El BIC de Sineu, en perill
Si finalment se li concedeix, Sineu s'unirà a la catalogació d'altres nuclis com Manacor. La catalogació del nucli de Sineu com a Bé d'Interès Cultural (BIC) està enlaire. L'equip de govern de Sineu (UM i PP) no comparteix alguns dels criteris que exigeixen des de Patrimoni per a la seva catalogació i podria forçar-ne la paralització. En el transcurs de la darrera Comissió política de Patrimoni del Consell, tant Unió Mallorquina com el Partit Popular votaren en contra de la tramitació, però aquesta va poder continuar endavant gràcies al vot de qualitat de Maria Lluïsa Dubon, atès que és la presidenta de la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni del Consell.
Inca descobreix el seu passat
El Consistori inquer cerca finançament per rehabilitar i fer visitable el refugi antiaeri que s'ha mantingut amagat durant quasi vuitanta anys sota la plaça d'Espanya i els carrers adjacents. Es tracta d'una galeria amb forma de ziga-zaga que s'estén des de l'extrem septentrional de la plaça de l'Ajuntament (molt a prop de la farmàcia Cabrer) al carrer de Miquel Duran. En total, la longitud de les galeries -construïdes durant la Guerra Civil- podria superar els 200 metres. El refugi va ser localitzat ara fa un mes pels operaris que treballaven en la remodelació de la plaça d'Espanya. Dimarts (amb les obres ja acabades) els bombers n'extragueren l'aigua.
El PP llorencí denuncia la destrucció del patrimoni
La nau industrial de sa Teulera ubicada en el camí de Balafi de Sant Llorenç ja és història. Les màquines que duen a terme les obres de construcció d'unes pistes de pàdel i tennis devora el camp de futbol han esbucat aquest edifici, que està en vies de catalogació. Així ho ha denunciat el PP de Sant Llorenç, que s'ha mostrat indignat davant "la destrucció del patrimoni del poble" a la vegada que en demana responsabilitats. Així ho va manifestar a aquest mitjà la portaveu popular, Manuela Meseguer, que va criticar que "s'ha fet amb nocturnitat i traïdoria. Ningú no ho sabia, quan s'havia acordat deixar-ne la façana". Meseguer explicava que "no entenem com l'Ajuntament no ha tingut cura del seu patrimoni perquè si ara han destruït aquest edifici, ningú no garanteix que demà es puguin carregar l'església o qualsevol element patrimonial important". El catàleg de patrimoni encara no està aprovat, ja que en ple de juliol de 2008 es va acordar tornar enrere el que s'havia aprovat inicialment perquè hi havia hagut moltes al·legacions.
Els Prínceps s'interessen per la candidatura de Tramuntana a Patrimoni Mundial de la Unesco
Els Prínceps d'Astúries han manifestat avui el seu interès per la candidatura de la Serra de Tramuntana mallorquina a ser declarada Patrimoni Mundial de l'UNESCO, durant una audiència celebrada amb la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol i la consellera de Territori, Maria Lluïsa Dubon. Armengol ha qualificat l'audiència de "intensa" i "profitosa" i ha assegurat que els Prínceps "estaven molt informats" i s'han mostrat "molt interessats", per la qual cosa han aprofundit molt en el contingut de la proposta. Segons la presidenta del Consell, ambdós coneixen la Serra: "el Príncep més perquè duu molts anys a Mallorca". "Els hem explicat en detall la candidatura presentada pel Consell de Mallorca, que ja som l'única candidatura espanyola", ha assenyalat.
“La declaració de la Serra suposa una tasca difícil però no impossible”
La serra de Tramuntana és una de les fermes candidates perquè l'any que ve sigui declarada Patrimoni de la Humanitat en categoria de paisatge cultural. La sibil·la, en canvi, ho té més difícil. Així ho vaticina el coordinador del projecte de la Unesco sobre el Patrimoni Mundial a Espanya, Àngel Morillas, en una entrevista concedida a dBalears. Serà "una tasca difícil però no impossible", indica. El cant medieval de la sibil·la, dins la categoria de bé cultural immaterial, és també una altra candidatura que opta a la declaració patrimonial, encara que té uns competidors ferms: els castellers i el flamenc.
Música en favor del patrimoni
Música per la conservació i el dret de gaudir del patrimoni. Aquest és el punt de partida del concert Es Castellet Rock, una de les primeres actuacions organitzades per la Comissió pro molí del Castellet per reivindicar l'accés i, sobretot, la conservació del bé patrimonial. L'acte tindrà lloc a la plaça Nova de Calvià divendres a partir de les 21 hores i s'hi recolliran firmes per a la seva preservació. Amb data d'ahir, el grup, ja n'havia aplegades quatre-centes. "Tenim voluntat conciliadora entre els interessos privats i el dret dels calvianers al manteniment del seu patrimoni", afirmà Jaume Vicens, un dels portaveus de l'entitat, durant la presentació del festival. "És el mateix poble qui està interessat en la preservació del molí", afirmà Vicens, que destacà que quatre de les set associacions que integren la comissió són del mateix municipi. És el cas de Calvià per la Llengua, l'Associació de veïns de Calvià, SOS Can Vairet i l'Associació Pere Josep Canyelles, que amb ARCA, el GOB i la Plataforma pro camins oberts i públics completen l'agrupació, que espera que amb el molí del Castellet "no es repeteixin els casos de can Dols i can Belembé", ambdós esbucats.
Denuncien que el camí públic del Cabàs ha estat greument danyat
El Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA) i els Amics de la Vall de Coanegra denuncien que el camí del Cabàs, situat al municipi de Santa Maria, "ha patit danys de gran gravetat". Asseguren que el camí "ha estat llaurat i, consegüentment, s'ha eliminat l'empedrat de la calçada i qualsevol senyal que delimitàs el pas de la via pública". Els ecologistes condemnen els fets, que titllen "d'atemptat contra el patrimoni", i n'assenyalen com a culpables "els propietaris de la finca veïna del camí, la família Fortuny Salas". Bernat Fiol, portaveu de GADMA, demana a les autoritats que "intervinguin amb tanta celeritat com sigui possible" i convida "l'Ajuntament de Santa Maria a fer una reflexió interna per permetre que un fet així hagi succeït sense tenir-ne cap tipus de notificació". El camí, que està documentat des de l'Edat Mitjana i que es creu que és de l'època romana, formava part d'una ruta que comunicava els municipis de Bunyola, Santa Maria i Alaró.
Habitatge promou la rehabilitació de 14 BIC
Un total de catorze projectes de rehabilitació i conservació d'edificis catalogats com a Béns d'Interès Cultural de Mallorca i Menorca es repartiran fins a 2,3 milions d'euros en ajudes de la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques. Aquests doblers permetran sufragar fins un 61,7 per cent de l'import total de les obres subvencionades, la inversió prevista de les quals ascendeix a 3,9 milions d'euros. La Conselleria preveu, a més a més, que es generin 257 llocs de feina associats a aquestes feines.
Torcebraç pel Castellet de Calvià
Primer foren les cases de Can Dols i Can Belembè i ara és el Castellet qui està en perill. Aquesta és el crit d'alerta de Maria Avellà, la portaveu de la nova comissió promolí del Castellet de Calvià, creada la setmana passada i amb la intenció de preservar l'emblemàtic entorn calvianer. "Patrimonialment Calvià ja està massa malmenat, hem de conservar allò que encara ens queda. Can Dols i Can Belembè foren esbucats, no podem permetre que passi el mateix amb el Castellet", explica. ARCA, l'Associació de Veïnats de Calvià, l'Associació Pere Josep Canyelles, el GOB, la Plataforma Calvià per la Llengua, la Plataforma procamins públics i oberts i SOS Can Veiret són les set entitats que s'han aplegat per denunciar la greu situació patrimonial del molí calvianer. "El Castellet data de 1830 i des de sempre els calvianers acudíem a aquest indret el dia del pancaritat. És més, és un lloc molt estimat per als calvianers ", assegura la seva portaveu. Ara la nova propietat ha tancat la zona i ha posat unes barreres de ferro per accedir-hi. "De moment, les barreres estan obertes, però passam pena que en breu la propietat les tanqui amb pany i clau", explica mentre afegeix que precisament el camí que du al molí "és considerat de domini públic".
Artà “ven” el seu patrimoni
L'Ajuntament d'Artà ja ha engegat una sèrie d'actuacions, previstes dins l'ambiciós Pla de turisme 2009/2011, amb vista a captar visitants i promocionar el municipi a l'exterior. L'objectiu és crear un nou producte turístic de qualitat a partir del patrimoni cultural i històric, a més d'aprofitar-ne els recursos naturals.
La Guàrdia Civil investiga com pot viure ara Matas
Jaume Matas camina pel centre de Madrid a meitat del mes de març poc abans que anàs a declarar als jutjats de Palma. Fonts pròximes a la Guàrdia Civil indicaren ahir que Jaume Matas està sent objecte d'una investigació policial per saber com pot fer front a les despeses actuals, que se suposa que són molt elevades. La investigació estaria centrada sobretot a Madrid, on viu actualment l'expresident. La Guàrdia Civil cercaria esbrinar d'on surten els doblers que permeten a Matas viure el dia a dia, tenint en compte que les seves despeses són en aquests moments molt superiors als ingressos coneguts. L'obligació més important, sens dubte, és fer front als interessos del crèdit de tres milions d'euros que li va concedir el Banco de Valencia per a la fiança. S'ignora si els paga cada mes o en un altre termini, però si fem comptes que el tipus és a d'un 5%, la xifra de retorn ascendeix a 12.500 euros mensuals.
Diagnòstic: excel·lent
Una de les preguntes que els visitants es fan en contemplar la Seu és: com pot ser que un edifici tan complex i d'aquestes dimensions s'hagi pogut mantenir en peu durant més de 700 anys? I com d'acurades eren les tècniques i els materials dels arquitectes i constructors del segle XVI perquè la catedral hagi superat des d'inclemències meteorològiques fins a una guerra? Per contestar aquestes preguntes i moltes més han fet falta quatre anys i un grup multidisciplinari d'estudiosos integrat per historiadors, enginyers, arquitectes i experts en materials que ara presenten les conclusions de la seva tasca.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
- La sèrie 'Norats' aconsegueix una audiència històrica a IB3 després que es proposassin liquidar-la