L'Audiència revisarà la relació del Palma Arena i el patrimoni de Matas
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma revisarà durant una vista el pròxim 7 d'abril el recurs d'apel·lació que va interposar el lletrat Gregorio San José contra l'auto dictat pel jutge d'instrucció del cas Palma Arena, José Castro, en el qual determinava la connexió existent entre les investigacions sobre l'increment patrimonial de l'expresident del Govern, Jaume Matas, i la presumpta desviació de fons públics produïda durant la construcció del velòdrom palmesà. Jane King diu que va advertir a Jaume Matas del sobrecost del Palma Arena
Guardià del patrimoni
El patrimoni arquitectònic, etnològic, arqueològic, paisatgístic i natural del municipi d'Artà ha quedat protegit per llei. L'integren un entorn natural privilegiat, un valuós i divers recull pel que fa a l'orografia, la geologia, la hidrologia i uns importants valors culturals i arqueològics.
El Diocesà incorpora noves peces recuperades de l'antic museu
D'ençà que el 2007 les noves instal·lacions del Museu Diocesà de Mallorca s'obriren al públic, el centre ha incorporat noves peces procedents de l'anterior espai en l'exposició. Les darreres són un carruatge del segle XVIII que des de l'inici de les obres de remodelació ha estat apartat del públic i ara s'hi mostra restaurat. Aquesta setmana també s'hi ha afegit un antic molí de gra del segle XIX. Ambdues peces comparteixen una mateixa sala.
Manacor protegirà el vimer de l'hort del Correu per tradició
El vimer de l'hort del Correu, el màgic arbre que cura de trencadura els infants a trenc d'alba el dia de Sant Joan, serà protegit amb motiu de la revisió del catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Manacor efectuada fa poc. El vimer hi tindrà la categoria d'element de cultura immaterial. Tot i que es tracta d'una figura relativament recent, els tècnics troben interessant salvaguardar-lo com a tradició manacorina.
Definit el traçat murari de la porta de Santa Catalina
El traçat murari de la porta de Santa Catalina és avui més real. L'arqueòloga Maria Llinàs ha enllestit la memòria de seguiment de les polèmiques obres de la plaça ciutadana, un indret on l'abril passat es descobriren vuit metres de la famosa murada renaixentista. Ara aquest llenç murari està definit i, segons les estimacions arqueològiques, podria abastar prop d'uns trenta metres.
1.248.263 euros per recuperar patrimoni en temps de crisi
Invertir en la rehabilitació del patrimoni històric en temps de crisi com a mesura per contribuir a la recuperació del sector de la construcció és un dels objectius del Govern de les Illes Balears, el president del qual, Francesc Antich, va visitar ahir el municipi de Pollença, on la Conselleria de Obres Públiques finança diferents projectes que compleixen amb aquests criteris: la supressió de barreres arquitectòniques a la Casa Consistorial, la substitució integral de la coberta de la nau central de l'església i la dotació d'un ascensor, rehabilitació dels banys i substitució de la coberta del casal de Can Aloy, que l'entitat Prodis té al nucli històric.
La Llonja lleva les bastides
Fa uns dies els operaris començaren a retirar els elements d'obra. "Estic molt satisfet, tothom qui ha passat per aquí per veure l'obra ha dit que ha quedat molt bé". Pere Rabassa, l'arquitecte que dirigeix la restauració de la Llonja, es mostrava així de content en confirmar que la primera fase de la rehabilitació ha finalitzat i que d'aquí a uns dies, "al final de la setmana que ve", les façanes de l'edifici gòtic dissenyat per Guillem Sagrera quedaran totalment lliures de bastides. Els operaris han començat a llevar-les i ja es pot apreciar com la preda, que estava totalment ennegrida, ha recuperat color i pàtina. Ara bé, encara queda una segona part per donar per acabada l'obra completament i afecta "la infraestructura d'instal·lacions", com la il·luminació i l'electrificació, per la qual cosa "el públic, de moment, no podrà entrar-hi".
Grande pagarà 120 milions a més de 600 creditors en 8 anys
Vicenç Grande en una imatge d'arxiu. Els administradors concursals del Grup Drac presentaren ahir davant el Jutjat Mercantil número 1 de Palma els textos definitius sobre la situació patrimonial, un inventari d'actius i llistat de creditors del grup empresarial de Vicenç Grande que el 2008 va protagonitzar la suspensió de pagaments més gran de la història de Balears, per 1.000 milions d'euros. Al final del procés els deutes del grup ascendeixen a 120 milions d'euros, que s'abonaran mitjançant acords que oscil·len entre els sis mesos i els vuit anys. Els quitaments varien entre el 33 i el 50 per cent, encara que en moltes societats es rescabala la totalitat de les quantitat endeutades.
Torcebraç pel Castellet de Calvià
Primer foren les cases de Can Dols i Can Belembè i ara és el Castellet qui està en perill. Aquesta és el crit d'alerta de Maria Avellà, la portaveu de la nova comissió promolí del Castellet de Calvià, creada la setmana passada i amb la intenció de preservar l'emblemàtic entorn calvianer. "Patrimonialment Calvià ja està massa malmenat, hem de conservar allò que encara ens queda. Can Dols i Can Belembè foren esbucats, no podem permetre que passi el mateix amb el Castellet", explica. ARCA, l'Associació de Veïnats de Calvià, l'Associació Pere Josep Canyelles, el GOB, la Plataforma Calvià per la Llengua, la Plataforma procamins públics i oberts i SOS Can Veiret són les set entitats que s'han aplegat per denunciar la greu situació patrimonial del molí calvianer. "El Castellet data de 1830 i des de sempre els calvianers acudíem a aquest indret el dia del pancaritat. És més, és un lloc molt estimat per als calvianers ", assegura la seva portaveu. Ara la nova propietat ha tancat la zona i ha posat unes barreres de ferro per accedir-hi. "De moment, les barreres estan obertes, però passam pena que en breu la propietat les tanqui amb pany i clau", explica mentre afegeix que precisament el camí que du al molí "és considerat de domini públic".
Aguiló diu que estudiarà l'Impost de Patrimoni per prendre una decisió
El vicepresident d'Economia, Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, ha remarcat que es realitzarà un estudi sobre el contingut del decret que recupera l'Impost sobre el Patrimoni i ha afegit que el Govern esperarà per prendre una decisió sobre el mateix perquè, al seu judici, la "inestabilitat" del Govern central actual fa que sigui convenient "tenir prudència" en aquesta matèria.
Fernández de la Vega té un patrimoni de 744.450 €
María Teresa Fernández de la Vega, exvicepresidenta primera del Govern, és la que disposa d'un major patrimoni, 744.450 euros, dels exministres de l'Executiu, mentre que el titular de Treball, Valeriano Gómez, acumula béns per valor de 504.699 euros, segons el BOE. El Butlletí Oficial de l'Estat publicà ahir el patrimoni, incloent-hi béns i drets provinents d'herència familiar, dels exministres i exsecretaris d'Estat que han accedit o han abandonat els càrrecs al llarg del darrer any, en compliment de la Llei de regulació dels conflictes d'interessos dels alts càrrecs.
Sanció en suspens
L'Ajuntament de Santanyí té un termini de tres mesos per trobar una solució a la mala restauració que es va fer de la torre de la Roca Fesa i de la fortalesa de Portopetro. Així, el Consell de Mallorca imposà el novembre de 2010 la segona multa al Consistori santanyiner, arran de les defectuoses rehabilitacions (la primera fou l'agost de 2010) empreses. Totes dues sancions consistien a pagar 300 euros cada dos mesos, fins que se'n presentàs un nou projecte de restauració. Ara, la Comissió de Patrimoni del Consell ha aprovat suspendre aquest expedient sancionador fins que es presenti una solució per als problemes que afecten la torre de la Roca Fesa i la fortalesa de Portopetro. Això sí, aquesta resposta s'haurà de donar en tres mesos. En el cas de la torre de la Roca Fesa, l'Ajuntament va instal·lar a la fortificació una escala d'accés al portal d'entrada amb bastiment d'acer inoxidable brillant, tot i que el projecte de restauració aprovat només permetia fixacions d'acer per a una escala de fusta de pi de nord.
L'Audiència decidirà si Castro pot investigar el patrimoni de Matas
La defensa de Matas en el cas Palma Arena ha enviat un escrit a l'Audiència Provincial en el qual sol·licita que el jutge Castro sigui declarat incompetent per instruir la vista sobre el presumpte enriquiment patrimonial de l'expresident. El lletrat Antonio Alberca afirma que les activitats presumptament il·lícites efectuades per obtenir aquests suposats doblers es degueren dur a terme amb anterioritat a l'any 2005, moment en què s'inicià la construcció del velòdrom. Hi afegeix que la "suposada adquisició fraudulenta d'un apartament a la Colònia de Sant Jordi i d'un habitatge al carrer de Ramón Cruz de Madrid" també haurien tingut lloc abans de la data esmentada. L'immoble de Madrid és a nom de l'exconseller Bartomeu Reus i el pis de la Colònia de Sant Jordi, a nom de la mare de Matas. El misser indica que, per Castro, "no existeix cap dubte" que, en realitat, pertanyen a Matas i a la seva família.
Artà “ven” el seu patrimoni
L'Ajuntament d'Artà ja ha engegat una sèrie d'actuacions, previstes dins l'ambiciós Pla de turisme 2009/2011, amb vista a captar visitants i promocionar el municipi a l'exterior. L'objectiu és crear un nou producte turístic de qualitat a partir del patrimoni cultural i històric, a més d'aprofitar-ne els recursos naturals.
Condemnats 2 bussejadors per espoliar un jaciment marí
El Jutjat Penal 3 de Palma ha condemnat dos bussejadors per un delicte contra el patrimoni històric, en haver espoliat un jaciment submarí desconegut. Les penes són d'un any i set mesos per a un acusat i un any i nou mesos per a l'altre. En principi, aquestes penes no impliquen l'ingrés a la presó. Ambdós acusats, però, hauran d'afrontar una indemnització per danys causats als jaciments per valor de 70.000 euros, que aniran als comptes públics del Consell.
Turisme i patrimoni, una relació difícil a la Cartoixa
El conjunt monumental de la Cartoixa de Valldemossa és un dels indrets més visitats pel turisme, i si bé això té efectes positius en la economia i l'activitat al municipi, la seva incidència sobre el patrimoni no és tan bona. Segons un estudi elaborat pel grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós de la UIB, aquest indret és víctima de la degradació patrimonial, i ho és per tres raons: la primera és a conseqüència de la desmembració i divisió del complex en mans privades l'any 1842, la segona inclou l'explotació turística del monument a partir de la segona meitat del segle XX i la tercera recau en l'absència d'un plantejament museològic unitari. Tot això afecta el monument i genera grans contradiccions de tipus conceptual i de conservació del material que contribueixen a aquesta degradació.
Robatoris i venda: el patrimoni històric s'esfuma
La comissaria de Santiago de Compostel·la rebé fa just una setmana la denúncia de la desaparició del Còdex calixtí, una guia per a peregrins del segle XII d'un valor històric incalculable. Potser aquest robatori és notícia, però no és cap novetat. Basta remuntar-se quatre anys enrere, quan uns lladres mutilaren la Cosmografia de Ptolomeu (segle XV) a la Biblioteca Nacional per endur-se'n els fulls més valuosos. Mallorca no ha estat aliena a aquests tipus de delictes. "Aquí no s'ha produït cap robatori de la categoria del Calixtí, encara que sí han desaparescut objectes que tenen un alt valor espiritual i material", explica l'historiador Guillem Rosselló Bordoy.
La Guàrdia Civil investiga com pot viure ara Matas
Jaume Matas camina pel centre de Madrid a meitat del mes de març poc abans que anàs a declarar als jutjats de Palma. Fonts pròximes a la Guàrdia Civil indicaren ahir que Jaume Matas està sent objecte d'una investigació policial per saber com pot fer front a les despeses actuals, que se suposa que són molt elevades. La investigació estaria centrada sobretot a Madrid, on viu actualment l'expresident. La Guàrdia Civil cercaria esbrinar d'on surten els doblers que permeten a Matas viure el dia a dia, tenint en compte que les seves despeses són en aquests moments molt superiors als ingressos coneguts. L'obligació més important, sens dubte, és fer front als interessos del crèdit de tres milions d'euros que li va concedir el Banco de Valencia per a la fiança. S'ignora si els paga cada mes o en un altre termini, però si fem comptes que el tipus és a d'un 5%, la xifra de retorn ascendeix a 12.500 euros mensuals.
Dues torres, tres històries
Poc s'imagina el ciutadà que camina pel carrer del Temple de Palma la història que amaguen les dues torres que el flanquegen. El grup d'arqueòlegs de l'empresa Elements, dirigit per Llorenç Vila i Noemí Vidal, hi ha estat gratant durant gairebé un any i ahir presentaren les seves conclusions en una reproducció 3D que delimita tres gran fases des de la seva creació, a principis del segle XII fins a l'època dels templaris.
Els darrers vestigis de la Palma industrial
Des dels terrats de la ciutat antiga encara guaiten, impassibles, algunes reminiscències de la Palma industrial del segle XIX. Els fumerals, avui llar de gavines, són els principals vestigis que, a poc a poc, es posen en valor. No debades, són gairebé l'únic que ens queda. L'exemple d'aquesta preservació el trobam a Can Ribas, el centre Flassaders i al parc de les Estacions, tres indrets on es fan o s'han d'iniciar restauracions.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc