De fet, el discurs que pronuncià Rotger en una sala de les Passes Perdudes del Parlament plena d'autoritats i representants de la societat civil només tenia sentit en contraposició al pronunciat un dia abans per Bauzá a la Llonja.
Per començar, Rotger recordà que se celebrava el 29è aniversari de l'aprovació de l'Estatut, cosa que Bauzá oblidà. Defensà l'autogovern i advertí que no s'ha de renunciar a les competències adquirides. "Tenim clar el que és nostre: la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions, els nostres sentiments i, evidentment, el nostre Estatut. La seva defensa ha de ser la vostra i la nostra voluntat", digué. Posà en valor la darrera reforma estatutària i el reconeixement de Balears com a nacionalitat històrica. També reclamà un millor finançament que tingui en compte la insularitat.
Rotger reconegué la situació de crisi i apuntà que, ara, els polítics han de lluitar per trobar punts en comú; si no, "la societat no ens ho perdonarà". "No ens deixem guanyar pel pessimisme que ara impera", afirmà, en una reflexió que es pot interpretar com una resposta al discurs de Bauzá, situat ahir darrere Rotger.
Política lingüística
Però si hi hagué un element que serví a Rotger per marcar perfil, aquest fou la defensa de la llengua pròpia. L'exbatle d'Inca, a qui s'etiqueta com a regionalista, defensà la llengua i cultura pròpies com a element vertebrador, com a font de riquesa i bagatge cultural. I recalcà que a les Illes hi ha dos idiomes que conviuen "amb total normalitat i sense imposicions", un altre element de contradicció amb el discurs oficial del PP, que planteja una modificació de la política lingüística perquè, segons aquesta doctrina, s'està imposant el català al castellà.
"En tots aquests anys d'autonomia hem hagut de crear mecanismes per garantir la igualtat lingüística, ja que la desigualtat entre les dues llengües era evident", assenyalà, en una clara defensa de la Llei de normalització, que ara el PP modificarà. Així mateix, alabà el sistema educatiu actual, que permet que els joves surtin amb "la mateixa competència en les dues llengües oficials", una altra contradicció amb la doctrina oficial del PP, que també planteja canvis en el sistema educatiu per permetre l'elecció de la primera llengua vehicular en l'ensenyament.
A la Llonja, el dia abans, Bauzá havia utilitzat el savi Ramon Llull per avalar la seva política lingüística. Apuntà que Llull emprava el català "per arribar a un públic laic que el podia entendre", però "quan calia arribar a un públic més lletrat, el llatí era, naturalment, la llengua escollida". Més d'un interpretà que Bauzá estava dient llatí on volia dir castellà.
També en contraposició als retrets a l'oposició i al panorama desolador que Bauzá dibuixà el dia anterior, les crides a la unitat i a l'esperança plagaren el parlament del president de la Cambra. "Vull instar a continuar fent feina pel nostre poble i a convertir Balears en una comunitat imparable; en una de les millors illes de la Mediterrània", assegurà Rotger, qui cridà els diputats a dignificar la política i a honorar els ciutadans "sense excuses i sense retrets", perquè "si treballam plegats serem un gran país". "Sense retrets", va dir, tot i que el dia abans se n'havien sentit per boca de Bauzá.
"No hem de renunciar a la nostra idiosincràsia", remarcà, i reivindicà que des de l'1 de març de 1983, quan s'aprovà l'Estatut, "el poble de les Illes Balears és més fort, més valent, té coratge i demostra que sap anar cap endavant". Demanà que s'afronti el futur amb valentia, amb "actituds positives", amb "optimisme per aixecar la Comunitat"; que es tingui present "d'on venim i què volem"; i sentencià que "som el que feim, no el que deim". Acabà amb un "anem per feina" i un "llarga vida i visca el nostre Estatut d'Autonomia".
Autoritats i societat civil
Rotger pronuncià el discurs en una sala de les Passes Perdudes plena d'autoritats i de representants de la societat civil. A banda del president Bauzá, hi eren els consellers, els presidents dels consells i el delegat del Govern, José María Rodríguez, a més d'expresidents de l'Executiu, com Francesc Antich i Cristòfol Soler; i del Parlament, com Joan Huguet, Maximilià Morales i Aina Rado. Entre els representants de la societat civil hi havia la rectora de la UIB, Montserrat Casas; el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui; i el comandant general de Balears, Adolfo Orozco.
Abans de la intervenció, quatre escolars llegiren quatre articles de l'Estatut. Després del discurs, sonà un violoncel i es repartiren austers canapès i cava. El dia abans no es repartí res.
28 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Als polítics els agraden molt aquests actes, vestir-se bé, fer festa, menjar i beure... i la utilitat real d'aquestes celebracions i d'aquests discursos és nul·la, però han fet una festeta... que paga el Poble i no ells de les seves butxaques.
Dia 1 de març no és cap Diada, és un dia de festa oficial fonamentada en la data que es publicà el primer estatut d'autonomia al BOE. Després de la revisió de l'estatut, ara també podrien canviar la data. La Diada, a Mallorca, és el 31 de Desembre, tant si ho volen com si no.
No sé com no li cau sa cara de fer us del nom de Llull. Que sap aquest si ni ell sap d'on és... Si tanta llibertat lingüística ni tonteries, que comenci a xerrar amb propietat i no faci us dels termes de sa llengua gratuitament que és un poca vergonya. I si no li agrada, que se'n vagi a Espanya, que ho té ben aprop... au idò, parteix Bauzá, que aquí no necessitam presidentes i subdits que mos retornin sa repressió. Quina panxada que en pegarem amb aquest ganster!
Els polítics com en Bauzá que proposen l´eliminació de la llengua del poble fracassaran. No se´n sortianà. Quedaran en ridícul. No ha mesurat les seves forces. Ni la dels mallorquins. Haurà d´emigrar, com en Matas. El poble el maleïrà pel que intenta fer i... tanmateix morirà.
Crec que els del PP amb un poc de seny ja s'empegueeixen d'en Bauzá.
Deuen jugar a policia bo i policia dolent. I si no és així, no durarà dos dies.
tomeu, mentres sigui en la més estricta intimitat, si; ara bé, si després anau a un bar, o restaurant, pub, etc..., aleshores ja heu de canviar al castellà, perquè en aquest cas el català deixaria de ser apte, degut a que ja no estarieu tot sols, entens?
Hola Joan, tengo una pregunta a veura si me la puedes aclarir, ahora que tengo que haser de culto tengo que hablar en castellano, be idò, em pero si estoy en la intimidad puedo hablar el catalán, bien. Llavors cuando estoy con mi novio, que es bombero, ¿le puedo hablar en mallorqui???
perdò per les errades d'ortografia: A on he possat Bauzà volia posar Bauzá. Ens haurem d'anar acostumant
Totalment d'acord amb n'estornell i en Bosc. Està clar que aquest discurs està fet per calmar les aigües a on pixa en Bauzà. Nadiu, només mos fa falta això: en Melià, Rotger i Font. El trio calavera. Així si que esteim arreglats. Encara anyorarem na Munar.