TW
0

El conjunt monumental de la Cartoixa de Valldemossa és un dels indrets més visitats pel turisme, i si bé això té efectes positius en la economia i l'activitat al municipi, la seva incidència sobre el patrimoni no és tan bona. Segons un estudi elaborat pel grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós de la UIB, aquest indret és víctima de la degradació patrimonial, i ho és per tres raons: la primera és a conseqüència de la desmembració i divisió del complex en mans privades l'any 1842, la segona inclou l'explotació turística del monument a partir de la segona meitat del segle XX i la tercera recau en l'absència d'un plantejament museològic unitari. Tot això afecta el monument i genera grans contradiccions de tipus conceptual i de conservació del material que contribueixen a aquesta degradació.

"Ningú no és completament responsable de l'actual estat de la Cartoixa. Aquest deteriorament obeeix a una història de fragmentacions i també al pas del temps", explica la investigadora principal del grup, Mercè Gambús. L'estudi denuncia la dificil comprensió d'un monument i exposa diversos factors que incideixen en la confusió del visitant, entre els quals destaquen la diversitat de les funcionalitats acumulades pel conjunt durant set-cents anys d'història, la superposició semàntica dels continguts exposats, les museografies diferents i l'itinerari turístic que es realitza de manera inversa a la cronologia històrica. "El recorregut és invers a l'ordre històric, començant per l'església i sortint pel palau del rei Sanç, la part més antiga del conjunt", comenta Gambús.

Un altre dels punts que afavoreix la confusió, com afirma l'estudi, són les cel·les. Tant la 2 com la 4, les úniques obertes al públic, combinen l'espai vital d'un monjo cartoixà i a la vegada serveixen de museu temàtic de l'estança a la Cartoixa de Frédéric Chopin i George Sand, ambdues de manera diferent. A tot això cal sumar-li "parts de la Cartoixa que directament no s'expliquen i queden mutilades".

Conservació desigual

La manca d'un plantejament museològic unitari ha provocat que la conservació de la Cartoixa sigui desigual i variï segons la zona i l'activitat del seu propietari. "Les parts comunes han quedat molt degradades. L'església és la més afectada i la seva entrada està mal acabada", comenta Mercè Gambús. L'equip de la UIB també ha reconstruït de manera virtual el paviment del temple, molt deteriorat pel turisme, i en recomana la restricció del pas.

Per solucionar aquests problemes el Grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós proposa la redacció d'un pla director com a alternativa al model actual, que constaria d'un diagnòstic, un pla d'actuacions, un pla d'usos i un altre de gestions.