“L'Estatut marcarà el futur de l'Estat de les autonomies”

El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, es mostra preocupat pel fet que el Tribunal Constitucional no s'hagi pronunciat encara sobre el text, però justifica el retard per la dificultat i la complexitat de la sentència

Francisco Caamaño, ministre de Justicia. | Gustavo Cuevas

TW
0

El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, assegurà ahir que sent "inquietud" pel fet que el Tribunal Constitucional (TC) no hagi dictat encara una sentència sobre l'Estatut de Catalunya, tres anys després que el PP hi presentàs el recurs d'inconstitucionalitat, encara que afirma que "hi ha moltes altres lleis que estan pendents de resolució des de fa sis i set anys". En una entrevista amb Europa Press, Caamaño assenyalà que "la mitjana" de temps que necessita el ple del Constitucional per dictar les sentències "excedeix de molt els tres anys" i afegeix que la resolució sobre l'Estatut serà "la més complexa de la seva història" perquè, segons el seu parer, "marcarà el futur de l'Estat de les autonomies i cap on poden o no evolucionar".

"Que m'agradaria que ja tinguéssim la sentència de l'Estatut? Sens dubte, però som conscient de la dificultat i de la complexitat d'aquesta sentència", afirma el ministre després d'expressar la seva confiança que el TC farà "una bona interpretació de la Constitució, encara que després, políticament, la resolució agradi més a uns o a d'altres".
Caamaño també es mostra convençut que el model autonòmic establert el 1978 comporta que a l'Estat espanyol "sempre es viuran tensions, com en qualsevol estat de tipus federal, entre el centre i la perifèria". Hi haurà cicles en els quals, per la situació econòmica, social o política, dins els marges de la Constitució, l'Estat es farà més centralista i hi haurà moments en què sigui més descentralitzat. Aquesta és la manera democràtica de viure del nostre sistema", sosté.

Per això, diu que "qui no estigui d'acord" amb la interpretació de la Carta Magna que faci l'Alt Tribunal en la seva sentència sobre l'Estatut, que dugui a les Corts generals un projecte per "canviar" els articles amb què no s'hi avingui. Sobre la possibilitat que fos la presidenta del Constitucional, María Emilia Casas, qui pogués decantar amb el seu vot de qualitat l'orientació de la sentència a favor de la constitucionalitat de l'Estatut, Caamaño assenyala que no existeix "un problema de majories de qualitat ni de majories més àmplies o menys àmplies", ja que "qualsevol tribunal ha de legitimar-se pel pes de les seves sentències i per la capacitat d'explicació i de convicció de les seves decisions". Caamaño subratlla que "la política es mou per criteris d'oportunitat i el dret per criteris de raonabilitat".

Quan se li demanà per la renovació de magistrats que el Tribunal hauria d'abordar després que es dicti la sentència, digué que els senadors socialistes estan "oberts" a la negociació de nous candidats i indica que, si aquesta mesura encara no s'ha portat a la pràctica, és perquè els dirigents del PP "només hi han presentat dos candidats", en referència implícita a l'expresident del Suprem Francisco Hernando i a l'exportaveu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Enrique López. Caamaño lamentà que l'Estatut s'hagi vist sotmès a "un debat excessivament bel·ligerant i gairebé traumàtic" que derivà en la convocatòria d'"una espècie de referèndum exòtic" per part del PP.

De la mateixa manera, destaca que aquesta norma "fa dos anys i busques llargs que s'aplica i no ha passat res excepcional". "Ni s'ha trencat la unitat de mercat, ni els catalans tenen drets diferents que la resta dels espanyols. És a dir, s'ha viscut i continuarem vivint amb absoluta normalitat i és paradoxal que un estatut tan manifestament inconstitucional, segons diuen, i que havia d'acabar amb tota l'estructura del nostre país ja s'apliqui tots els dies i no hi hagi hagut conseqüències tan dramàtiques com alguns ens han volgut vendre", afirma. En aquest context, Caamaño destaca que després del de Catalunya s'aprovaren altres estatuts "absolutament iguals". "Tots tenen drets, preceptes en matèria de finançament, comissions bilaterals Estat-comunitats autònomes i clàusules i ampliacions de competències, i resulta que l'únic que és manifestament inconstitucional és el de Catalunya, que a més té 60 articles literalment iguals a l'Estatut d'Andalusia".