Els Prínceps s'interessen per la candidatura de Tramuntana a Patrimoni Mundial de la Unesco
Els Prínceps d'Astúries han manifestat avui el seu interès per la candidatura de la Serra de Tramuntana mallorquina a ser declarada Patrimoni Mundial de l'UNESCO, durant una audiència celebrada amb la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol i la consellera de Territori, Maria Lluïsa Dubon. Armengol ha qualificat l'audiència de "intensa" i "profitosa" i ha assegurat que els Prínceps "estaven molt informats" i s'han mostrat "molt interessats", per la qual cosa han aprofundit molt en el contingut de la proposta. Segons la presidenta del Consell, ambdós coneixen la Serra: "el Príncep més perquè duu molts anys a Mallorca". "Els hem explicat en detall la candidatura presentada pel Consell de Mallorca, que ja som l'única candidatura espanyola", ha assenyalat.
“La declaració de la Serra suposa una tasca difícil però no impossible”
La serra de Tramuntana és una de les fermes candidates perquè l'any que ve sigui declarada Patrimoni de la Humanitat en categoria de paisatge cultural. La sibil·la, en canvi, ho té més difícil. Així ho vaticina el coordinador del projecte de la Unesco sobre el Patrimoni Mundial a Espanya, Àngel Morillas, en una entrevista concedida a dBalears. Serà "una tasca difícil però no impossible", indica. El cant medieval de la sibil·la, dins la categoria de bé cultural immaterial, és també una altra candidatura que opta a la declaració patrimonial, encara que té uns competidors ferms: els castellers i el flamenc.
Música en favor del patrimoni
Música per la conservació i el dret de gaudir del patrimoni. Aquest és el punt de partida del concert Es Castellet Rock, una de les primeres actuacions organitzades per la Comissió pro molí del Castellet per reivindicar l'accés i, sobretot, la conservació del bé patrimonial. L'acte tindrà lloc a la plaça Nova de Calvià divendres a partir de les 21 hores i s'hi recolliran firmes per a la seva preservació. Amb data d'ahir, el grup, ja n'havia aplegades quatre-centes. "Tenim voluntat conciliadora entre els interessos privats i el dret dels calvianers al manteniment del seu patrimoni", afirmà Jaume Vicens, un dels portaveus de l'entitat, durant la presentació del festival. "És el mateix poble qui està interessat en la preservació del molí", afirmà Vicens, que destacà que quatre de les set associacions que integren la comissió són del mateix municipi. És el cas de Calvià per la Llengua, l'Associació de veïns de Calvià, SOS Can Vairet i l'Associació Pere Josep Canyelles, que amb ARCA, el GOB i la Plataforma pro camins oberts i públics completen l'agrupació, que espera que amb el molí del Castellet "no es repeteixin els casos de can Dols i can Belembé", ambdós esbucats.
Denuncien que el camí públic del Cabàs ha estat greument danyat
El Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA) i els Amics de la Vall de Coanegra denuncien que el camí del Cabàs, situat al municipi de Santa Maria, "ha patit danys de gran gravetat". Asseguren que el camí "ha estat llaurat i, consegüentment, s'ha eliminat l'empedrat de la calçada i qualsevol senyal que delimitàs el pas de la via pública". Els ecologistes condemnen els fets, que titllen "d'atemptat contra el patrimoni", i n'assenyalen com a culpables "els propietaris de la finca veïna del camí, la família Fortuny Salas". Bernat Fiol, portaveu de GADMA, demana a les autoritats que "intervinguin amb tanta celeritat com sigui possible" i convida "l'Ajuntament de Santa Maria a fer una reflexió interna per permetre que un fet així hagi succeït sense tenir-ne cap tipus de notificació". El camí, que està documentat des de l'Edat Mitjana i que es creu que és de l'època romana, formava part d'una ruta que comunicava els municipis de Bunyola, Santa Maria i Alaró.
Habitatge promou la rehabilitació de 14 BIC
Un total de catorze projectes de rehabilitació i conservació d'edificis catalogats com a Béns d'Interès Cultural de Mallorca i Menorca es repartiran fins a 2,3 milions d'euros en ajudes de la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques. Aquests doblers permetran sufragar fins un 61,7 per cent de l'import total de les obres subvencionades, la inversió prevista de les quals ascendeix a 3,9 milions d'euros. La Conselleria preveu, a més a més, que es generin 257 llocs de feina associats a aquestes feines.
Torcebraç pel Castellet de Calvià
Primer foren les cases de Can Dols i Can Belembè i ara és el Castellet qui està en perill. Aquesta és el crit d'alerta de Maria Avellà, la portaveu de la nova comissió promolí del Castellet de Calvià, creada la setmana passada i amb la intenció de preservar l'emblemàtic entorn calvianer. "Patrimonialment Calvià ja està massa malmenat, hem de conservar allò que encara ens queda. Can Dols i Can Belembè foren esbucats, no podem permetre que passi el mateix amb el Castellet", explica. ARCA, l'Associació de Veïnats de Calvià, l'Associació Pere Josep Canyelles, el GOB, la Plataforma Calvià per la Llengua, la Plataforma procamins públics i oberts i SOS Can Veiret són les set entitats que s'han aplegat per denunciar la greu situació patrimonial del molí calvianer. "El Castellet data de 1830 i des de sempre els calvianers acudíem a aquest indret el dia del pancaritat. És més, és un lloc molt estimat per als calvianers ", assegura la seva portaveu. Ara la nova propietat ha tancat la zona i ha posat unes barreres de ferro per accedir-hi. "De moment, les barreres estan obertes, però passam pena que en breu la propietat les tanqui amb pany i clau", explica mentre afegeix que precisament el camí que du al molí "és considerat de domini públic".
La Guàrdia Civil investiga com pot viure ara Matas
Jaume Matas camina pel centre de Madrid a meitat del mes de març poc abans que anàs a declarar als jutjats de Palma. Fonts pròximes a la Guàrdia Civil indicaren ahir que Jaume Matas està sent objecte d'una investigació policial per saber com pot fer front a les despeses actuals, que se suposa que són molt elevades. La investigació estaria centrada sobretot a Madrid, on viu actualment l'expresident. La Guàrdia Civil cercaria esbrinar d'on surten els doblers que permeten a Matas viure el dia a dia, tenint en compte que les seves despeses són en aquests moments molt superiors als ingressos coneguts. L'obligació més important, sens dubte, és fer front als interessos del crèdit de tres milions d'euros que li va concedir el Banco de Valencia per a la fiança. S'ignora si els paga cada mes o en un altre termini, però si fem comptes que el tipus és a d'un 5%, la xifra de retorn ascendeix a 12.500 euros mensuals.
Condemnats 2 bussejadors per espoliar un jaciment marí
El Jutjat Penal 3 de Palma ha condemnat dos bussejadors per un delicte contra el patrimoni històric, en haver espoliat un jaciment submarí desconegut. Les penes són d'un any i set mesos per a un acusat i un any i nou mesos per a l'altre. En principi, aquestes penes no impliquen l'ingrés a la presó. Ambdós acusats, però, hauran d'afrontar una indemnització per danys causats als jaciments per valor de 70.000 euros, que aniran als comptes públics del Consell.
El pacte de Sóller vol preservar el perfil urbanístic de ciutat jardí
Sóller és una ciutat ben coneguda pel seu urbanisme, amb molts elements modernistes que donen al seu centre un aspecte singular. Les queixes d'alguns ciutadans i afectats per la recent aprovació d'una normativa que té com a finalitat la preservació del model urbanístic de ciutat jardí ha motivat una aparició del regidor d'obres i urbanisme, Francisco Rodríguez (UM), el qual ha defensat la política proteccionista envers aquest "perfil urbanístic" que ara es podria fer extensiva a altres carrers i places emblemàtics del nucli.
Patrimoni torna a multar l'Ajuntament de Santanyí
L'Ajuntament de Santanyí s'enfronta a dues noves multes del Consell de Mallorca. El departament insular de Patrimoni ha tornat a interposar una sanció econòmica de 300 euros al Consistori santanyiner per infracció al patrimoni històric a la fortalesa de Porto Petro i, a més, ha dictat una ordre d'execució i respectiva multa per la mala restauració a la torre nova de la Roca Fesa, també valorada en 300 euros. Ambdues multes es repetiran cada dos mesos fins que l'Ajuntament presenti els respectius projectes de restauració. És la segona vegada que el departament insular de Patrimoni recorre a penalitzacions econòmiques amb l'Ajuntament de Santanyí.
Patrimoni rebutja les noves làmpades de la Llonja
La ponència tècnica de Patrimoni desestimà ahir la proposta de nou enllumenat de la Llonja. Les dotze làmpares de grans dimensions proposades per l'arquitecte Pere Rabassa "distorsionen l'element patrimonial i la seva visió general", assegurava el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà. Després que dilluns visitassin un prototip de làmpada i la corresponent prova de llum, els tècnics considaren ahir, gairebé per unanimitat, que les dimensions de les làmpares de quatre metres de llargària (penjades a cinc metres del terra) "llevaran protagonisme visual a l'edifici", segons apuntà Cerdà, per la qual cosa se'n desetimà la col·locació.
Santa Clara, sense humitat
Les filtracions d'aigua a la coberta de l'església de Santa Clara de Palma l'han feta malbé durant anys. El 1996 s'arreglà la teulada i ara, catorze anys després, està previst que s'iniciïn les obres a l'interior del temple, que fou declarat Bé d'Interès Cultural.
ARCA denúncia l'absència d'algunes figures del betlem del Palau March
El betlem del Palau March, de notable interès cultural, ha de cenyir-se a la normativa BIC. Foto: J. Morey. L'Associació de defensa i conservació del patrimoni ARCA ha denunciat l'absència de diverses peces del pessebre napolità de la fundació Bartolomé March del segle XVIII, en concret un grup d'àngels dels quals res no se sap des de fa dos anys. L'associació remarca que es tracta de peces de gran valor ja que són obra del napolità Giuseppe Sanmartino, igual com els reis mags, figures que van faltar al pessebre el 2009 per ser al mig d'un procés de restauració. Arca subratlla en un comunicat que aquest pessebre va viatjar Madrid el Nadal de 2008 i va ser exposat al Palau Reial, on van dissenyar una nova escenografia que, una vegada acabada la mostra, va viatjar a Palma.
Capdepera acollirà un centre d'interpretació dels castells roquers
El municipi de Capdepera acollirà un centre d'interpretació dels castells roquers de l'Illa per tal de donar a conèixer les joies de la nostra arquitectura i la importància per a la història d'aquests béns patrimonials de primer ordre. La Cala del Governador del castell de Capdepera ha estat escollida per mostrar, a través d'una exposició permanent, el paper que han jugat al llarg del temps aquestes fortaleses. D'aquesta manera, el castell de Capdepera esdevindrà un punt neuràlgic per donar a conèixer la història medieval i com a plataforma per mostrar els altres castells roquers, com ara el castell de Rei, a Pollença; el castell d'Alaró; el castell de Cabrera; i el castell de Santueri, a Felanitx.
Qui és l'amo del castell d'Alaró?
La propietat del castell d’Alaró està ara es qüestiona. Després d’anys d’estires i arronses entre el Consell de Mallorca i la família Ordines (que fins ara han reclamat la titularitat del castell) de com i qui havia de restaurar la fortificació i sense arribar a cap entesa fefaent, ahir s’aclarí el "dubte" sobre qui és realment l’amo de la fortificació.
ARCA denuncia la desaparició de l'escut de la possessió de Son Espases Vell
L'Associació de defensa del atrimoni ARCA ha denunciat la desaparició de l'escut de la possessió de Son Espases Vell durant el transcurs de les obres del nou hospital ubicat en aquests terrenys. Segons informa l'organització en una nota, aquesta possessió comptava amb un escut de la família Espases sobre l'antic portal exterior, que afirma que ha desaparegut. ARCA recorda que la possessió és de titularitat pública i que en aquests moments s'està fent una intervenció per rehabilitar-la, la qual cosa ha provocat la desaparició d'aquest emblema.
Santa Eulàlia, dos anys després
Després de dos anys de bastides i obres a quaranta metres d'alçada, l'església de Santa Eulàlia, un dels temples cristians més antics de Ciutat, llueix de nou. El bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, acompanyat pel conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, encapçalà ahir la comitiva institucional que inaugurà la dita rehabilitació, que ha costat més de dos milions d'euros i que ha estat sufragada en un 50% pel Govern balear.
Can Morató, la fàbrica agonitza
Poc queda avui de l'esplendor de l'antiga factoria de tapissos de can Morató a Pollença, construïda el 1922 i que es convertí en un model de referència fins al seu tancament, el 1960. Situada a l'entrada de la part alta del poble, devora el pont Romà, fa temps que la fàbrica presenta un estat deplorable que manté fins i tot tancat, d'un any i mig ençà, el camí públic de can Joanot pel perill de despreniments.
Peixateria i sala polivalent
L'antiga peixateria municipal d'Alcúdia, inactiva des de fa dècades, es convertirà en un centre polivalent a disposició de diferents associacions i entitats, com l'Associació de Restauradors d'Alcúdia. Així ho ha confirmat el batle d'Alcúdia, Miquel Llompart, que anuncia una inversió en la zona de 187.606 euros que s'executarà abans de final d'any.
Dos carruatges del segle XIX cobren vida a Andratx
Es construïren durant la segona meitat del segle XIX i circularen pels carrers d'Andratx i els seus voltants fins a mitjan dècada dels 70. Es tracta de dos carruatges, un de fúnbre i un altre de repartir carn, que des d'ahir tornen a lluir, no al carrer, sinó a la balconada de l'ajuntament andritxol. El consistori recuperà els dos vehicles de les dependències municipals i el taller palmesà Xicaranda fou l'encarregat de restaurar-los.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem