Clam multitudinari per la sobirania
Milers i milers de catalans sortiren al carrer amb un sol lema: Som una nació. Nosaltres decidim. Una marea humana inundà ahir el centre de Barcelona per expressar el clamor dels catalans contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, en una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a Catalunya, segons els organitzadors i la Guàrdia Urbana. Una sola nació: Espanya. Una llengua vehicular: el castellà La nació catalana va rebre el suport del poble mallorquí
Una sola nació: Espanya. Una llengua vehicular: el castellà
Barcelona ho té tot a punt per 'decidir' en la manifestació. El Tribunal Constitucional (TC) declara en la sentència sobre l'Estatut de Catalunya que la Constitució "no coneix cap altra nació a més de l'espanyola" i que el castellà ha de tenir la mateixa consideració de "llengua vehicular" que el català en el model escolar d'aquesta comunitat. L'escrit complet, que es va fer públic ahir, en la vigília de la manifestació que es durà a terme avui a Barcelona amb el lema de "Som una nació. Nosaltres decidim", afirma que els estatuts d'autonomia són normes subordinades a la Constitució, que no admet igual o superior i a la qual, per tant, estan jeràrquicament sotmesos en tots els ordres.
El PSIB es manté en la concentració pro Estatut, amb rebaixes
Finalment, el lema de la concentració contra la sentència del Tribunal Constitucional relativa a l'Estatut de Catalunya, que té lloc avui vespre (19.00 h, plaça de Cort) es manté i hi participaran tots els partits llevat del PP. El lema serà "En defensa del nostre autogovern: som una nació, no- saltres decidim", però es destacarà l'expressió "En defensa del nostre autogovern" per sobre de la resta, per insistència del PSIB, que ahir mantingué un estira-i-arronsa amb els impulsors de la protesta. Els socialistes també reclamaren canvis en el manifest per llevar-ne les frases més agres amb el Constitucional i certes parts que tractaven de l'autodeterminació, segons fonts properes a la negociació. Texte de la sentència
Antich diu que la sentència pot deixar “tocat” algun article de l'Estatut balear
La sentència del Constitucional sobre l'Estatut català deixà ahir pocs polítics indiferents a les Illes. El president del Govern, Francesc Antich, va fer costat al seu homòleg català, José Montilla, a l'hora de defensar l'Estatut i advertí que, amb la sentència, algun article de l'Estatut balear pot quedar "tocat". El PP es mostrà "satisfet" i, en canvi, PSM i UM denunciaren una "involució" autonòmica. Antich advertí que el "deure" de Montilla és "defensar" l'Estatut, "jo ho faria també amb el meu". El president afegí que la decisió judicial "no és aplicable" a l'Estatut balear, però "això no vol dir que la sentència no declari inconstitucional algun article que sigui molt semblant al de Balears" i "n'hi ha algun que pot sortir tocat i hipotecar futures actuacions".
Montilla vol canviar el pacte estatutari
Reformular el pacte estatutari. Això és el que reclamà ahir el president de la Generalitat, José Montilla, un dia després de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que escapça les pretensions d'autogovern català declarant inconstitucionals articles claus referents a la llengua, l'autonomia judicial i el finançament. Montilla avançà que demanarà una reunió amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per "refer" el pacte polític que el 2006 possibilità l'Estatut, una cosa que també implicarà "reforçar" el pacte constitucional amb una lectura "inclusiva, oberta" de la llei fonamental. Segons el president de la Generalitat, malgrat la retallada, és possible aplicar plenament l'Estatut a través d'un pacte entre Catalunya i la resta d'Espanya.
El PP balear accepta la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya
El president regional del PP, José Ramón Bauzá, ha afirmat avui que aquesta formació política accepta la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català que declara inconstitucionals catorze articles i s'ha mostrat expectant davant de la reacció que tindran tant el PSOE estatal com el Partit Socialista Català (PSC).
L'Estatut no n'és garantia
El nou Estatut d’Autonomia de les Balears no garanteix de cap manera que les Illes no mantinguin en el futur una situació de maltractament financer. Tampoc a partir de l’aplicació del nou model de finançament que es negocia ara amb el Govern de l’Estat. En el text vigent des del març de 2007, no s’hi inclogué cap clàusula de salvaguarda per evitar això perquè, durant la negociació final amb Madrid a fi que fos aprovat a les Corts, es retallaren aquells conceptes de la proposta original balear que haurien pogut constituir una mena de blindatge en aquest sentit.
“L'Estatut marcarà el futur de l'Estat de les autonomies”
El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, assegurà ahir que sent "inquietud" pel fet que el Tribunal Constitucional (TC) no hagi dictat encara una sentència sobre l'Estatut de Catalunya, tres anys després que el PP hi presentàs el recurs d'inconstitucionalitat, encara que afirma que "hi ha moltes altres lleis que estan pendents de resolució des de fa sis i set anys". En una entrevista amb Europa Press, Caamaño assenyalà que "la mitjana" de temps que necessita el ple del Constitucional per dictar les sentències "excedeix de molt els tres anys" i afegeix que la resolució sobre l'Estatut serà "la més complexa de la seva història" perquè, segons el seu parer, "marcarà el futur de l'Estat de les autonomies i cap on poden o no evolucionar".
Montilla: “No renunciaré a defensar i a assolir els objectius de l'Estatut”
Les filtracions de la resolució que prendrà el Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya, i que apunten que suprimiran el terme "nació" del text definitiu, han causat "malestar" a la classe política catalana.El president de la Generalitat, José Montilla, advertí ahir que no "menysprearé ni renunciaré a defensar i assolir cap dels objectius de l'Estatut", alhora que assegurà que la "voluntat" de la Generalitat "és insubornable".
Suport unànime a l'editorial pro Estatut
Els corredors del Parlament de Catalunya s'ompliren ahir de xafardeigs a mitja veu: tothom volia dir la seva sobre l'editorial que sortia publicat alhora en dotze diaris catalans, els quals varen sortir en defensa de l'Estatut i de la seva aprovació. Dimecres, tant La Vanguardia com El Periódico ja ho anunciaven i ahir el text consensuat pels consells editorials dels dotze rotatius ocupava un lloc preeminent en les seves pàgines. Com era d'esperar, es convertí en la notícia del dia i en el comentari polític per excel·lència. I mentre els partits catalans en bloc li oferien suport (a excepció del PPC i de Ciutadans), el Partit Popular i Unión, Progreso y Democracia, amb representants de diversos òrgans jurídics, denunciaren la "pressió exercida sobre el Constitucional".
La dignitat de Catalunya
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.
“Acatar no és resignar-se al silenci”
El president de la Generalitat, José Montilla, manifestà ahir la predisposició a acatar la sentència del Tribunal Constitucoinal (TC), a complir-la i a "fer-la complir", però avisà que no renunciarà "a res" d'allò aprovat pel poble català. "Hi ha qui confon acatament amb silenci resignat. Defensarem l'Estatut fins a les darreres conseqüències, perquè es pot exigir el compliment del pacte polític i ho farem dialogant, cercant i oferint fórmules polítiques i jurídiques que permetin el compliment d'allò pactat", explicà. Montilla efectuà aquestes declaracions durant una intervenció als esmorzars informatius que convocà l'agència de notícies Europa Press. El mandatari rebutjà que aquestes declaracions es puguin interpretar com una amenaça contra el TC i acusà de "mala fe" els qui ho creguin. Insistí que la seva única voluntat és defensar l'autogovern català. "Si li va bé a Catalunya, li va bé a Espanya, i si li va malament a Catalunya, li va malament a Espanya", assegurà.
Vuit comunitats volen reformar el Senat
Vuit Comunitats Autònomes, entre aquestes Balears, han acordat avui transmetre al Govern central una petició formal per aconseguir la conversió del Senat en una "autèntica cambra de representació territorial" de manera que també es recuperi la celebració anual del debat sobre l'estat de les autonomies. Així ho ha informat el conseller de Presidència, Albert Moragues, després de presidir el VI Encontre entre CCAA per al desenvolupament dels seus Estatuts d'Autonomia que va tenir lloc avui a Palma, i en el que també hi han participat representants dels Governs de Catalunya, Andalusia, País Valencià, Aragó, Castella i Lleó, així com els dels nous incorporats a aquestes reunions de La Rioja i Castella-la Manxa.
4 - 6: El Constitucional torna a ajornar la sentència de l'Estatut
Encara no hi ha sentència. El ple del Tribunal Constitucional no va aconseguir finalment tirar endavant la votació del darrer esborrany -ja n'és el cinquè- de la sentència sobre la reforma de l'Estatut de Catalunya presentat als seus companys per la magistrada Elisa Pérez Vera, que a la fi va ser tombat per sis vots en contra i quatre a favor.
L'Estatut, o l'hora del judici final
Després de dos anys cercant la sentència de l'Estatut, aquest periple podria arribar a la fi abans de l'estiu. Això ha afirmat la presidenta del Tribunal Constitucional (TC), María Emilia Casas, en el transcurs d'aquesta setmana. Potser l'agitació que dilluns el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va provocar al Senat per forçar la renovació del TC va obtenir resultats.
El TC continua sense veure la llum de l'Estatut
El ple del Tribunal Constitucional (TC) es tornarà a reunir avui a les 10.30 hores per prosseguir amb el debat de la darrera ponència de sentència sobre l'Estatut, que ha estat elaborada per la presidenta d'aquest òrgan, María Emilia Casas. A més, continua tenint pendent de resolució els recursos interposats per la Generalitat de Catalunya i el Parlament de la mateixa comunitat relatius a la manca de competència atribuïda al tribunal i contra la seva negativa a reintegrar en les deliberacions el magistrat recusat del sector progressista, Pablo Pérez-Tremps. Després de més de tres hores de reunió, els deu magistrats que deliberen sobre els set recursos presentats contra l'Estatut no van poder arribar ahir a cap acord vers aquesta qüestió.
El Constitucional escapça l'Estatut
El ple del Tribunal Constitucional (TC) va tirar ahir endavant per majoria una sentència que avala la inclusió en el preàmbul de l'Estatut de Catalunya del terme "nació", si bé deixa clar que manca d'eficàcia jurídica interpretativa, atesa la "indissoluble unitat de la nació espanyola". L'Alt Tribunal donà el vistiplau per 6 vots a 4 a la sentència sobre aquest text, que n'acredità la majoria dels articles impugnats pel PP (114 de 223). Un total de 14 han estat declarats inconstitucionals. L'acord fou possible després que la presidenta del TC, María Emilia Casas, introduís a darrera hora diverses modificacions en la seva ponència per tal d'atreure el vot reticent. El PP balear accepta la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya Rajoy demana recuperar els consensos de la Transició Francesc Antich: 'El deure de Montilla és defensar l'Estatut' Entitats i partits catalans convoquen mobilitzacions el 10 de juliol
Entitats i partits catalans convoquen mobilitzacions el 10 de juliol
Tots els partits catalans, excepte el PPC i Ciutadans, sindicats i entitats socials liderades per Omnium Cultural, han convocat una manifestació el pròxim dia 10 de juliol a Barcelona en contra de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, que creuen una "agressió contra el poble català".
Francesc Antich: 'El deure de Montilla és defensar l'Estatut'
El president del Govern, Francesc Antich, ha assegurat avui que considera que és deure del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, "defensar l'Estatut" després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i ha manifestat que ell mateix també defensaria el de les Balears en la seva situació. "Està en tot el seu dret i és seu haver de defensar la seva Estatut d'autonomia, cosa que jo faria també amb el meu", ha afirmat Antich en una roda de premsa celebrada després de la reunió de la taula de seguiment de l'economia balear.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent