1.248.263 euros per recuperar patrimoni en temps de crisi
Invertir en la rehabilitació del patrimoni històric en temps de crisi com a mesura per contribuir a la recuperació del sector de la construcció és un dels objectius del Govern de les Illes Balears, el president del qual, Francesc Antich, va visitar ahir el municipi de Pollença, on la Conselleria de Obres Públiques finança diferents projectes que compleixen amb aquests criteris: la supressió de barreres arquitectòniques a la Casa Consistorial, la substitució integral de la coberta de la nau central de l'església i la dotació d'un ascensor, rehabilitació dels banys i substitució de la coberta del casal de Can Aloy, que l'entitat Prodis té al nucli històric.
Diagnòstic: excel·lent
Una de les preguntes que els visitants es fan en contemplar la Seu és: com pot ser que un edifici tan complex i d'aquestes dimensions s'hagi pogut mantenir en peu durant més de 700 anys? I com d'acurades eren les tècniques i els materials dels arquitectes i constructors del segle XVI perquè la catedral hagi superat des d'inclemències meteorològiques fins a una guerra? Per contestar aquestes preguntes i moltes més han fet falta quatre anys i un grup multidisciplinari d'estudiosos integrat per historiadors, enginyers, arquitectes i experts en materials que ara presenten les conclusions de la seva tasca.
Campanya per la Sibil·la
Quan només falten quatre dies perquè la Sibil·la torni a anunciar-nos el judici final, el Consell de Mallorca llança una campanya per reforçar la cursa d'aquest cant davant la Unesco. El departament de Cultura i Patrimoni iniciarà aquestes festes una recollida de signatures per les diferents parròquies de Mallorca per tal de potenciar la seva candidatura com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. "Cal demostrar que la Sibil·la és una manifestació cultural viva i arrelada que, a més a més, té un important suport popular", explicà ahir el director insular de Cultura, Maties Garcies.
La Llonja lleva les bastides
Fa uns dies els operaris començaren a retirar els elements d'obra. "Estic molt satisfet, tothom qui ha passat per aquí per veure l'obra ha dit que ha quedat molt bé". Pere Rabassa, l'arquitecte que dirigeix la restauració de la Llonja, es mostrava així de content en confirmar que la primera fase de la rehabilitació ha finalitzat i que d'aquí a uns dies, "al final de la setmana que ve", les façanes de l'edifici gòtic dissenyat per Guillem Sagrera quedaran totalment lliures de bastides. Els operaris han començat a llevar-les i ja es pot apreciar com la preda, que estava totalment ennegrida, ha recuperat color i pàtina. Ara bé, encara queda una segona part per donar per acabada l'obra completament i afecta "la infraestructura d'instal·lacions", com la il·luminació i l'electrificació, per la qual cosa "el públic, de moment, no podrà entrar-hi".
Grande pagarà 120 milions a més de 600 creditors en 8 anys
Vicenç Grande en una imatge d'arxiu. Els administradors concursals del Grup Drac presentaren ahir davant el Jutjat Mercantil número 1 de Palma els textos definitius sobre la situació patrimonial, un inventari d'actius i llistat de creditors del grup empresarial de Vicenç Grande que el 2008 va protagonitzar la suspensió de pagaments més gran de la història de Balears, per 1.000 milions d'euros. Al final del procés els deutes del grup ascendeixen a 120 milions d'euros, que s'abonaran mitjançant acords que oscil·len entre els sis mesos i els vuit anys. Els quitaments varien entre el 33 i el 50 per cent, encara que en moltes societats es rescabala la totalitat de les quantitat endeutades.
Els darrers vestigis de la Palma industrial
Des dels terrats de la ciutat antiga encara guaiten, impassibles, algunes reminiscències de la Palma industrial del segle XIX. Els fumerals, avui llar de gavines, són els principals vestigis que, a poc a poc, es posen en valor. No debades, són gairebé l'únic que ens queda. L'exemple d'aquesta preservació el trobam a Can Ribas, el centre Flassaders i al parc de les Estacions, tres indrets on es fan o s'han d'iniciar restauracions.
