Montilla, dolgut amb el PSOE
El president de la Generalitat en funcions i primer secretari del PSC, José Montilla, lamentà les hostilitats d'alguns "amics polítics", en al·lusió al PSOE, en la gestació del segon Tripartit i assenyalà les municipals com una oportunitat per iniciar la renovació del PSC. Montilla va fer aquestes declaracions durant la presentació de l'informe polític amb el qual donà inici al consell nacional de la formació i en el qual també va fer autocrítica per la "falta de lideratge" del Govern català en crisis puntuals, com les nevades, l'incendi d'Horta de Sant Joan i la Llei d'educació de Catalunya. El líder dels socialistes catalans repartí crítiques també en el balanç del segon Tripartit cap als socis de govern.
Montilla planta cara a Espanya al Senat
El president balear s'ha desplaçat per escoltar en directe les paraules del president de la Generalitat. Foto: Efe. El president de la Generalitat, José Montilla, va fer preguntes ahir al Senat respecte de Catalunya i va dir que la situació actual, fruit de la no renovació del Tribunal Constitucional (TC), posa en risc el pacte constitucional i les relacions institucionals, polítiques i afectives de la seva comunitat amb Espanya. Montilla, en el seu discurs, s'expressà majoritàriament en català, però també en castellà, gallec i basc. Al llarg de la seva compareixença a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, a petició pròpia,el preisident de la Generalitat afirmà que l'Alt Tribunal està deslegitimat moralment, tot i que no legalment, per pronunciar-se sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya. Per això exigí a la Cambra la renovació urgent dels quatre magistrats del TC que li corresponen, perquè en la seva composició actual "ha perdut l'aparença d'independència que seria exigible", tot i que legalment estigui facultat per exercir la seva funció. Antich defensa renovar el TC i demana al PP que retiri el seu recurs
Antich defensa renovar el TC i demana al PP que retiri el seu recurs
El president del Govern balear, Francesc Antich, ha defensat avui al Senat la renovació del Tribunal Constitucional (TC) per acabar amb la «debilitat» d'una de les principals institucions de l'Estat. Ha instat el PP a retirar la seva «impugnació» sobre l'Estatut per l'"estranya esquizofrènia» que molts articles recorreguts són de contingut «idèntic o semblant» als que el PP va abonar en les reformes estatutàries de les Balears i Andalusia, cosa que només respon a «una visió poc seriosa» del país.
Montilla vol canviar el pacte estatutari
Reformular el pacte estatutari. Això és el que reclamà ahir el president de la Generalitat, José Montilla, un dia després de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que escapça les pretensions d'autogovern català declarant inconstitucionals articles claus referents a la llengua, l'autonomia judicial i el finançament. Montilla avançà que demanarà una reunió amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per "refer" el pacte polític que el 2006 possibilità l'Estatut, una cosa que també implicarà "reforçar" el pacte constitucional amb una lectura "inclusiva, oberta" de la llei fonamental. Segons el president de la Generalitat, malgrat la retallada, és possible aplicar plenament l'Estatut a través d'un pacte entre Catalunya i la resta d'Espanya.
La senyera, símbol d'unió del 10-J
La senyera amb les quatre barres, com a símbol d'unió i de rebuig a la sentència del TC. D'aquesta manera, el president de la Generalitat, José Montilla, va defensar ahir que la bandera catalana encapçali la manifestació convocada per a dissabte en contra de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, perquè és la que aglutina més "sentiments d'unitat".
Montilla imposa el seu criteri
Montilla presidirà finalment la manifestació contra la sentència de l'Estatut, però no rere la pancarta amb lema "Som una nació. Nosaltres decidim", sinó darrere una gran senyera. Els organitzadors de la marxa de dia 10 de juliol van acordar ahir que una bandera quadribarrada al centre divideixi el lema, separant-ne les dues frases, al capdavant de la manifestació.
Consens per la mínima
CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA van aprovar ahir en el Parlament de Catalunya una resolució que salvaguarda la precària unitat catalana en defensa de tot l'Estatut i de rebuig de la sentència del Constitucional, pacte de mínims avalat pel 87% de la cambra basat en el preàmbul de l'Estatut que defineix Catalunya com a nació. La resolució va rebre el suport amb 115 vots de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA i hi votaren en contra 18 diputats del PPC i Ciutadans. El pacte va ser possible gràcies a la iniciativa del president de la Generalitat, José Montilla, que va acordar la resolució amb ERC i ICV per comunicar-ho posteriorment i in extremis dins l'hemicicle al líder de CiU, Artur Mas, obert tothora a avalar el que presentàs el tripartit. L'ambient preelectoral sobrevolà, no obstant això, durant tot el ple extraordinari. En el decurs de la sessió, els partits hi van deixar la seva empremta pensant en les autonòmiques de la tardor, un fet que va propiciar que la resolució majoritària finalment no fos firmada al registre per CiU i ERC, que tanmateix l'havien votada a la Cambra.
Montilla reclama un “gest polític” a Zapatero
El president de la Generalitat, José Montilla, va reclamar al cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, "gests polítics" per recuperar el pacte estatutari després del "revers" del Constitucional, una petició que el Govern va respondre dient que "estendrà ponts" per a l'entesa. Després de més de dues hores de reunió, tant Montilla com la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, l'encarregada del Govern central d'informar dels resultats de l'encontre, asseguraren que compartien "les coses essencials" del diagnòstic sobre les conseqüències de la resolució del Tribunal. Montilla va dir que se sentia "raonablement satisfet" per la trobada, ja que tant ell com Zapatero coincidiren en la "magnitud" del problema ocasionat per la sentència i el fet que això "no és un problema de Catalunya, sinó també d'Espanya".
Montilla manté la incògnita de la data electoral
El president de la Generalitat catalana, José Montilla, manté la incògnita sobre la data en què es faran les eleccions catalanes després de la realització ahir de la primera reunió de l'executiva dels socialistes catalans posterior al parèntesi estival. Montilla assegurà que no se sent pressionat -"no es tracta de fer-se l'interessant ni el frívol", apuntà- perquè es pronunciï sobre quin dia convocarà.
No a la renovació del TC
El president del PP, Mariano Rajoy, va reiterar ahir davant el president de la Generalitat, José Montilla, que no pensa retirar el recurs contra l'Estatut. Així mateix, va declinar reformar el Constitucional i instà la classe política catalana a "no tenir por" davant l'Alt Tribunal. Rajoy es va autodefinir com un "entusiasta" del recurs previ d'inconstitucionalitat per a totes les lleis, i particularment per als estatuts d'autonomia, de manera que els populars tornaran a plantejar aquest tema a les Corts.
Tàndem per a la renovació del TC
El president de la Generalitat, José Montilla, i el president de CiU, Artur Mas, acordaren ahir que el Parlament insti el Tribunal Constitucional (TC) a declarar-se incompetent per dictar sentència sobre l'Estatut, perquè és una llei totalment constitucional. Ambdues formacions van concretar l'acord després d'evitar els darrers esculls, cosa que permeté desbloquejar una resolució que finalment constarà de quatre punts. El primer fa al·lusió que el Parlament pugui expressar la seva convicció que l'Estatut és constitucional i que ha aconseguit la "màxima legitimació possible per haver estat ratificat per la ciutadania que ha de servir". Per aquest motiu, insta les institucions de l'Estat a "respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i a desenvolupar-lo en allò que els correspongui". El segon punt de la resolució proposa que el Parlament es dirigeixi als presidents del Congrés i al Senat perquè traslladin a diputats i senadors la "urgent i inexcusable necessitat de procedir" a la designació dels magistrats amb el mandat caducat o bé que resolguin la vacant del magistrat del TC mort el maig de 2008 (Roberto García Calvo ), per la qual cosa es reclama desbloquejar aquest afer.
Montilla estén la mà a l'oposició
El president català, José Montilla, acordà ahir amb el líder de CiU, Artur Mas, convocar una cimera de l'Acord estratègic, amb tots els partits i agents socials, per assolir un "pacte català" sobre reformes estructurals anticrisi, un pacte que Montilla ha acceptat defensar "junts" a Espanya. Les dues primeres hores del ple extraordinari sobre la crisi que té lloc al Parlament se centraren en el cara a cara entre Montilla i el cap de l'oposició, que es desenvolupà en un to de moderació malgrat els durs retrets de fons per les diferències en les propostes econòmiques i en matèria fiscal. Vint-i-quatre hores abans de la reunió del Govern central amb els partits per consensuar estratègies contra la recessió i després del pacte d'Estat proposat per CiU a Madrid, Montilla estengué la mà a l'oposició per aconseguir una via catalana que assenyali a l'Estat la necessitat de reformes. El president autonòmic convocarà tots els partits, amb els agents socials, a una cimera del consell institucional de l'Acord estratègic per "actualitzar" les propostes i les línies de treball que permetin superar la crisi i canviar el model productiu, cosa que Montilla ha promès "reivindicar a Espanya".
La falta d'acord entre Mas i Montilla deixa en suspens el finançament
El parlament català encara no ha arribat a cap acord respecte de la reforma del finançament. Ahir , durant la segona jornada del debat d’orientació de política general, el president català, José Montilla, i el líder de CiU, Artur Mas, van mostrat els seus recels alhora de negociar les condicions per un acord conjunt de tota la cambra per desenvolupar una proposta de millora del finançament.
Unitat catalana cap a Madrid
La Cambra de Catalunya aprovà ahir finalment una proposta de resolució conjunta sobre finançament autonòmic. El "sí" a la proposta fou possible gràcies al previ acord entre el president català, José Montilla, i el líder de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas.La mesura pactada pel que estableix l’Estatut tot i que contempla alguna precisió al respecte deixa per concretar un xifra final de diners per la seva aplicació.
L'Euroregió ja és útil
L’Euroregió Pirineus-Mediterrània es constituí ahir com a Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT). Els presidents dels territoris que la integren, Francesc Antich (Illes Balears), José Montilla (Catalunya), Martin Malvy (Migdia-Pirineus) i Corinne Giacometti, vicepresidenta del Llenguadoc-Rosselló, en substitució de George Frêche, signaren al Parlament Europeu, a Brussel·les.
S'acaben les negociacions i creixen les crítiques
Quan falten deu dies perquè finalitzi l’any, la negociació del finançament autonòmic entra en la recta final i el Govern i les comunitats exhaureixen el termini per intentar tancar un acord abans del 31 de desembre que beneficiï les autonomies i pal·liï les deficiències del sistema actual. Això no obstant, les reunions que s’han mantingut aquest cap de setmana amb els presidents de Catalunya i d’Andalusia.
Montilla: “No renunciaré a defensar i a assolir els objectius de l'Estatut”
Les filtracions de la resolució que prendrà el Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya, i que apunten que suprimiran el terme "nació" del text definitiu, han causat "malestar" a la classe política catalana.El president de la Generalitat, José Montilla, advertí ahir que no "menysprearé ni renunciaré a defensar i assolir cap dels objectius de l'Estatut", alhora que assegurà que la "voluntat" de la Generalitat "és insubornable".
“Acatar no és resignar-se al silenci”
El president de la Generalitat, José Montilla, manifestà ahir la predisposició a acatar la sentència del Tribunal Constitucoinal (TC), a complir-la i a "fer-la complir", però avisà que no renunciarà "a res" d'allò aprovat pel poble català. "Hi ha qui confon acatament amb silenci resignat. Defensarem l'Estatut fins a les darreres conseqüències, perquè es pot exigir el compliment del pacte polític i ho farem dialogant, cercant i oferint fórmules polítiques i jurídiques que permetin el compliment d'allò pactat", explicà. Montilla efectuà aquestes declaracions durant una intervenció als esmorzars informatius que convocà l'agència de notícies Europa Press. El mandatari rebutjà que aquestes declaracions es puguin interpretar com una amenaça contra el TC i acusà de "mala fe" els qui ho creguin. Insistí que la seva única voluntat és defensar l'autogovern català. "Si li va bé a Catalunya, li va bé a Espanya, i si li va malament a Catalunya, li va malament a Espanya", assegurà.
Montilla: “ No vull magatzem nuclear a Ascó”
El Govern català, en paraules del president, José Montilla, rebutjà ahir la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears a Catalunya per manca de consens territorial i social. Aquest anunnci es va fer en la vigília de la decisió que el municipi d'Ascó prendrà respecte d'aquest tema. L'Ajuntament d'Ascó (Tarragona) ja va decidir el 22 de gener passat presentar la candidatura per allotjar aquest magatzem. En aquest sentit, el batle, Rafel Vidal (CiU), convocà per avui un ple extraordinari per debatre la possible candidatura.
Montilla no deixa dimitir Maragall
És una fórmula que mai no falla: quan les perspectives electorals assenyalen la pèrdua del poder, s'acaba la unitat interna. Exactament això és el que passa al Partit dels Socialistes de Catalunya. Ahir, però, la tempesta es desbocà. Ernest Maragall arribà a presentar la dimissió davant el president Montilla, qui no la hi acceptà. El conseller d'Educació assegurà que havia "rectificat" algunes de les declaracions, tot i que continuava veient necessari el "rerefons" de la crítica. Per Barcelona poca gent esperava que Maragall arribàs a dimitir, encara que finalment no es vessà cap gota de sang en la reunió que mantingueren al palau de la Generalitat. No debades, Ernest Maragall no és un simple outsider, sinó que encapçala l'anomenada ala catalanista del PSC. Al seu costat se situen consellers com Marina Geli, Montserrat Tura i Toni Castells, de qui s'especula que encapçali el grup socialista al Parlament català si CiU els descavalca del poder. L'altra ànima del PSC té accent andalús i, ara, se'l pot anomenar aparell del partit. No només tenen José Montilla com a cap, sinó que tenen el totpoderós José Zaragoza com a secretari d'Organització.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula