TW
10

La prima de risc oferta als inversors pels bons espanyols a deu anys respecte als alemanys ha assolit un rècord històric des de la introducció de l'euro, en concret 574 punts al tancament de la jornada, encara que en alguns moments ha arribat fins els 588, amb una rendibilitat del 7,239%, també en màxims de l'era euro.

De fet, la pressió sobre el bo espanyol a deu anys situa la lectura de la prima de risc a valors més pròxims als d'Irlanda, amb un diferencial respecte al 'bund' alemany de 604,6 punts bàsics, i amb un interès del 7,437%, que al d'Itàlia.

En el cas del deute transalpí, la prima de risc dels bons a deu anys se situava en els 470,6 punts bàsics, amb una rendibilitat del 6,096%.

Grècia i la banca

La incertesa derivada de la formació d'un Govern de coalició a Grècia entre els partits pro euro i l'espiral de desconfiança entorn de la salut del sector financer espanyol han estat dos dels factors que amb major probabilitat han ajudat a augmentar la pressió sobre la prima de risc espanyola.

Mentre alguns experts consideren els resultats electorals a Grècia com a "positius" per la supervivència de l'euro, alguns altres lamenten l'absència de major rapidesa per formar govern. "Els líders polítics grecs no haurien d'haver dormit fins a no haver constituït govern".

Altres fonts atribueixen la crescuda de la prima de risc al "cas omís" del Govern de Mariano Rajoy a les recomanacions de l'FMI, com són apujar l'IVA i rebaixar el sou els funcionaris.

En aquest sentit, critiquen la "inacció" de l'Executiu espanyol, igual com assenyalen la incertesa sobre les necessitats de capital de la banca. "Però la qüestió que es troba al darrere de tot això són els dubtes del mercat sobre el futur de l'euro i el rebuig a solucions parcials d'Europa als seus problemes".

Els experts, tanmateix, divergeixen sobre la idoneïtat que el BCE actuï comprant bons o bé amb noves facilitats de liquiditat per frenar la persecució dels inversors sobre el deute públic espanyol. Uns creuen que el problema dels països de l'euro continua essent fiscal, és a dir, han de consolidar els seus comptes, i emfatitzen que la compra de bons sobirans per part de l'institut emissor seria només "un pegat" que no corregiria els desequilibris.

La borsa cau

Per la seva banda, aquesta ha estat també una mala jornada per a l'índex de referència de la borsa espanyola, que s'ha desplomat un 2,96% al tancament del mercat i ha retrocedit als 6.519,9 punts, tornant a mínims des de maig del 2003.

Els principals responsables d'aquesta estimbada de l'Ibex-35 han estat la gran banca, més d'un 4%, mentre que Telefónica va recular un 3,92% i Repsol, un 3,25%.

Els inversors sobretot han penalitzat els valors bancaris, amb Bankia al capdavant de les retallades, després de desplomar-se un 9,02%. Altres bancs cotitzats que van protagonitzar les caigudes més fortes van ser Bankinter (-4,69%) i CaixaBank (-2,32%).

Gamesa va continuar a Bankia i va recular un 5,59%, mentre Iberdrola va signar la tercera caiguda de la jornada, amb el 5,17%. Només cinc valors han salvat el vermell, entre els quals hi ha IAG, que es revalorà un 3,59%.