Podem reclama l'obertura dels camins públics de Puigpunyent
La formació local de Podem Puigpunyent reclama l'obertura...
«Esperem que el Parlament pugui tramitar-ho aviat i es recuperin els camins públics»
El Consell ha lliurat oficialment aquest dilluns al Registre del Parlament la Llei de camins...
Pollença reclama que el camí de Ternelles sigui públic
La vista d'apel·lació contra la sentència que al 2011 decretà que part del camí de Ternelles és de titularitat privada, tot i que l'Ajuntament de Pollença hi té servitud de pas limitada, tingué lloc ahir a l'Audiència. El dictamen obligava el Consistori a excloure el camí del catàleg municipal. El misser del Consistori, Miquel Ripoll, exposà els arguments que considerà bàsics per demostrar que el 5 d'agost de 1811 -data en què la Corona vengué el castell- el camí era "reial i públic" i afegí que els propietaris, "per molt que hagin agrupat les propietats, no han pogut demostrar que el camí s'hagués comprat".
Victòria a mitges a la carretera vella de Pollença a Lluc
La recuperació de la carretera vella de Pollença a Lluc ha suposat una victòria a mitges. L’excursió reivindicativa per la titularitat pública d’aquesta via que es dugué a terme ahir dematí finalitzà, oficialment, a mitjan camí, perquè “no s’havien llevat tots els obstacles”. Els organitzadors donaren per acabada la ruta poc després de mitja hora de començar a caminar. Joan Crespí, portaveu de la Plataforma pro camins públics i oberts, s'aturà just a la vora de can Pontico i ca na Borrassa, finques de la família del batle de Pollença, Tomeu Cifre (PP), on llegí el manifest.
El Consell lleva la barrera de Menut
De totes les barreres que hi havia –i algunes encara hi són– a la carretera vella entre Pollença i Lluc, l’única que el Consell va haver de retirar, atès que la propietat no ho feia, és la de Menut, una finca del Govern autonòmic. Tal com havia avisat, el Consell va iniciar ahir les tasques per retirar les barreres, reixes i altres obstacles que impedeixen transitar lliurement pels 18 quilòmetres de recorregut de la carretera vella de Pollença a Lluc. La representació del Consell estava formada per un grup d’operaris i per Miquel Barceló (secretari general tècnic de la Vicepresidència) i Margalida Pocoví (directora de Medi Ambient). A les 8.30 del matí, la delegació del Consell ja era al primer punt conflictiu: la barrera que el santuari de Lluc tenia a l'inici de la carretera. Ridícul del Govern a Menut
Ridícul del Govern a Menut
Dins l'enfilall d'absurds que estan caracteritzant l'actual legislatura Bauzá, ahir se'n viví a Escorca un dels capítols més estrambòtics. Operaris del Consell, davant la presència d'alts càrrecs de la institució (PP), procediren a retirar la barrera de la finca de Menut, propietat del Govern balear (PP) i única de tota la zona que no ho ha fet voluntàriament per garantir el dret de pas conforme a la normativa vigent.
El propietari de l’Empeltada en lleva les barreres
El propietari de l'Empeltada, una de les finques que hi ha a la carretera vella de Pollença a Lluc, ja ha retirat les barreres de la calçada. Això no obstant, encara en queden d'altres, de reixes, obstacles i barreres que hi impedeixen el pas lliure. Precisament avui al matí, el Consell de Mallorca començarà a llevar-les. Des de principis de l'any passat, el propietari de l'Empeltada és un matrimoni anglès. dBalears no ha pogut parlar-hi directament, però diverses fonts han apuntat que la retirada de les barreres obeeix a la voluntat d'evitar que aquestes, que funcionen amb un motor elèctric, puguin fer-se malbé en mans dels operaris del Consell.
Santa Maria declara que tot el camí de Coanegra és públic
Tot el recorregut del camí de Coanegra, des de l'estació de tren fins al terme de Bunyola, és públic, i és propietat de l'Ajuntament de Santa Maria. Fins ara, es considerava que sols una part de la via esmentada (el tram que va de l'estació fins a la barrera de Son Oliver, el bocí transitable en cotxe) era de titularitat pública. La resta (de la barrera fins al terme municipal de Bunyola) constava com a propietat privada, tot i que els excursionistes sempre hi han pogut caminar lliurement.
Les barreres del camí de Lluc, al Defensor del Poble
Una de les barreres que obstaculitzen el pas en aquesta via de titularitat pública.Foto: Arxiu. La carretera vella de Pollença a Lluc arriba a la Defensora del Poble. Un dels membres de la plataforma Pro camins públics i oberts va enviar la setmana passada una carta a Soledad Becerril, la Defensora del Poble del juliol ençà, en què li demana que faci complir l'ordre de retirar les barreres que encara obstaculitzen el pas per la via. La polèmica per la carretera vella de Pollença a Lluc s'encetà el 2005. La publicació d'una ordre del Consell de Mallorca en el BOIB el mes de maig en què manava retirar les barreres i altres obstacles que impedeixen el lliure trànsit per la via en un termini de 15 dies semblava que acabaria amb el plet.
Marxa a favor dels camins públics
Una barrera i unes cadenes impedeixen el pas lliure pel camí del Coll de Síller.Foto: M.S. Més de setanta persones exigiren ahir a Pollença, durant una marxa reivindicativa, l'obertura del camí del Coll de Síller. La via, que des del 2009 està inclosa dins el Catàleg de camins d'ús públic de Pollença, està mig tancada amb unes barres i una cadena. La plataforma Pro Camins Públics i Oberts, entitat organitzadora de l'acte, demanà ahir a l'Ajuntament pollencí que "en retiri la tanca i la cadena" i que "elimini els senyals existents que poden confondre els senderistes", com són un senyal de camí sense sortida i un rètol en què es pot llegir "Prohibit el pas, propietat privada". La caminada reivindicativa s'inicià a les 17 hores a la zona de les cases de Síller i va transcórrer sense problemes durant el trajecte que separa el Port de Pollença de cala Carbó i que discorre per tres camins públics, el de Can Botana, el del Coll de Síller i el de Cala Carbó.
Presenten 728 firmes en contra del tancament del Molí des Castellet de Calvià
L'associació per la revitalització dels centres antics ARCA i la Comissió pro-Molí des Castellet han presentat a l'Ajuntament de Calvià 728 firmes en contra del tancament d'aquest element patrimonial i demanen que s'incorpori al catàleg de béns a protegir del consistori, com a patrimoni històric i simbòlic.
Campanya electoral 22 maig 2011
Esquerra vol l'aprovació i el compliment de la Llei de Camins Públics per garantir el lliure accés
El candidat d'Esquerra a la Presidència del Govern, Joan Lladó, reclama l'aprovació i el compliment de la Llei de Camins Públics, que "garanteixi realment el pas per aquestes artèries del paisatge i que doni el marc legal a una de les reivindicacions més constants dels últims anys".
Dia 28, mobilització pel camí del Cabàs
Estan cansats d'esperar i ja han dit prou. Les associacions Pro Camins Públics, els Amics de la Vall de Coanegra i GADMA han organitzat una marxa reivindicativa per demanar "l'obertura del camí del Cabàs i perquè l'Ajuntament de Santa Maria es posicioni de manera clara i actuï".
Prohibit llevar les barreres dels camins de Planícia
El Jutjat Contenciós número 3 ha anul·lat amb caràcter temporal el requeriment del batle de Banyalbufar, Mateu Ferrà, perquè la Policia Local pogués eliminar les barreres que dificulten el pas pels camins de Planícia. El primer edil anuncià la setmana passada que un cop el Consell de Mallorca aprovà, dia 8, la proposta d'usos dels camins d'accés a la finca, emetria un decret de retirada de barreres que seria notificat a la propietat del Rafal. La intenció del Consistori era donar un termini de 48 hores a la propietat perquè les retiràs i, en cas que no ho fes, l'Ajuntament se n'encarregaria. Ara, el jutge ha aturat els peus al batle.
L'obertura dels camins de Planícia, més a prop
El ple del Consell de Mallorca aprovà ahir la proposta d'assignació d'usos i intensitat als accessos a la finca pública de Planícia proposta del departament de Medi Ambient. La proposta, que va sortir endavant amb els vots favorables del PSOE, Bloc i UM -el PP es va abstenir-, té per objectiu garantir la seguretat dels usuaris, la conservació de l'entorn i les característiques dels camins que intecomuniquen els municipis d'Esporles, Banyalbufar, Puigpunyent i Estellencs amb la finca de Planícia.
Es reprèn la lluita pels camins públics
Ternelles a Pollença, el camí de Planícia a Banyalbufar, el Fangar a Manacor, el camí d'Alaró a Bunyola pel Cabàs, el camí vell de Lluc a Pollença, camí del molí del Castellet a Calvià o el torrent de Coanegra a Santa Maria del Camí són alguns dels camins en litigi en l'actualitat. Per aquest motiu, diferents associacions reclamen al Govern "la promulgació d'una llei de protecció dels camins públics de Mallorca". Són sis els col·lectius -plataforma pro camins públics, GADMA, Plataforma pel camí de Planícia, Amics de la vall de Coanegra, la comissió Pro molí des Castellet de Calvià i Ateneu Gabriel Buades- que exigeixen al Govern aquesta llei, perquè "estam farts de veure que cada dia els grans propietaris s'apropien il·legalment dels camins públics i els tanquen", diuen els portaveus d'aquestes entitats. Una més de les exigències d'aquestes associacions davant l'Executiu és sol·licitar "la recuperació immediata dels camins públics usurpats pels propietaris".
Recerca històrica pels camins públics
La plataforma Pro Camins Públics i Oberts registrarà avui un escrit a l'Ajuntament, acompanyat d'un escrupolós informe històric, que podria acreditar la propietat pública del camí de Ternelles en el plet civil obert com a conseqüència de la demanda que han presentat els propietaris de la finca de Ternelles contra la inclusió de la via en el Catàleg de camins públics del municipi. "Encara que el Consistori parlà en un primer moment de demanar a la plataforma la documentació per poder fer front al plet civil, no s'hi han dirigit formalment. Tot i això, conscients de la importància que té per al poble de Pollença la defensa dels béns públics, lliuram aquesta documentació", diu l'escrit firmat per Joan Crespí Salas i Joan Ramon Bosch. Entre la documentació, s'hi inclou un informe d'Antoni Manuel Gorrias, pèrit en el contenciós dels camins del Fangar i qualificat pel departament de Ciències de la Terra de la UIB com "una de les persones amb més coneixements sobre els camins objecte de plets". Aquest escrit, amb una extensió de 145 fulls, conté 12 documents verificats i rubricats per directors de l'Arxiu diocesà i del municipal, entre d'altres, en els quals demostren que la Cel·la del municipi va ser erigida amb doblers de la Universitat de Pollença i mantinguda de manera secular per aquesta institució i per la parròquia.
Mobilitat regularà l'ús dels camins públics
El conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears, Gabriel Vicens, va anunciar ahir que, "si els ajuntaments no fan una reflexió sobre la necessitat de donar cobertura als usos públics inclosos en els catàlegs de camins, com a titular d'Ordenació hauré d'arribar a proposar una llei de camins públics". El conseller va fer aquestes declaracions un dia després de botar, al costat de més de cinc-cents excursionistes i malgrat els advertiments policials, la barrera d'accés a la finca de Ternelles (Pollença), per reivindicar, amb la plataforma Pro Camins, el pas públic per aquesta via. La Policia Local de Pollença limità el pas a 20 persones.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc