podran utilitzar les llengües oficials dins del territori de la Comunitat Autònoma". Ja en el marc de la CAIB, l'Estatut d'Autonomia enuncia a l'article quart: "Les institucions de les Illes Balears han de garantir l'ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears."
“Que el català sigui un mèrit incrementarà la demanda de cursos”
L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública, que elimina el requisit de coneixements de català per accedir a l'Administració i que està preparant el Govern, "incrementarà la demanda de cursos de llengua catalana per part dels funcionaris". Així ho creu el nou gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP), Sergi Torrandell. Aquest increment en la demanda de cursos de català ja l'apuntaren fa unes setmanes tant l'Obra Cultura Balear (OCB) com el sindicat STEI-i. Els funcionaris -excepte el professorat- que treballin a la funció pública no estaran obligats a tenir coneixements de català, tot i que per a la seva tasca diària necessitaran entendre'l i parlar-lo. Segons el president de l'OCB, Jaume Mateu, això suposarà "més despesa per a l'Administració, tot i que diuen que volen estalviar". A l'últim semestre de l'any a l'EBAP ja no hi ha cursos de català programats, perquè hi haurà els exàmens dels diferents nivells. Caldrà esperar, doncs, fins al 2012 per saber si l'oferta de cursos en català realment es mantindrà o s'incrementarà.
El Partit Popular vol que el català sigui un mèrit a la sanitat
La diputada del Partit Popular Catalina Palau registrà ahir una proposició no de llei al Parlament que proposa al Govern que el coneixement de la llengua catalana sigui considerat "un mèrit i no un requisit per treballar en el sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma". En un comunicat, el PP explicà que la proposició, que serà debatuda en la Comissió de Salut, sol·licita a l'Executiu la rectificació urgent de la normativa que regula l'exigència de coneixement de català per a l'accés i la mobilitat del personal públic de la sanitat a l'Arxipèlag.
El PSIB adverteix que suprimir el requisit del català contravé l'Estatut
El PSIB ha advertit avui que la intenció del Govern balear de suprimir el requisit de coneixement del català per ser funcionari contravé l'Estatut d'Autonomia i ha acusat el PP de "trencar el consens bàsic de convivència".
Indignació per l'eliminació del català com a requisit
Indignació, això és el que van comunicar ahir els partits de l'oposició i l'Obra Cultural Balear davant la modificació de la Llei de funció pública que prepara el Govern i que pretén eliminar el requisit de saber català per ser funcionari -amb l'excepció dels professors-.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic