Patrimoni insta Cort a preservar la finca de l'avinguda d'Argentina
La pilota és ara a la teulada de l'àrea d'Urbanisme de Cort. La Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell acordà ahir, per votació, que sigui l'Ajuntament palmesà l'encarregat de protegir l'edifici situat al número 31 de l'avinguda de l'Argentina. Durant la reunió, l'Associació per a la Revitalització dels Centres Històrics (ARCA) proposà que fos el mateix Consell que declaràs la finca Bé Catalogat, però la recomanació dels tècnics ha estat que sigui finalment el Consistori qui l'inclogui dins el catàleg municipal. Per a això, el Consell instarà la regidoria que encapçala Jesús Valls a iniciar els tràmits per protegir l'immoble, primer mitjançant la Comissió del Centre Històric i, en cas afirmatiu, amb la ratificació del ple de Cort.
El GOB vaticina més obres si la Serra no és declarada Patrimoni
El GOB alertà ahir de les "dures conseqüències" que tindrà per a la serra de la Tramuntana el fet de no ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Segons Macià Blázquez, un dels portaveus del GOB, "tot i que la declaració és molt testimonial, almanco dóna una protecció moral al conjunt de la Serra". Blázquez explicà que sobre el futur de la Serra sobrevolen projectes agressius com la macrourbanització del Guix. "Però també hi trobam l'ampliació del port esportiu d'Andratx i la construcció massiva de la costa", hi afegí. Per això, qualificà de "mala notícia" la informació avançada ahir, en la qual s'explicava que la Unesco havia emès un informe favorable, però amb prescripcions, a la candidatura de la Serra.
Santa Eulàlia, dos anys després
Després de dos anys de bastides i obres a quaranta metres d'alçada, l'església de Santa Eulàlia, un dels temples cristians més antics de Ciutat, llueix de nou. El bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, acompanyat pel conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, encapçalà ahir la comitiva institucional que inaugurà la dita rehabilitació, que ha costat més de dos milions d'euros i que ha estat sufragada en un 50% pel Govern balear.
Can Morató, la fàbrica agonitza
Poc queda avui de l'esplendor de l'antiga factoria de tapissos de can Morató a Pollença, construïda el 1922 i que es convertí en un model de referència fins al seu tancament, el 1960. Situada a l'entrada de la part alta del poble, devora el pont Romà, fa temps que la fàbrica presenta un estat deplorable que manté fins i tot tancat, d'un any i mig ençà, el camí públic de can Joanot pel perill de despreniments.
Peixateria i sala polivalent
L'antiga peixateria municipal d'Alcúdia, inactiva des de fa dècades, es convertirà en un centre polivalent a disposició de diferents associacions i entitats, com l'Associació de Restauradors d'Alcúdia. Així ho ha confirmat el batle d'Alcúdia, Miquel Llompart, que anuncia una inversió en la zona de 187.606 euros que s'executarà abans de final d'any.
Dos carruatges del segle XIX cobren vida a Andratx
Es construïren durant la segona meitat del segle XIX i circularen pels carrers d'Andratx i els seus voltants fins a mitjan dècada dels 70. Es tracta de dos carruatges, un de fúnbre i un altre de repartir carn, que des d'ahir tornen a lluir, no al carrer, sinó a la balconada de l'ajuntament andritxol. El consistori recuperà els dos vehicles de les dependències municipals i el taller palmesà Xicaranda fou l'encarregat de restaurar-los.
Turisme i patrimoni, una relació difícil a la Cartoixa
El conjunt monumental de la Cartoixa de Valldemossa és un dels indrets més visitats pel turisme, i si bé això té efectes positius en la economia i l'activitat al municipi, la seva incidència sobre el patrimoni no és tan bona. Segons un estudi elaborat pel grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós de la UIB, aquest indret és víctima de la degradació patrimonial, i ho és per tres raons: la primera és a conseqüència de la desmembració i divisió del complex en mans privades l'any 1842, la segona inclou l'explotació turística del monument a partir de la segona meitat del segle XX i la tercera recau en l'absència d'un plantejament museològic unitari. Tot això afecta el monument i genera grans contradiccions de tipus conceptual i de conservació del material que contribueixen a aquesta degradació.
El pacte de Sóller vol preservar el perfil urbanístic de ciutat jardí
Sóller és una ciutat ben coneguda pel seu urbanisme, amb molts elements modernistes que donen al seu centre un aspecte singular. Les queixes d'alguns ciutadans i afectats per la recent aprovació d'una normativa que té com a finalitat la preservació del model urbanístic de ciutat jardí ha motivat una aparició del regidor d'obres i urbanisme, Francisco Rodríguez (UM), el qual ha defensat la política proteccionista envers aquest "perfil urbanístic" que ara es podria fer extensiva a altres carrers i places emblemàtics del nucli.
Condemnats 2 bussejadors per espoliar un jaciment marí
El Jutjat Penal 3 de Palma ha condemnat dos bussejadors per un delicte contra el patrimoni històric, en haver espoliat un jaciment submarí desconegut. Les penes són d'un any i set mesos per a un acusat i un any i nou mesos per a l'altre. En principi, aquestes penes no impliquen l'ingrés a la presó. Ambdós acusats, però, hauran d'afrontar una indemnització per danys causats als jaciments per valor de 70.000 euros, que aniran als comptes públics del Consell.
El BIC de Sineu, en perill
Si finalment se li concedeix, Sineu s'unirà a la catalogació d'altres nuclis com Manacor. La catalogació del nucli de Sineu com a Bé d'Interès Cultural (BIC) està enlaire. L'equip de govern de Sineu (UM i PP) no comparteix alguns dels criteris que exigeixen des de Patrimoni per a la seva catalogació i podria forçar-ne la paralització. En el transcurs de la darrera Comissió política de Patrimoni del Consell, tant Unió Mallorquina com el Partit Popular votaren en contra de la tramitació, però aquesta va poder continuar endavant gràcies al vot de qualitat de Maria Lluïsa Dubon, atès que és la presidenta de la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni del Consell.
ARCA denuncia la desaparició de l'escut de la possessió de Son Espases Vell
L'Associació de defensa del atrimoni ARCA ha denunciat la desaparició de l'escut de la possessió de Son Espases Vell durant el transcurs de les obres del nou hospital ubicat en aquests terrenys. Segons informa l'organització en una nota, aquesta possessió comptava amb un escut de la família Espases sobre l'antic portal exterior, que afirma que ha desaparegut. ARCA recorda que la possessió és de titularitat pública i que en aquests moments s'està fent una intervenció per rehabilitar-la, la qual cosa ha provocat la desaparició d'aquest emblema.
Capdepera acollirà un centre d'interpretació dels castells roquers
El municipi de Capdepera acollirà un centre d'interpretació dels castells roquers de l'Illa per tal de donar a conèixer les joies de la nostra arquitectura i la importància per a la història d'aquests béns patrimonials de primer ordre. La Cala del Governador del castell de Capdepera ha estat escollida per mostrar, a través d'una exposició permanent, el paper que han jugat al llarg del temps aquestes fortaleses. D'aquesta manera, el castell de Capdepera esdevindrà un punt neuràlgic per donar a conèixer la història medieval i com a plataforma per mostrar els altres castells roquers, com ara el castell de Rei, a Pollença; el castell d'Alaró; el castell de Cabrera; i el castell de Santueri, a Felanitx.
Presenten 728 firmes en contra del tancament del Molí des Castellet de Calvià
L'associació per la revitalització dels centres antics ARCA i la Comissió pro-Molí des Castellet han presentat a l'Ajuntament de Calvià 728 firmes en contra del tancament d'aquest element patrimonial i demanen que s'incorpori al catàleg de béns a protegir del consistori, com a patrimoni històric i simbòlic.
PSM-IV-ExM de Palma aposta per recuperar el patrimoni com a reclam turístic
La coalició del PSM-Iniciativa Verds-Entesa per Mallorca (PSM-IV-ExM) de Palma aposta per la recuperació dels elements patrimonials de la ciutat com una oportunitat per convertir-los en reclams turístics culturals i fer de Palma una destinació cultural de referència.
“He hagut de vendre el meu patrimoni”
L'expresident del Govern Jaume Matas assenyalà ahir que passa dificultats per poder fer efectiva la fiança civil d'1,6 milions d'euros que li ha imposat el jutge instructor del cas Palma Arena. En declaracions a IB3 Televisió, afirmà que té "problemes" i "he hagut de vendre el meu patrimoni per poder-la afrontar (la fiança). És una qüestió personal", afegí. Aquesta fiança civil -que s'afegeix a una altra de penal de 3 milions- s'emmarca en el cas Òpera, una peça separada del cas Palma Arena en què s'investiguen irregularitats en l'adjudicació de l'avantprojecte de la fallida òpera de Palma a l'arquitecte Santiago Calatrava. Aquest cas és ara en mans del Tribunal Superior, perquè l'imputat Francesc Fiol és parlamentari i està aforat.La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior ha rebut, a més, un escrit dels advocats defensors de l'arquitecte valencià en què es demana l'arxivament de la causa en relació amb Calatrava. Els missers, que hi demanen la desimputació del seu client, al·leguen que en la declaració al jutjat del febrer passat Calatrava demostrà que l'avantprojecte s'havia realitzat.
ARCA denuncia el mal estat de les sis torres de defensa de Calvià
L'Associació per a la Revitalització de Centres Antics (ARCA) ha denunciat avui el mal estat de les sis torres de defensa ubicades en el municipi de Calvià, sobretot les de les Illetes i Cala Figuera, i ha acusat l'Ajuntament d'irresponsabilitat en la seva cura i manteniment. L'entitat ha criticat en un comunicat que el consistori no assumeixi la seva funció de "dignificar la imatge del patrimoni històric que hauria de gestionar amb cura i responsabilitat".
El patrimoni de les grans fortunes creix un 1,6%
El patrimoni total gestionat per les societats d'inversió de capital variable (Sicav) se situà en 26.065 milions d'euros el 2010, cosa que suposa un avanç de l'1,63% respecte del volum global de 2009, i el nombre d'accionistes arribà a 386.329, segons dades de VDOS. A l'hora de tancar el darrer trimestre de 2010, el nombre de societats es reduí un 2,75% i va ser de 3.143, cosa que significa una minva de 89.
Patrimoni rebutja les noves làmpades de la Llonja
La ponència tècnica de Patrimoni desestimà ahir la proposta de nou enllumenat de la Llonja. Les dotze làmpares de grans dimensions proposades per l'arquitecte Pere Rabassa "distorsionen l'element patrimonial i la seva visió general", assegurava el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà. Després que dilluns visitassin un prototip de làmpada i la corresponent prova de llum, els tècnics considaren ahir, gairebé per unanimitat, que les dimensions de les làmpares de quatre metres de llargària (penjades a cinc metres del terra) "llevaran protagonisme visual a l'edifici", segons apuntà Cerdà, per la qual cosa se'n desetimà la col·locació.
Santa Clara, sense humitat
Les filtracions d'aigua a la coberta de l'església de Santa Clara de Palma l'han feta malbé durant anys. El 1996 s'arreglà la teulada i ara, catorze anys després, està previst que s'iniciïn les obres a l'interior del temple, que fou declarat Bé d'Interès Cultural.
ARCA denúncia l'absència d'algunes figures del betlem del Palau March
El betlem del Palau March, de notable interès cultural, ha de cenyir-se a la normativa BIC. Foto: J. Morey. L'Associació de defensa i conservació del patrimoni ARCA ha denunciat l'absència de diverses peces del pessebre napolità de la fundació Bartolomé March del segle XVIII, en concret un grup d'àngels dels quals res no se sap des de fa dos anys. L'associació remarca que es tracta de peces de gran valor ja que són obra del napolità Giuseppe Sanmartino, igual com els reis mags, figures que van faltar al pessebre el 2009 per ser al mig d'un procés de restauració. Arca subratlla en un comunicat que aquest pessebre va viatjar Madrid el Nadal de 2008 i va ser exposat al Palau Reial, on van dissenyar una nova escenografia que, una vegada acabada la mostra, va viatjar a Palma.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem