TW
4

La intervenció del Banc Central Europeu (BCE) va permetre relaxar la pressió dels mercats sobre el deute espanyol, que durant la jornada d'ahir es va apropar als 500 punts bàsics, encara que va tancar en els 463 punts, el mateix nivell que ahir.

La desconfiança que hi ha als mercats obligà, a més, el Tresor a elevar ahir al màxim dels darrers 14 anys, el 7%, l'interès oferit per col·locar uns 3.500 milions d'euros en obligacions a deu anys. Mai abans des de l'arribada de l'Euro no s'havia vist una rendibilitat tan alta. De fet, per trobar una xifra similar, caldria remuntar-se a 1997.

Fou després de l'operació efectuada pel Tresor quan la prima de risc espanyola es disparà fins als 499 punts bàsics.

Al tancament, la rendibilitat del bo espanyol -amb el qual es mesura el diferencial amb el bo alemany- tancà en el 6,49%, per sobre del 6,41% del dia anterior.

Davant aquesta situació, la vicepresidenta espanyola d'Economia, Elena Salgado, assegurà ahir que, malgrat tot, Espanya no necessita ser rescatada i que la sostenibilitat del deute espanyol està "fora de tot dubte". No obstant això, reconegué que "desitjaríem pagar preus més baixos, perquè els fonamentals de l'economia espanyola indiquen que ens ho mereixem".

Per part seva, la Comisió Europea va atribuir a la "incertesa" i al "nerviosisme" als mercats l'interès rècord del 7,088%. Només el BCE fou capaç de contenir el nerviosisme dels inversors amb la compra massiva de deute al mercat secundari. La seva intervenció va servir perquè les primes de risc es relaxassin notablement: a la baixada de la prima de risc espanyola, s'hi sumà la de la italiana, que tancà en els 482, mentre que la francesa va poder allunyar-se del màxim dels 200 punts.

L'actuació del BCE també va ser decisiva per contenir les caigudes a les principals borses europees. Pràcticament tots els selectius es trobaven en vermell a meitat de la sessió, però a poc a poc les caigudes se suavitzaren: París perdé un 1,9% i Frankfurt, un 1,2%. A l'Estat, l'Íbex 35 esquivà millor les pèrdues i cedí un lleuger 0,4%, tot i que no pogué mantenir la cota dels 8.300 enters. Els experts prefereixen no fer un pronòstic sobre el mercat de deute sobirà de la zona de l'euro, encara que després dels comicis del 20-N la pressió sobre l'Estat espanyol podria minvar.

El BCE podria deixar doblers a l'FMI

Autoritats de l'eurozona i el Fons Monetari Internacional (FMI) van debatre la idea que el Banc Central Europeu (BCE) deixi doblers a la institució dirigida per Christine Lagarde. Així es dotaria el Fons de recursos suficients per salvar fins i tot els sobirans més grans de la zona euro. "Algunes converses sobre això han tingut lloc... Podria ser una de les maneres d'evitar les restriccions legals del BCE", afirmà una persona amb coneixement de les converses, i una segona font.

Les autoritats han estat discutint com incorporar el BCE d'una manera més activa a la resolució de la crisi de deute sense posar en perill la seva independència, una cosa que potser podria aconseguir que el BCE deixi els doblers a l'FMI abans que a qualsevol govern de l'eurozona. Per part seva, l'FMI podria emprar els doblers del BCE per finançar diverses operacions de rescat a l'eurozona o per concedir línies preventives de crèdit de manera individual o al costat del fons de rescat. "És factible", reconegué una de les fonts.