Suport unànime a l'editorial pro Estatut

Els corredors del Parlament de Catalunya s'ompliren ahir de xafardeigs a mitja veu: tothom volia dir la seva sobre l'editorial que sortia publicat alhora en dotze diaris catalans, els quals varen sortir en defensa de l'Estatut i de la seva aprovació, sense canviar-ne ni una coma, sense restringir-ne cap concepte. Dimecres, tant La Vanguardia com El Periódico ja ho anunciaven i ahir el text consensuat pels consells editorials dels dotze rotatius ocupava un lloc preeminent en les seves pàgines. Com era d'esperar, es convertí en la notícia del dia i en el comentari polític per excel·lència. I mentre els partits catalans en bloc li oferien suport (a excepció del PPC i de Ciutadans), el Partit Popular i Unión, Progreso y Democracia, amb representants de diversos òrgans jurídics, denunciaren la "pressió exercida sobre el Constitucional".

El text de l'editorial incidia en els "punts de fricció més evidents" que podrien ser causa, segons les previsions dels més pessimistes, d'una revocació de l'Estatut català: la definició de Catalunya, el terme nació i els anomenats "símbols nacionals", el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del poder judicial a Catalunya i les relacions entre Estat i Generalitat. La dicotomia se centra en dues possibilitats: l'avanç o el retrocés; la maduresa democràtica o l'absència d'aquesta. La reacció de les formacions nacionalistes fou d'evident satisfacció. Aquesta "imatge d'unitat" incità el president de CiU, Artur Mas, a fer una passa més i a demanar al de la Generalitat que convocàs una cimera per plasmar-la i sumar-se així a l'editorial "en conjunt", a més de dissenyar una estratègia en cas que el TC tombi el text.

Aquesta oferta, no obstant això, va ser rebutjada en un breu espai de temps per l'executiva del PSC. Tanmateix, José Montilla volgué curar-se en salut i va agrair públicament "el suport civil a la iniciativa històrica", amb la qual digué que se sentia "identificat". En definitiva, van ser tots els partits catalans, llevat del PP i C's, els qui no s'estalviaren comentaris elogiosos cap al text editorial. Josep-Lluís Carod-Rovira va destacar la "consciència cívica" dels diaris catalans, que al seu parer expressa el sentiment "majoritari" de la població. El portaveu de CiU en el Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran Lleida, negà que el text suposi una "pressió" per a l'Alt Tribunal i va remarcar que, "en tot cas, els que sí que han pressionat els magistrats han estat PSOE i PP en no renovar el ple d'aquest òrgan".

Per part seva, el president d'ERC, Joan Puigcercós, assegurà que és "un avís" i "una passa endavant" que li agradaria que també fes la societat catalana i va subratllar que la subscriu "amb matisos". "M'agrada però no serà suficient", digué. També en aquest sentit s'expressà Joan Ridao (ERC), qui interpretà l'editorial com una "exigència de respecte a la voluntat expressada pel poble de Catalunya a les urnes". Pel diputat d'ICV, Joan Herrera, l'editorial és, punt per punt, una mostra de "sentit comú" que deixa clar que "hi està en joc" la dignitat del poble català.

Fora de Catalunya, tant Izquierda Unida com formacions nacionalistes basques com Aralar elogiaren el text. Així, el diputat d'IU Gaspar Llamazares considerà que evidencia que l'Estatut no preocupa "només els partits, sinó també la societat", que "d'alguna manera ofereix al TC una sortida constructiva". El parlamentari d'Aralar Mikel Basabe va extreure la conclusió que Catalunya ha respost "com una nació" al "sense sentit" que és el Tribunal Constitucional.

Crítiques i sentències

Les crítiques més dures van venir de la ultradreta política espanyola i de diversos organismes jurídics. L'Associació Professional de la Magistratura ho considerà "una pressió intolerable" que intenta "influir grosserament" en la decisió. En aquesta línia s'expressà així mateix el vicepresident del CGPJ. Mariano Rajoy es limità a afirmar que cal respectar "les regles del joc" i "a partir d'aquí cadascú pot opinar el que vulgui". Més concreta va ser María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, qui culpabilitzà de tot "el senyor Zapatero, que ens ha ficat en aquest embull". Finalment, la cirereta del pastís la posà la "progressista" Rosa Díez, qui afirmà que "la premsa catalana no defensa cap dignitat, sinó el seu finançament".