L'ampliació del port esportiu d'Andratx és un dels punts negres. | Efe

TW
9

El GOB alertà ahir de les "dures conseqüències" que tindrà per a la serra de la Tramuntana el fet de no ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Segons Macià Blázquez, un dels portaveus del GOB, "tot i que la declaració és molt testimonial, almanco dóna una protecció moral al conjunt de la Serra". Blázquez explicà que sobre el futur de la Serra sobrevolen projectes agressius com la macrourbanització del Guix. "Però també hi trobam l'ampliació del port esportiu d'Andratx i la construcció massiva de la costa", hi afegí. Per això, qualificà de "mala notícia" la informació avançada ahir, en la qual s'explicava que la Unesco havia emès un informe favorable, però amb prescripcions, a la candidatura de la Serra per ser declarada Patrimoni de la Humanitat (en la categoria de Paisatge Cultural).

Des del GOB insistiren que la declaració ajudarà a salvaguardar l'espai natural "en municipis com Andratx i Calvià, on tant poden fer un port esportiu com un parc temàtic", conclogué Blázquez. En tot cas, el membre del GOB recordà que ja hi ha hagut altres intents de construir ports esportius i urbanitzacions que han xocat amb les proteccions 'morals' de l'àrea on estaven prevists.

És el cas de la reforma del port d'Eivissa, el qual fou redimensionat, atès que atemptava contra la declaració de Patrimoni Històric que pesa sobre el conjunt monumental de Dalt Vila. Un altre cas registrat a les Illes fou el de la piscifactoria de l'Albufera. Aquest projecte gaudia del beneplàcit del llavors president Gabriel Cañellas. Tanmateix, el PP se'n féu enrere perquè la construcció de l'esmentada piscifactoria exclouria l'Albufera de la llista Ramsa (una mena de segell de qualitat ecològica, que rep el nom de la ciutat de Turquia on fou signat, Ramsa).

Armengol insta el PP a mantenir la pressió

Tot i que faran tots els esforços que calguin, la presidenta del Consell en funcions, Francina Armengol, veu molt difícil que la proclamació de la Serra com a Patrimoni de la Humanitat sigui enguany. Tant és així que ahir instà el PP a continuar impulsant la candidatura si no s'aconsegueix la declaració ara. Malgrat que el document emès pels tècnics d'Icomos recull algunes 'prescripcions', Armengol assenyalà que només calia completar la informació enviada a la Unesco. Ara bé, posà les darreres esperances que la delegació illenca defensi amb força la candidatura. Serà a partir del 23 de juny, a la seu de la Unesco a París, quan comenci l'avaluació de la candidatura. La consellera insular Maria Lluïsa Dubon, el director d'Ordenació del Territori, Jaume Mateu, i Fernando Rubio, portaveu del PP al Consell, seran els tres representats de Mallorca.

A la Sibil·la, també li posaren emperons

Tècnics que defensaren la candidatura de la Sibil·la per ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat recordaven ahir que la Unesco també afegí emperons a l'informe. Però finalment, un pic ampliada la documentació i remesa a l'organisme, la Sibil·la fou declarada Patrimoni en l'acte que tingué lloc el 2010 a Nairobi. Fins i tot rememoraren que una de les traves fou una errada en la traducció d'un text a l'anglès que havien comès els mateixos avaluadors de la Unesco. Ara bé, en contra de les possibilitats de la candidatura de la Serra, argumenten que l'Estat espanyol ja disposa de moltes declaracions de Paisatge Cultural.