Turisme i patrimoni, una relació difícil a la Cartoixa

"Ningú no és completament responsable de l'actual estat de la Cartoixa. Aquest deteriorament obeeix a una història de fragmentacions i també al pas del temps", explica la investigadora principal del grup, Mercè Gambús. L'estudi denuncia la dificil comprensió d'un monument i exposa diversos factors que incideixen en la confusió del visitant, entre els quals destaquen la diversitat de les funcionalitats acumulades pel conjunt durant set-cents anys d'història, la superposició semàntica dels continguts exposats, les museografies diferents i l'itinerari turístic que es realitza de manera inversa a la cronologia històrica. "El recorregut és invers a l'ordre històric, començant per l'església i sortint pel palau del rei Sanç, la part més antiga del conjunt", comenta Gambús.

Un altre dels punts que afavoreix la confusió, com afirma l'estudi, són les cel·les. Tant la 2 com la 4, les úniques obertes al públic, combinen l'espai vital d'un monjo cartoixà i a la vegada serveixen de museu temàtic de l'estança a la Cartoixa de Frédéric Chopin i George Sand, ambdues de manera diferent. A tot això cal sumar-li "parts de la Cartoixa que directament no s'expliquen i queden mutilades".

Conservació desigual

La manca d'un plantejament museològic unitari ha provocat que la conservació de la Cartoixa sigui desigual i variï segons la zona i l'activitat del seu propietari. "Les parts comunes han quedat molt degradades. L'església és la més afectada i la seva entrada està mal acabada", comenta Mercè Gambús. L'equip de la UIB també ha reconstruït de manera virtual el paviment del temple, molt deteriorat pel turisme, i en recomana la restricció del pas.

Per solucionar aquests problemes el Grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós proposa la redacció d'un pla director com a alternativa al model actual, que constaria d'un diagnòstic, un pla d'actuacions, un pla d'usos i un altre de gestions.