La Comissió Constitucional del Congrés espanyol debat i vota aquest dimarts la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears per a suprimir els aforaments dels diputats autonòmics i els membres del Govern per tal que puguin ser jutjats per tribunals ordinaris.
El Ple de la Cambra Baixa ja va donar llum verda el mes d'abril passat a tramitar aquesta reforma estatutària, per la qual cosa ara arriba a la Comissió Constitucional per a ratificar la ponència i emetre un dictamen que es votarà en una altra sessió plenària. En cas que la majoria de l'hemicicle atorgui el seu aval, passarà al Senat espanyol per a continuar el tràmit parlamentari a la Cambra Alta.
El Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat aquesta reforma del seu Estatut el mes de novembre de l'any 2018 en entendre que el fur és percebut per la societat com «un privilegi que distorsiona el principi d'igualtat» de tots els ciutadans davant la Justícia.
I, com marca la llei, la va remetre al Congrés per a ratificar-la definitivament. Tot i que la Cambra Baixa la va prendre en consideració fa dues legislatures, la seva tramitació va quedar congelada com a conseqüència dels processos electorals del 2019 i és ara quan finalment el Congrés ha tornat a reprendre aquesta tramitació.
Afectarà 59 diputats
Aquesta reforma de l'Estatut, que afectarà 59 diputats del Parlament i els membres de l'Executiu autonòmic, no és l'única, però, que ha passat pel Congrés darrerament. Canàries, Múrcia, Cantàbria i la Rioja també varen modificar els seus respectius textos estatutaris per a acabar amb els aforaments polítics.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Haaaaahaaaahaaaa, AAArruuuuiiiix això és el que has de fer, si, escric malament és per mor dels fatxas com tú, jo le hagut de aprendre tot sol el català, però me llegeixes tots els meus comentaris. Però això no me aturarà, no ho va aconseguir en Cabrit, que era molt més intel·ligent que tú. Ets un "doctor horroris causa " que t'asembles més al famós "Font Rosselló ataca paredetes" de la Assemblea Soberanista,al menys sa bava és la mateixa, beveu suc del jou i las fletxas i per aixo lo que vomitas per tot és fatxanderia ranci, aaiii to tornaré dir no mengis més buinas, que se tara del cervell se ta fet més grossa.Com sempre Salut i República Països Catalans.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
@Escardapenyes Molt bé; ja que la república de les terres catalanes és la República catalana! "Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981 "Per anar bé necessitaríem un sol president [MHP Carles Puigdemont] per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president [MHP Carles Puigdemont]. Un president [MHP Carles Puigdemont] per al País Català. El President [MHP Carles Puigdemont] hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral." Els claudàtors, naturalment, són meus. Visca la República catalana! (UNA SOLA república de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer).
Una reforma d’estatut de ILLES BALEARS i el te que discutir un CONGRES ESPANYOL. Això es lo que me crema
Escardebuinas. ¿De qué República estas hablando?. Si tuvieras dos dedos de sentido común, callarías y pedirías perdón por ser uno de los que comulgan con los disparates de época tan terrible. Lee un poquito, pero antes aprende a escribir correctamente. Pobre hombre. República. Donde te quepa.
S'haurien d'eliminar TOOTS els aforaments del congrés de diputats espanyol.
I el del "emérito" quan ? I M. Rajoi ? avui més judicis de Gurtel, castigaran a Correa, peró els que permitian i facilitaven els "roboxanxullos" se van arxivant les causes (Made in PPerland). Salut i República Països Catalans.