Els funcionaris del Consell transmeten "preocupació" pel "menyspreu" al català del Govern
Els representants dels treballadors de la Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports feren saber al vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, Joan Rotger, la seva preocupació pel menyspreu que l’Executiu autonòmic mostra per la llengua pròpia del territori.
El Constitucional creu que el català no ha de ser un requisit a l'Administració balear
El Tribunal Constitucional (TC) ha sentenciat que el català no ha de ser un requisit general per esdevenir funcionari a les Balears, encara que sí constitueixi un mèrit a puntuar, amb el que avala la reforma de la Llei de Funció Pública de les Balears escomesa per l'Executiu de José Ramón Bauzá.
Cort mantindrà el requisit del català per a només un 20% dels seus treballadors
La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres mantenir el català com un requisit per a tot just el 20 per cent de la plantilla de Cort, en aplicació de la modificació de la Llei de Funció Pública que arracona l'ús del català a l'administració.
MÉS alerta que no exigir el català al concurs de trasllats perjudicarà el servei
La coalició MÉS qualificà ahir d'"inadmissible" que tot just un centenar de les 867 places que surten a concurs incloguin el requisit lingüístic del català. Segons el seu parer, no exigir el coneixement de la llengua pròpia per cobrir la immensa majoria dels llocs "perjudicarà la qualitat dels serveis públics oferts a la ciutadania, a més d'atemptar contra la igualtat de les dues llengües oficials del país". Així, el diputat del Grup MÉS al Parlament illenc, Antoni Alorda, considerà que "el camí que ha encetat el Govern del PP de Bauzá només té un objectiu, que és eliminar progressivament la llengua pròpia de l'Administració pública de les nostres Illes". El Govern deixa en no-res el requisit del català en el concurs de trasllat de funcionaris
La portaveu del Govern demana a Pastor que dimiteixi per trànsfuga
La qüestió de l'aplicació de la llei de Funció Pública als ajuntaments ha estat present aquest dimarts al ple del Parlament. En un moment del debat, la consellera d'Administracions Públiques i portaveu de l'Executiu, Núria Riera, ha demanat al batle de Manacor, Antoni Pastor, "que deixi la seva acta de diputat i deixi al Govern que dugui a terme els seus compromisos amb els ciutadans".
MÉS insta al Govern a retirar les impugnacions al requisit del català als ajuntaments
La coalició MÉS ha presentat una proposició no de llei al Parlament per instar el Govern a retirar totes les impugnacions d'acords municipals que incorporen el requisit lingüístic a les seves Relacions de Lloc de Treball (RLLT).
El Parlament insta el Govern a respectar els consistoris que aprovin el català com a requisit
El Parlament ha aprovat aquest matí l'esmena del Grup parlamentari MÉS en la qual s'insta al Govern de les Illes Balears a respectar els acords municipals en els quals es modifica la Relació de Llocs de Treball i s'incorpora el coneixement de la llengua catalana com un requisit a totes les seves places.
El Consell també llevarà el requisit del català als funcionaris
El català deixarà de ser un requisit per als funcionaris i personal laboral del Consell de Mallorca en els propers mesos. Salom aprova els pressuposts sense cap esmena de l'oposició
El PSIB al·lega davant el Constitucional que el català resta subordinat
Els socialistes Antoni Manchado, Francina Armengol i Francesc Antich, ahir al Tribunal Constitucional. Foto: PSIB. El PSIB presentà ahir davant el Tribunal Constitucional l'anunciat recurs contra la modificació de la Llei de funció pública, la norma impulsada pel PP que elimina l'exigència de conèixer la llengua catalana per poder fer feina a l'Administració de les Illes. El recurs manté que la nova llei vulnera la Constitució, l'Estatut i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Al·lega que provoca "una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l'àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària". La secretària general del PSIB, Francina Armengol, acompanyada pels senadors Francesc Antich i Antoni Manchado, fou l'encarregada de fer entrega ahir del recurs que han signat 50 senadors del PSOE. "Els socialistes hem volgut ser la veu del clam dels ciutadans i ciutadanes de Balears que no han estat escoltats pel Govern del PP", explicà Armengol. "Aquesta és l'única alternativa que tenim, després que l'Executiu de José Ramón Bauzá s'hagi negat a qualsevol tipus de diàleg en el Parlament, hagi ignorat les més de 12.000 al·legacions presentades i les manifestacions de protesta".
El PP treu Pastor del seu grup al Parlament i a la Sala i deixa que Madrid l’expulsi
El PP de José Ramón Bauzá no perdona. Ahir optà per donar una resposta dura i immediata a la indisciplina d'Antoni Pastor, però també per rentar-se'n les mans i deixar que sigui Madrid qui remati. Els populars decidiren suspendre cautelarment com a representant del partit el diputat i batle de Manacor. La formació no pot obligar-lo a abandonar els càrrecs electes i, per tant, el fa fora del grup popular al Parlament i a l'Ajuntament de Manacor. També el descavalca de president del PP d'aquest municipi.
Pere Rotger: “Molts pensen com Pastor, però mana la disciplina”
El president del Parlament, Pere Rotger, féu ahir un cant de la "disciplina del partit", tot i reconèixer que "molts pensen com Antoni Pastor en matèria lingüística". Per Rotger, "és molt greu trencar la unitat de vot". Considera que "davant la votació d'una llei, s'ha d'exhibir la màxima responsabilitat i allò més important és l'acord que pren el partit, que s'ha de respectar agradi o no. Jo entenc Pastor. L'entenc. Ha estat un gran parlamentari i portaveu", afirma l'actual president de la Cambra autonòmica.
El PSM-IV-ExM diu que el Govern consuma el major atac al català en tota la democràcia
La coalició PSM-IV-ExM ha assegurat avui que el Govern ha consumat "el major atac a la llengua pròpia des de la recuperació de la democràcia" amb l'aprovació de la modificació de la Llei de Funció Pública.
El Govern aprova la llei que degradarà el català a l’Administració
El Consell de Govern es va fer ahir a Alaior, Menorca. Bauzá i els consellers hagueren de suportar una protesta per les retallades mentre feien un refresc. Foto:Tolo Mercadal. El català està més a prop de patir una degradació sense precedents com a llengua pròpia de les Illes Balears. El Govern aprovà ahir el projecte de llei que converteix l'idioma propi en una llengua que ja no és necessària per fer feina a l'Administració pública de l'Arxipèlag. El català, per tant, deixarà de ser la llengua pròpia de l'Administració. La modificació de la Llei de funció pública, que també suposa canvis rellevants en la Llei de normalització, haurà de ser aprovada ara pel Parlament perquè entri en vigor. L'OCB fa una crida a la mobilització contra la reforma de la Llei de Funció Pública El PSIB creu que el Govern ha aprovat "una llei en contra del català" El PSM-IV-ExM diu que el Govern consuma el major atac al català en tota la democràcia Inca diu "Sí a la llengua"
El Govern diu que garanteix que tots els policies locals sabran català
El Govern informa que la formació dels policies locals garanteix el coneixement del català. Foto: A. Sepúlveda. El Govern ha informat avui que està garantit que tots els policies locals que exerceixin a les Balears sabran català perquè és obligatori estudiar-ho en el curs de capacitació per accedir a aquest treball. Malgrat que l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública elimina el coneixement del català com a requisit, el gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública, Sergi Torrandell, ha explicat avui que el curs de capacitació per ser policia local a les Balears inclou 60 hores en formació de llengua catalana i és de superació obligada. D'aquesta manera, el curs de l'EBAP continua tenint el català en el seu currículum i garantirà que tots els que superin les proves.
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
En vaga de fam per la llengua
Jaume Bonet ja ha complit el seu primer dia en vaga de fam. S'ha instal·lat, amb el vistiplau de l'Obra Cultural Balear, a Can Alcover i des de dimecres a les vuit del vespre només beu aigua. La intenció de Bonet, a qui més endavant s'afegirà Bartomeu Amengual, és aconseguir que els parlamentaris del Partit Popular canviïn d'opinió i no aprovin la modificació de la Llei de la funció pública, que converteix el català en mèrit i no en requisit, com fins ara.
Tots els sindicats, tret del sanitari, rebutgen la rebaixa del català
Tots els sindicats, excepte el que representa el col·lectiu sanitari, votaren en contra ahir de la reforma de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària (passarà de ser un requisit a ser un mèrit) per accedir i promocionar a l'Administració de les Balears. UGT, CCOO, STEI-i i CSIF rebutjaren la reforma proposada pel Govern en la Mesa General dels Empleats Públics. Només hi votà a favor el sindicat FSES, que agrupa els sindicats mèdic i d'infermeria (Cemsatse) i ANPE, educatiu. Malgrat els vots en contra de la part social, l'òrgan ha aprovat l'avantprojecte amb el mateix text presentat, i l'Executiu en continuarà la tramitació sense preveure-hi canvis substancials.
Les xiulades pel català arriben al ple de Cort
Les xiulades i les protestes contra la rebaixa del català impulsada pel PP feren ahir una passa més. I és que una trentena d'independentistes ocuparen quasi la meitat de la sala de plens de Cort i mostraren el rebuig a la polèmica reforma de la Llei de funció pública. Davant ells, una quinzena de simpatitzants del PP i de l'anomenat Grup d'Acció Baléà donaren suport als regidors del PP. En tot cas, la majoria d'independentistes lluïa cartells de la campanya "A Mallorca, en català", tot i que la seva procedència militant era d'allò més variada: PSM, Iniciativa, Esquerra, Maulets, Endavant i el sindicat STEI-i, entre d'altres. Els independentistes aplaudiren totes les intervencions de Jordi Sastre i Pere Felip, líders de la Federació d'associacions de veïns de Palma i de l'entitat veïnal de Santa Catalina, respectivament. El batle d'Inca recula amb la moció sobre el català
L’Obra Cultural Balear prepara mobilitzacions a favor del català
L'Obra Cultural Balear (OCB) no pensa quedar de mans plegades i prepara una campanya de concienciació ciutadana i posteriors mobilitzacions per aturar la reforma de la Llei de funció pública. Des de l'OCB es considera fonamental per al futur la defensa del català com a requisit per accedir a l'Administració pública i es farà especial incidència en la transcendència que suposa modificar la Llei de normalització lingüística.
Gornés: “Tenim el suport dels ciutadans”
El conseller d'Administracions Públiques José Simón Gornés. La reforma de la Llei de funció pública, que converteix el català en mèrit i suposa la modificació de la Llei de normalització lingüística, ha provocat una contundent resposta social. Rafel Bosch, conseller d'Educació, Cultura i Universitats, rebutjà ahir la possibilitat d'oferir el seu parer, de valorar les al·legacions presentades per la UIB. En canvi, José Simón Gornés, conseller d'Administracions Públiques i impulsor de la polèmica reforma, no s'amaga, dóna la cara i defensa amb vehemència l'avantprojecte. I a més, el conseller diu sentir-se sorprès, 'pel punt d'alarmisme amb què alguns col·lectius tracten la modificació que el seu executiu ha començat a tramitar'.
El PSM de Menorca promou mocions municipals contra la nova Llei de la Funció Pública
El PSM de Menorca ha anunciat la presentació de mocions en els ajuntaments de l'illa on compta amb representació perquè els plens municipals es pronunciïn contra l'avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Balears.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià