Rotger fou felicitat per Bauzá en acabar el discurs. | J. Morey.

TW
28

Pere Rotger no és José Ramón Bauzá. Ambdós són presidents i del PP, sí. Però el primer té un càrrec institucional, experiència i es diu regionalista, i el segon és nou i té molt de poder. Potser, per això, el discurs institucional que feren amb motiu del Dia de Balears mostrà tantes diferències. Rotger fou reivindicatiu, autonomista, i es cansà de fer crides a la unitat per sortir de la crisi, des de l'optimisme. El segon evità les reivindicacions, pintà un panorama obscur, omplí la llotja de retrets i culpà de tot el seu antecessor, Francesc Antich, i l'oposició. El president del Parlament defensà el català i la política de normalització aplicada fins ara. El del Govern, segons com s'interpreti el que va dir, situà el català com a llengua d'anar per casa i el castellà com a d'elit. El primer mirà cap endavant; el segon, cap enrere.

De fet, el discurs que pronuncià Rotger en una sala de les Passes Perdudes del Parlament plena d'autoritats i representants de la societat civil només tenia sentit en contraposició al pronunciat un dia abans per Bauzá a la Llonja.

Per començar, Rotger recordà que se celebrava el 29è aniversari de l'aprovació de l'Estatut, cosa que Bauzá oblidà. Defensà l'autogovern i advertí que no s'ha de renunciar a les competències adquirides. "Tenim clar el que és nostre: la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions, els nostres sentiments i, evidentment, el nostre Estatut. La seva defensa ha de ser la vostra i la nostra voluntat", digué. Posà en valor la darrera reforma estatutària i el reconeixement de Balears com a nacionalitat històrica. També reclamà un millor finançament que tingui en compte la insularitat.

Rotger reconegué la situació de crisi i apuntà que, ara, els polítics han de lluitar per trobar punts en comú; si no, "la societat no ens ho perdonarà". "No ens deixem guanyar pel pessimisme que ara impera", afirmà, en una reflexió que es pot interpretar com una resposta al discurs de Bauzá, situat ahir darrere Rotger.

Política lingüística

Però si hi hagué un element que serví a Rotger per marcar perfil, aquest fou la defensa de la llengua pròpia. L'exbatle d'Inca, a qui s'etiqueta com a regionalista, defensà la llengua i cultura pròpies com a element vertebrador, com a font de riquesa i bagatge cultural. I recalcà que a les Illes hi ha dos idiomes que conviuen "amb total normalitat i sense imposicions", un altre element de contradicció amb el discurs oficial del PP, que planteja una modificació de la política lingüística perquè, segons aquesta doctrina, s'està imposant el català al castellà.

"En tots aquests anys d'autonomia hem hagut de crear mecanismes per garantir la igualtat lingüística, ja que la desigualtat entre les dues llengües era evident", assenyalà, en una clara defensa de la Llei de normalització, que ara el PP modificarà. Així mateix, alabà el sistema educatiu actual, que permet que els joves surtin amb "la mateixa competència en les dues llengües oficials", una altra contradicció amb la doctrina oficial del PP, que també planteja canvis en el sistema educatiu per permetre l'elecció de la primera llengua vehicular en l'ensenyament.

A la Llonja, el dia abans, Bauzá havia utilitzat el savi Ramon Llull per avalar la seva política lingüística. Apuntà que Llull emprava el català "per arribar a un públic laic que el podia entendre", però "quan calia arribar a un públic més lletrat, el llatí era, naturalment, la llengua escollida". Més d'un interpretà que Bauzá estava dient llatí on volia dir castellà.

També en contraposició als retrets a l'oposició i al panorama desolador que Bauzá dibuixà el dia anterior, les crides a la unitat i a l'esperança plagaren el parlament del president de la Cambra. "Vull instar a continuar fent feina pel nostre poble i a convertir Balears en una comunitat imparable; en una de les millors illes de la Mediterrània", assegurà Rotger, qui cridà els diputats a dignificar la política i a honorar els ciutadans "sense excuses i sense retrets", perquè "si treballam plegats serem un gran país". "Sense retrets", va dir, tot i que el dia abans se n'havien sentit per boca de Bauzá.

"No hem de renunciar a la nostra idiosincràsia", remarcà, i reivindicà que des de l'1 de març de 1983, quan s'aprovà l'Estatut, "el poble de les Illes Balears és més fort, més valent, té coratge i demostra que sap anar cap endavant". Demanà que s'afronti el futur amb valentia, amb "actituds positives", amb "optimisme per aixecar la Comunitat"; que es tingui present "d'on venim i què volem"; i sentencià que "som el que feim, no el que deim". Acabà amb un "anem per feina" i un "llarga vida i visca el nostre Estatut d'Autonomia".

Autoritats i societat civil

Rotger pronuncià el discurs en una sala de les Passes Perdudes plena d'autoritats i de representants de la societat civil. A banda del president Bauzá, hi eren els consellers, els presidents dels consells i el delegat del Govern, José María Rodríguez, a més d'expresidents de l'Executiu, com Francesc Antich i Cristòfol Soler; i del Parlament, com Joan Huguet, Maximilià Morales i Aina Rado. Entre els representants de la societat civil hi havia la rectora de la UIB, Montserrat Casas; el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui; i el comandant general de Balears, Adolfo Orozco.
Abans de la intervenció, quatre escolars llegiren quatre articles de l'Estatut. Després del discurs, sonà un violoncel i es repartiren austers canapès i cava. El dia abans no es repartí res.