El Consell gestionarà Raixa a partir de 2012
La finca serà gestionada properament des de l'ens insular. El Consell de Mallorca gestionarà la finca de Raixa a partir de l'any que ve després que hagin començat els tràmits per rebre aquesta possesió que ara gestiona la Fundació Biodiversitat. Aquesta possesió, d'origen àrab, se situa als peus de la Serra de Tramuntana, en el municipi de Bunyola. La institució insular ha informat en un comunicat que l'objectiu és incloure en els pressuposts de 2012 les partides necessàries per fer efectius aquest traspàs i la gestió de la finca. El primer tràmit és realitzar un inventari de l'equipament i una avaluació dels costos que suposarà per al Consell de Mallorca la gestió de la finca. El conseller de Presidència del Consell, Jaume Juan, s'ha reunit avui amb el director adjunt de la Fundació Biodiversitat, Miguel Àngel Pérez, per iniciar els tràmits de recepció.
L'abstenció de PP, CiU i el PNB permet recuperar l'impost de patrimoni
El Govern va treure endavant ahir el decret llei que reactiva per dos anys l'impost de patrimoni, gràcies al suport de l'esquerra parlamentària (ERC-IU-ICV) i a l'abstenció de PP, CiU i PNB, malgrat que tots varen arremetre contra la mesura per la seva presumpta ineficàcia. El debat, marcat pel final de la legislatura i l'adéu de la vicepresidenta, Elena Salgado, va reflectir el malestar dels grups parlamentaris per una recuperació de l'impost que qualificaren d'electoralista, encara que ells mateixos no varen voler deixar constància clara del rebuig. En la defensa del decret llei, Salgado al·legà que el retorn de l'impost, amb el qual s'aspira a recaptar 1.000 milions d'euros de 160.000 contribuents, servirà per reforçar l'estabilitat pressupostària i potenciar l'equitat. Aguiló diu que estudiarà l'Impost de Patrimoni per prendre una decisió
Aguiló diu que estudiarà l'Impost de Patrimoni per prendre una decisió
El vicepresident d'Economia, Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, ha remarcat que es realitzarà un estudi sobre el contingut del decret que recupera l'Impost sobre el Patrimoni i ha afegit que el Govern esperarà per prendre una decisió sobre el mateix perquè, al seu judici, la "inestabilitat" del Govern central actual fa que sigui convenient "tenir prudència" en aquesta matèria.
Fernández de la Vega té un patrimoni de 744.450 €
María Teresa Fernández de la Vega, exvicepresidenta primera del Govern, és la que disposa d'un major patrimoni, 744.450 euros, dels exministres de l'Executiu, mentre que el titular de Treball, Valeriano Gómez, acumula béns per valor de 504.699 euros, segons el BOE. El Butlletí Oficial de l'Estat publicà ahir el patrimoni, incloent-hi béns i drets provinents d'herència familiar, dels exministres i exsecretaris d'Estat que han accedit o han abandonat els càrrecs al llarg del darrer any, en compliment de la Llei de regulació dels conflictes d'interessos dels alts càrrecs.
Sanció en suspens
L'Ajuntament de Santanyí té un termini de tres mesos per trobar una solució a la mala restauració que es va fer de la torre de la Roca Fesa i de la fortalesa de Portopetro. Així, el Consell de Mallorca imposà el novembre de 2010 la segona multa al Consistori santanyiner, arran de les defectuoses rehabilitacions (la primera fou l'agost de 2010) empreses. Totes dues sancions consistien a pagar 300 euros cada dos mesos, fins que se'n presentàs un nou projecte de restauració. Ara, la Comissió de Patrimoni del Consell ha aprovat suspendre aquest expedient sancionador fins que es presenti una solució per als problemes que afecten la torre de la Roca Fesa i la fortalesa de Portopetro. Això sí, aquesta resposta s'haurà de donar en tres mesos. En el cas de la torre de la Roca Fesa, l'Ajuntament va instal·lar a la fortificació una escala d'accés al portal d'entrada amb bastiment d'acer inoxidable brillant, tot i que el projecte de restauració aprovat només permetia fixacions d'acer per a una escala de fusta de pi de nord.
L'Audiència decidirà si Castro pot investigar el patrimoni de Matas
La defensa de Matas en el cas Palma Arena ha enviat un escrit a l'Audiència Provincial en el qual sol·licita que el jutge Castro sigui declarat incompetent per instruir la vista sobre el presumpte enriquiment patrimonial de l'expresident. El lletrat Antonio Alberca afirma que les activitats presumptament il·lícites efectuades per obtenir aquests suposats doblers es degueren dur a terme amb anterioritat a l'any 2005, moment en què s'inicià la construcció del velòdrom. Hi afegeix que la "suposada adquisició fraudulenta d'un apartament a la Colònia de Sant Jordi i d'un habitatge al carrer de Ramón Cruz de Madrid" també haurien tingut lloc abans de la data esmentada. L'immoble de Madrid és a nom de l'exconseller Bartomeu Reus i el pis de la Colònia de Sant Jordi, a nom de la mare de Matas. El misser indica que, per Castro, "no existeix cap dubte" que, en realitat, pertanyen a Matas i a la seva família.
Denuncien que el camí públic del Cabàs ha estat greument danyat
El Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA) i els Amics de la Vall de Coanegra denuncien que el camí del Cabàs, situat al municipi de Santa Maria, "ha patit danys de gran gravetat". Asseguren que el camí "ha estat llaurat i, consegüentment, s'ha eliminat l'empedrat de la calçada i qualsevol senyal que delimitàs el pas de la via pública". Els ecologistes condemnen els fets, que titllen "d'atemptat contra el patrimoni", i n'assenyalen com a culpables "els propietaris de la finca veïna del camí, la família Fortuny Salas". Bernat Fiol, portaveu de GADMA, demana a les autoritats que "intervinguin amb tanta celeritat com sigui possible" i convida "l'Ajuntament de Santa Maria a fer una reflexió interna per permetre que un fet així hagi succeït sense tenir-ne cap tipus de notificació". El camí, que està documentat des de l'Edat Mitjana i que es creu que és de l'època romana, formava part d'una ruta que comunicava els municipis de Bunyola, Santa Maria i Alaró.
Habitatge promou la rehabilitació de 14 BIC
Un total de catorze projectes de rehabilitació i conservació d'edificis catalogats com a Béns d'Interès Cultural de Mallorca i Menorca es repartiran fins a 2,3 milions d'euros en ajudes de la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques. Aquests doblers permetran sufragar fins un 61,7 per cent de l'import total de les obres subvencionades, la inversió prevista de les quals ascendeix a 3,9 milions d'euros. La Conselleria preveu, a més a més, que es generin 257 llocs de feina associats a aquestes feines.
ARCA denúncia l'absència d'algunes figures del betlem del Palau March
El betlem del Palau March, de notable interès cultural, ha de cenyir-se a la normativa BIC. Foto: J. Morey. L'Associació de defensa i conservació del patrimoni ARCA ha denunciat l'absència de diverses peces del pessebre napolità de la fundació Bartolomé March del segle XVIII, en concret un grup d'àngels dels quals res no se sap des de fa dos anys. L'associació remarca que es tracta de peces de gran valor ja que són obra del napolità Giuseppe Sanmartino, igual com els reis mags, figures que van faltar al pessebre el 2009 per ser al mig d'un procés de restauració. Arca subratlla en un comunicat que aquest pessebre va viatjar Madrid el Nadal de 2008 i va ser exposat al Palau Reial, on van dissenyar una nova escenografia que, una vegada acabada la mostra, va viatjar a Palma.
El GOB vaticina més obres si la Serra no és declarada Patrimoni
El GOB alertà ahir de les "dures conseqüències" que tindrà per a la serra de la Tramuntana el fet de no ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Segons Macià Blázquez, un dels portaveus del GOB, "tot i que la declaració és molt testimonial, almanco dóna una protecció moral al conjunt de la Serra". Blázquez explicà que sobre el futur de la Serra sobrevolen projectes agressius com la macrourbanització del Guix. "Però també hi trobam l'ampliació del port esportiu d'Andratx i la construcció massiva de la costa", hi afegí. Per això, qualificà de "mala notícia" la informació avançada ahir, en la qual s'explicava que la Unesco havia emès un informe favorable, però amb prescripcions, a la candidatura de la Serra.
Torcebraç pel Castellet de Calvià
Primer foren les cases de Can Dols i Can Belembè i ara és el Castellet qui està en perill. Aquesta és el crit d'alerta de Maria Avellà, la portaveu de la nova comissió promolí del Castellet de Calvià, creada la setmana passada i amb la intenció de preservar l'emblemàtic entorn calvianer. "Patrimonialment Calvià ja està massa malmenat, hem de conservar allò que encara ens queda. Can Dols i Can Belembè foren esbucats, no podem permetre que passi el mateix amb el Castellet", explica. ARCA, l'Associació de Veïnats de Calvià, l'Associació Pere Josep Canyelles, el GOB, la Plataforma Calvià per la Llengua, la Plataforma procamins públics i oberts i SOS Can Veiret són les set entitats que s'han aplegat per denunciar la greu situació patrimonial del molí calvianer. "El Castellet data de 1830 i des de sempre els calvianers acudíem a aquest indret el dia del pancaritat. És més, és un lloc molt estimat per als calvianers ", assegura la seva portaveu. Ara la nova propietat ha tancat la zona i ha posat unes barreres de ferro per accedir-hi. "De moment, les barreres estan obertes, però passam pena que en breu la propietat les tanqui amb pany i clau", explica mentre afegeix que precisament el camí que du al molí "és considerat de domini públic".
Artà “ven” el seu patrimoni
L'Ajuntament d'Artà ja ha engegat una sèrie d'actuacions, previstes dins l'ambiciós Pla de turisme 2009/2011, amb vista a captar visitants i promocionar el municipi a l'exterior. L'objectiu és crear un nou producte turístic de qualitat a partir del patrimoni cultural i històric, a més d'aprofitar-ne els recursos naturals.
La Guàrdia Civil investiga com pot viure ara Matas
Jaume Matas camina pel centre de Madrid a meitat del mes de març poc abans que anàs a declarar als jutjats de Palma. Fonts pròximes a la Guàrdia Civil indicaren ahir que Jaume Matas està sent objecte d'una investigació policial per saber com pot fer front a les despeses actuals, que se suposa que són molt elevades. La investigació estaria centrada sobretot a Madrid, on viu actualment l'expresident. La Guàrdia Civil cercaria esbrinar d'on surten els doblers que permeten a Matas viure el dia a dia, tenint en compte que les seves despeses són en aquests moments molt superiors als ingressos coneguts. L'obligació més important, sens dubte, és fer front als interessos del crèdit de tres milions d'euros que li va concedir el Banco de Valencia per a la fiança. S'ignora si els paga cada mes o en un altre termini, però si fem comptes que el tipus és a d'un 5%, la xifra de retorn ascendeix a 12.500 euros mensuals.
Dues torres, tres històries
Poc s'imagina el ciutadà que camina pel carrer del Temple de Palma la història que amaguen les dues torres que el flanquegen. El grup d'arqueòlegs de l'empresa Elements, dirigit per Llorenç Vila i Noemí Vidal, hi ha estat gratant durant gairebé un any i ahir presentaren les seves conclusions en una reproducció 3D que delimita tres gran fases des de la seva creació, a principis del segle XII fins a l'època dels templaris.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc