La crisi deixa l’economia balear “en alerta vermella”
L'economia balear es troba en "alerta vermella". Aquesta situació requereix una resposta "col·lectiva" d'agents econòmics i socials. Així ho assegurà ahir el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE) de Sa Nostra i la UIB, Antoni Riera, durant la presentació de l'informe econòmic i social de les Balears de 2011 que elabora anualment l'entitat. Malgrat que l'any passat l'economia illenca aconseguí un creixement positiu del 0,3%, aquesta evolució "no és suficient". Prova d'això és que enguany tornarà a presentar signes negatius, que el CRE calcula entorn del -0,5%, "que poden variar a final d'any".
La taxa d’atur escala al 25,2% i ja afecta 146.500 persones
La cua de l'atur augmenta a les Balears. Foto: S. Amengual. L'atur cresqué 17.900 persones el 2011 respecte del 2010 a les Balears, un 17,9% més, amb la qual cosa el nombre total de desocupats es va situar en 146.500, mentre que la taxa d'atur va escalar fins al 25,2%. Així es desprèn de les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre del 2011, fetes públiques ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les Illes acumulen gairebé 20.000 aturats més que fa un any. El 2010 es va tancar amb 128.600 persones sense feina i una taxa del 22,23% de població a l'atur. Així mateix, l'Arxipèlag lidera l'increment de la desocupació espanyola en el darrer trimestre de l'any, amb un augment del 33,67%, i 36.900 aturats més que en el tercer trimestre.
Salut tancarà el 2011 amb un deute acumulat de 550 milions d'euros
L'IB-Salut tancarà el 2011 amb un deute acumulat de 550 milions d'euros i amb una despesa anual de 1.371 milions d'euros, 41 milions menys (2,9%) que el previst a inicis d'aquest any.
Cap coalició no hauria impedit una majoria absoluta del PP
No hi havia res a fer. Cap de les coalicions possibles no hauria evitat la majoria absoluta del PP. Encara que s'hagués reeditat el Bloc, que Convergència i la Lliga haguessin pactat, que Eivissa pel Canvi hagués tornat a presentar-se amb el PSIB i que, a Menorca, PSM, EU i els Verds haguessin anat junts el resultat hauria continuat essent una majoria absoluta popular amb 31 diputats. De fet, fins i tot, els hauria sobrat un escó perquè tan sols en calen trenta per la majoria absoluta. I que la barrera per aconseguir representació fos del 3% en lloc de ser com és ara, al 5%, tampoc no hauria canviat el resultat.
EU admet el fracàs per convèncer els decebuts del PSIB
El cap de llista d'Esquerra Unida i coordinador del partit a Balears, Manel Carmona, va admetre ahir que han "fracassat" a l'hora de "connectar" amb els descontents del PSIB. Aquesta és una de les raons que va donar ahir per explicar el resultat electoral d'EU, molt per sota de les expectatives que tenien. EU va treure un 3,8% dels vots a Palma, el seu principal feu electoral, tot i que havia anunciat que preveia aconseguir-hi devers un 7% dels sufragis.
El còctel que provocà el canvi
La majoria absoluta històrica assolida pel PP a les Balears no s'explica per un únic factor. El còctel que provocà l'espectacular canvi electoral tampoc no es justifica per un increment remarcable de vots dels populars sinó, sobretot, per un enfonsament generalitzat del PSOE que, sumat a la fragmentació de l'esquerra i a la desaparició d'Unió Mallorquina, provoquen que el PP, amb 2.000 vots més, guanyi set escons. Els socialistes (en solitari o en coalicions) perden 31.630 vots respecte fa quatre anys, un 23,2% dels suports que tenien. Això vol dir que gairebé un de cada quatre votants del PSOE deixà de fer-ho. La caiguda és rellevant a Eivissa, d'un 33,5%, i a Menorca, del 25,4%. En tots dos casos expliquen la pèrdua de dos escons a cada illa, tot i que en el cas de la Pitïusa major també hi intervé la divisió de l'esquerra, perquè el PSOE i Eivissa pel Canvi es presentaven per separat.
Què hauria passat en unes generals?
El PP hauria obtingut 162 escons, 45 més que el PSOE, si les eleccions duites a terme diumenge a tots els municipis de l'Estat haguessin estat generals, per la qual cosa hauria quedat a catorze escons de la majoria absoluta en el Congrés (176).
Sol i urnes en una jornada de normalitat democràtica
Un dia plàcid, de sol i urnes, convidà els electors illencs a anar a escollir els seus representants al Parlament, als consells i als municipis. La jornada, purament primaveral, superà en ocasions els trenta graus i afavorí la participació. La gent va anar a la platja, però abans va dipositar la papereta, perquè va ser a primera hora del matí quan més es va notar l'afluència de votants. La normalitat era absoluta i a penes hi hagué incidents, només els típics d'aquestes ocasions. Totes les 1.136 taules previstes en 387 col·legis s'obriren a les nou del matí als electors. De fet, el problema més greu, segons la Delegació del Govern, fou l'oblit del conserge d'un col·legi de Santa Ponça, perquè no en duia la clau i s'hagué de forçar la porta. Una altra incidència mínima, ben habitual d'aquestes jornades, fou l'absència d'alguns responsables de les taules en cinc col·legis i que foren substituïts per vocals. També es visqué algun descuit quant a les credencials que calia dur a sobre, però bàsicament tot anà bé, amb força tranquil·litat. Al col·legi electoral de la plaça de Santa Eulàlia, a Palma, es va veure votar tres joves amb camisetes de "Democràcia real, ja" i, com sempre, els flaixos foren per als polítics.
“L'extraradi necessita serveis... Hi ha vida més enllà del centre!”
Fanny Marí just acaba d'aterrar al món de la política. Professora de l'Escola d'Art Dramàtic (ESADIB), d'on també és cap d'estudis, Marí actua, a més, com a soprano. Ha iniciat la campanya demanant l'enderrocament del monument de la Feixina i ha apostat per tallar el trànsit de cotxes a tot el barri antic, d'Avingudes cap endins. Amb qui està disposada a pactar? Amb qui no?Pactarem amb qui accepti les nostres propostes irrenunciables: Un concert econòmic propi per a les Illes; aturar Son Bordoi, aprovar una llei de consultes i tirar endavant la Policia autonòmica. Quins usos proposau per a l'edifici Gesa? Proposam que la planta baixa de l'edifici de Gesa sigui aprofitada per explicar què és l'arquitectura racionalista, de la qual Gesa és exponent. Si fóssim a Berlín, segur que l'autobús turístic passaria per davant Gesa i n'explicaria el valor!De què es dotaria?
2011 serà molt costa amunt
L'any 2011 començarà amb mal peu per als ciutadans, que hauran d'afrontar increments de preu en productes i serveis bàsics com la llum, el corrent elèctric i el transport, alhora que veuran retallats beneficis com la desgravació per habitatge, el xec bebè i l'ajuda de 426 euros per a desocupats sense prestacions. La factura energètica de les llars i les pime acollides a tarifes regulades de llum i gas s'encarirà de manera considerable a començament de l'any. Així, la llum pujarà una mitjana del 9,8%, i el gas natural s'encarirà un 3,9%. Tot això suposa que per a un usuari mitjà que faci servir el gas per tenir aigua calenta i calefacció i pagui un rebut elèctric sense discriminació horària tendrà el sobrecost serà de 4,86 euros al mes i de 58,32 a l'any, un import que l'organització de consumidors Facua estima en més de 81 euros només per a corrent.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula