Suport unànime a l'editorial pro Estatut
Els corredors del Parlament de Catalunya s'ompliren ahir de xafardeigs a mitja veu: tothom volia dir la seva sobre l'editorial que sortia publicat alhora en dotze diaris catalans, els quals varen sortir en defensa de l'Estatut i de la seva aprovació. Dimecres, tant La Vanguardia com El Periódico ja ho anunciaven i ahir el text consensuat pels consells editorials dels dotze rotatius ocupava un lloc preeminent en les seves pàgines. Com era d'esperar, es convertí en la notícia del dia i en el comentari polític per excel·lència. I mentre els partits catalans en bloc li oferien suport (a excepció del PPC i de Ciutadans), el Partit Popular i Unión, Progreso y Democracia, amb representants de diversos òrgans jurídics, denunciaren la "pressió exercida sobre el Constitucional".
Montilla: “No renunciaré a defensar i a assolir els objectius de l'Estatut”
Les filtracions de la resolució que prendrà el Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya, i que apunten que suprimiran el terme "nació" del text definitiu, han causat "malestar" a la classe política catalana.El president de la Generalitat, José Montilla, advertí ahir que no "menysprearé ni renunciaré a defensar i assolir cap dels objectius de l'Estatut", alhora que assegurà que la "voluntat" de la Generalitat "és insubornable".
El TC elimina el terme “nació” de l'Estatut
El capítol del preàmbul de l'Estatut, en el qual es fa referència als "símbols nacionals", continua dominat per la pressió que excerceixen una majoria de sis magistrats del Tribunal Constitucional que s'hi oposen, davant de quatre de progressistes, que no. Aquest fet pràcticament elimina el terme "nació" en el darrer esborrany de la ponència, segons recollia l'edició del diari El País d'ahir.
“L'Estatut marcarà el futur de l'Estat de les autonomies”
El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, assegurà ahir que sent "inquietud" pel fet que el Tribunal Constitucional (TC) no hagi dictat encara una sentència sobre l'Estatut de Catalunya, tres anys després que el PP hi presentàs el recurs d'inconstitucionalitat, encara que afirma que "hi ha moltes altres lleis que estan pendents de resolució des de fa sis i set anys". En una entrevista amb Europa Press, Caamaño assenyalà que "la mitjana" de temps que necessita el ple del Constitucional per dictar les sentències "excedeix de molt els tres anys" i afegeix que la resolució sobre l'Estatut serà "la més complexa de la seva història" perquè, segons el seu parer, "marcarà el futur de l'Estat de les autonomies i cap on poden o no evolucionar".
L'Estatut no n'és garantia
El nou Estatut d’Autonomia de les Balears no garanteix de cap manera que les Illes no mantinguin en el futur una situació de maltractament financer. Tampoc a partir de l’aplicació del nou model de finançament que es negocia ara amb el Govern de l’Estat. En el text vigent des del març de 2007, no s’hi inclogué cap clàusula de salvaguarda per evitar això perquè, durant la negociació final amb Madrid a fi que fos aprovat a les Corts, es retallaren aquells conceptes de la proposta original balear que haurien pogut constituir una mena de blindatge en aquest sentit.
L'Estatut, o l'hora del judici final
Després de dos anys cercant la sentència de l'Estatut, aquest periple podria arribar a la fi abans de l'estiu. Això ha afirmat la presidenta del Tribunal Constitucional (TC), María Emilia Casas, en el transcurs d'aquesta setmana. Potser l'agitació que dilluns el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va provocar al Senat per forçar la renovació del TC va obtenir resultats.
El TC continua sense veure la llum de l'Estatut
El ple del Tribunal Constitucional (TC) es tornarà a reunir avui a les 10.30 hores per prosseguir amb el debat de la darrera ponència de sentència sobre l'Estatut, que ha estat elaborada per la presidenta d'aquest òrgan, María Emilia Casas. A més, continua tenint pendent de resolució els recursos interposats per la Generalitat de Catalunya i el Parlament de la mateixa comunitat relatius a la manca de competència atribuïda al tribunal i contra la seva negativa a reintegrar en les deliberacions el magistrat recusat del sector progressista, Pablo Pérez-Tremps. Després de més de tres hores de reunió, els deu magistrats que deliberen sobre els set recursos presentats contra l'Estatut no van poder arribar ahir a cap acord vers aquesta qüestió.
L'Obra i tots els partits menys el PP es concentraran en defensa de l'Estatut
L'Obra Cultural Balear, el PSIB, UM, PSM, ERC, EAiV, Iniciativa d'Esquerres, Els Verds i Entesa han convocat una concentració unitària contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Tots els partits amb representació institucional, excepte el PP. La protesta es farà divendres a les set del capvespre a la plaça de Cort de Palma.
La senyera, símbol d'unió del 10-J
La senyera amb les quatre barres, com a símbol d'unió i de rebuig a la sentència del TC. D'aquesta manera, el president de la Generalitat, José Montilla, va defensar ahir que la bandera catalana encapçali la manifestació convocada per a dissabte en contra de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, perquè és la que aglutina més "sentiments d'unitat".
Montilla diu que la sentència del TC “debilita la unitat d'Espanya”
El president de la Generalitat, José Montilla, va advertir que "la sentència del Tribunal Constitucional (TC) debilita la unitat d'Espanya" i que, tot i que els efectes pràctics de les retallades de l'Estatut "probablement seran pocs", allò important "són els efectes polítics i emotius". En una entrevista a El Periódico publicada ahir, Montilla declarà que la sentència és una agressió que no afecta un article o un altre, sinó "la dignitat del país". En aquest sentit, afirmà que creu que "fa un gran favor a separatistes i separadors", i que "segurament encoratja la independència". "No sé què passarà a Catalunya d'aquí a 50 o 100 anys", afegí.
Toc d'atenció
El president de CiU, Artur Mas, advertí ahir el PSOE i el PP que no comptin amb la federació per ajudar la governabilitat de l'Estat, mitjançant un eventual diàleg o possibles acords de futur, si opinen que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut posa fi al procés de descentralització autonòmica. Així mateix, el líder de CiU exigí al president del Govern que mesuri bé les paraules i li recordà que el va salvar en la votació del decret de retallada de despesa pública.
ZP, satisfet per la sentència de l'Estatut
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es mostrà ahir obert a prendre iniciatives per reforçar el desplegament de l'Estatut, un tema que, segons manifestà, estudiarà amb el president de la Generalitat, José Montilla, quan s'hi entrevisti, un cop s'hagi conegui el contingut sencer de la sentència.
“L'Estatut no val. ¡Viva España!”
Amb aquesta expressió, l'expresident de la Xunta i actual senador pel PP, Manuel Fraga, es referí ahir a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut català.Fraga considerà que la sentència del TC ha tocat "bastants articles" de l'Estatut que va sortir de les Corts Generals i que, per tant, la norma catalana "no s'aguantava".
Antich diu que la sentència pot deixar “tocat” algun article de l'Estatut balear
La sentència del Constitucional sobre l'Estatut català deixà ahir pocs polítics indiferents a les Illes. El president del Govern, Francesc Antich, va fer costat al seu homòleg català, José Montilla, a l'hora de defensar l'Estatut i advertí que, amb la sentència, algun article de l'Estatut balear pot quedar "tocat". El PP es mostrà "satisfet" i, en canvi, PSM i UM denunciaren una "involució" autonòmica. Antich advertí que el "deure" de Montilla és "defensar" l'Estatut, "jo ho faria també amb el meu". El president afegí que la decisió judicial "no és aplicable" a l'Estatut balear, però "això no vol dir que la sentència no declari inconstitucional algun article que sigui molt semblant al de Balears" i "n'hi ha algun que pot sortir tocat i hipotecar futures actuacions".
Montilla vol canviar el pacte estatutari
Reformular el pacte estatutari. Això és el que reclamà ahir el president de la Generalitat, José Montilla, un dia després de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que escapça les pretensions d'autogovern català declarant inconstitucionals articles claus referents a la llengua, l'autonomia judicial i el finançament. Montilla avançà que demanarà una reunió amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per "refer" el pacte polític que el 2006 possibilità l'Estatut, una cosa que també implicarà "reforçar" el pacte constitucional amb una lectura "inclusiva, oberta" de la llei fonamental. Segons el president de la Generalitat, malgrat la retallada, és possible aplicar plenament l'Estatut a través d'un pacte entre Catalunya i la resta d'Espanya.
El PP balear accepta la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya
El president regional del PP, José Ramón Bauzá, ha afirmat avui que aquesta formació política accepta la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català que declara inconstitucionals catorze articles i s'ha mostrat expectant davant de la reacció que tindran tant el PSOE estatal com el Partit Socialista Català (PSC).
Francesc Antich: 'El deure de Montilla és defensar l'Estatut'
El president del Govern, Francesc Antich, ha assegurat avui que considera que és deure del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, "defensar l'Estatut" després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i ha manifestat que ell mateix també defensaria el de les Balears en la seva situació. "Està en tot el seu dret i és seu haver de defensar la seva Estatut d'autonomia, cosa que jo faria també amb el meu", ha afirmat Antich en una roda de premsa celebrada després de la reunió de la taula de seguiment de l'economia balear.
Entitats i partits catalans convoquen mobilitzacions el 10 de juliol
Tots els partits catalans, excepte el PPC i Ciutadans, sindicats i entitats socials liderades per Omnium Cultural, han convocat una manifestació el pròxim dia 10 de juliol a Barcelona en contra de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, que creuen una "agressió contra el poble català".
El Constitucional escapça l'Estatut
El ple del Tribunal Constitucional (TC) va tirar ahir endavant per majoria una sentència que avala la inclusió en el preàmbul de l'Estatut de Catalunya del terme "nació", si bé deixa clar que manca d'eficàcia jurídica interpretativa, atesa la "indissoluble unitat de la nació espanyola". L'Alt Tribunal donà el vistiplau per 6 vots a 4 a la sentència sobre aquest text, que n'acredità la majoria dels articles impugnats pel PP (114 de 223). Un total de 14 han estat declarats inconstitucionals. L'acord fou possible després que la presidenta del TC, María Emilia Casas, introduís a darrera hora diverses modificacions en la seva ponència per tal d'atreure el vot reticent. El PP balear accepta la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya Rajoy demana recuperar els consensos de la Transició Francesc Antich: 'El deure de Montilla és defensar l'Estatut' Entitats i partits catalans convoquen mobilitzacions el 10 de juliol
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc