Els líders europeus han acordat aquest divendres avançar sense el Regne Unit en un nou Tractat intergovernamental per endurir la disciplina fiscal l'objectiu de la qual és recuperar la confiança dels mercats a l'eurozona i frenar així la crisi de deute. El primer ministre britànic, David Cameron, s'ha quedat aïllat després de vetar una reforma a 27 del Tractat perquè la resta de socis rebutjaven la seva exigència de garanties per eximir la City de Londres de la regulació financera de la UE.
Després d'alguns dubtes inicials d'Hongria, la República Txeca i Suècia, tots els Estats membres de la UE, tret del Regne Unit, han expressat la seva disposició a afegir-se al nou Tractat després de consultar amb els seus respectius parlaments. "Aquest Tractat estarà obert als països de fora de l'euro. Excepte un, tots estan considerant participar", ha dit el president permanent del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, a la roda de premsa final de la cimera sense nomenar la delegació britànica.
El nou pacte fiscal, que havia estat reclamat pel president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, inclou totes les propostes de França i Alemanya, com l'obligació de fixar per llei, preferiblement a la Constitució, un límit de dèficit del 0,5% del PIB, multes automàtiques per als Estats membres que superin el llindar del 3% i nous poders per a la Comissió perquè pugui demanar modificacions en els pressuposts nacionals dels països amb problemes.
El nou Tractat es firmarà el març de 2012 i el termini de ratificació serà "molt reduït", segons ha assegurat el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso. Les autoritats irlandeses creuen que hi ha un 50% de possibilitats que el pacte exigeixi un referèndum a Irlanda, la qual cosa podria retardar la ratificació.
El BCE es felicita
El president del BCE ha qualificat l'acord de "molt bon resultat" i ha assegurat que s'està "bastant a prop d'un bon pacte fiscal". Els líders europeus esperen que el compromís sobre les noves regles d'austeritat deixi al BCE la via lliure per augmentar la seva compra de bons espanyols i italians.
Per la seva part, la canceller alemanya, Angela Merkel, ha assegurat que la "credibilitat" de l'euro "està escrita en majúscules" gràcies al pacte. Merkel ha deixat veure el seu malestar pel vet de Cameron perquè segons el seu parer també l'economia britànica es beneficia de l'estabilitat de l'euro. "Lamentam que el Regne Unit no ens seguís, però les seves condicions no eren acceptables", ha assenyalat.
"Hauríem preferit una reforma dels Tractats a 27. No ha estat possible tenint en compte la posició dels nostres amics britànics", ha assenyalat el president francès, Nicolas Sarkozy, que ha tornat a protagonitzar un dur enfrontament amb Cameron. De fet, les imatges de l'encontre mostren que ni tan sols no va voler respondre a una salutació del britànic.
"Per acceptar una reforma dels Tractats a 27, David Cameron ha demanat el que tots hem considerat inacceptable, un protocol al Tractat que permeti eximir al Regne Unit d'algunes regles sobre serveis financers", ha explicat el president francès.
"No hem pogut acceptar-ho perquè consideram que part dels problemes del món vénen de la desregulació dels serveis financers", ha insistit. Sarkozy ha dit que els únics països de la UE que no se sumaran de moment al Tractat intergovernamental són el Regne Unit i Hongria perquè s'autoexclouen i Suècia i República Txeca perquè requereixen consultes parlamentàries.
"El que s'oferia no correspon als interessos britànics i per això no ho he acceptat", ha explicat Cameron en roda de premsa.
Els mandataris europeus s'han mostrat convençuts que tant la Comissió com el Tribunal de Justícia de Luxemburg podran actuar per fer complir el nou pacte fiscal malgrat tractar-se d'un Tractat intergovernamental al marge de la UE, encara que han admès que es tracta d'una qüestió jurídicament complexa. El primer ministre britànic ha reclamat no obstant això les institucions comunitàries que tinguin en compte l'interès de tots els Estats membres, encara que no participin en el Tractat.
Vet d'Alemanya
A més del nou Tractat d'austeritat per combatre la crisi a curt termini, els països de la UE s'han compromès a aportar 200.000 milions d'euros al Fons Monetari Internacional (FMI). La confirmació "ha de produir-se en 10 dies", segons ha dit la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde. La UE espera "contribucions paral·leles de la comunitat internacional" al FMI.
Els caps d'estat i de Govern han acordat a més enfortir els tallafocs financers amb què compta la UE amb l'objectiu de frenar el contagi a Espanya i Itàlia. Això s'aconseguirà avançant a juliol de 2012 l'entrada en funcionament del fons de rescat permanent, en lloc de juny de 2013 com estava previst. A diferència de l'actual, basat únicament en garanties, el mecanisme permanent comptarà amb capital desemborsat, la qual cosa li facilita mantenir la màxima qualificació creditícia i un major alçament.
A més, ja no s'exigirà la unanimitat dels Estats membres per activar els ajuts sinó que es fixa un llindar del 85%, per evitar vets de països com Eslovàquia o Finlàndia. I els líders europeus es comprometen a revisar el març de 2012 si és possible augmentar la dotació del fons per sobre de 500.000 milions d'euros. Però la canceller Merkel ha deixat clar que no permetrà anar més enllà d'aquesta xifra.
Alemanya ha vetat també la resta de propostes per reforçar el fons de rescat plantejades pel president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy. En particular, no hi ha hagut acord sobre la idea d'atorgar-li llicència bancària perquè tingui accés al finançament del Banc Central Europeu (BCE), la qual cosa multiplicaria la seva potència de foc. Tampoc no s'accepta combinar els dos fons, l'actual i el permanent, per assolir una quantia superior als 500.000 milions.
Deute conjunt
Merkel ha bloquejat també la proposta del president del Consell Europeu d'obrir la possibilitat a llarg termini d'emissions de deute conjunts a l'eurozona. "No hem aconseguit un acord aquesta nit sobre aquest tema", ha admès Van Rompuy.
Però el president del Consell Europeu ha anunciat que els líders europeus li han donat un mandat per presentar un nou informe sobre integració fiscal el juny i ha deixat clar que tornarà a insistir amb els eurobons. "Discutirem una altra vegada sobre aquest tema, i esper que sigui quan les aigües estiguin més calmades i el clima més serè", ha dit.
Això sí, els 27 s'han compromès a no demanar en el futur a la banca que contribueixi al rescat de països, com ha ocorregut en el cas de Grècia. "El nostre primer enfocament sobre la participació del sector privat, que va tenir un efecte molt negatiu als mercats de deute, acaba ara de forma oficial", ha dit Van Rompuy.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.