El Consell inicia les tasques per salvaguardar les termes romanes de Son Servera
El Consell de Mallorca ha cobert avui les termes romanes trobades durant les obres de construcció d'un carril bici a la localitat de Son Servera, com a primer pas per a la protecció d'aquestes restes arqueològiques datades entre els segles I i II després de Crist. Els tècnics del Consell de Mallorca han iniciat avui els treballs per tapar les importants restes arqueològiques, uns banys d'una vila romana, trobats a les immediateses del camí del Port Vell de Son Servera, ha informat la institució insular en un comunicat. El vicepresident del Consell, Joan Rotger; el conseller d'Urbanisme i Territori, Maurici Rovira; el batle, Josep Barrientos, i nombrosos membres de la corporació municipal han visitat avui el jaciment que s'ha cobert en la seva totalitat.
Reprenen les excavacions de Son Real
Es reprenen les excavacions arqueològiques a la necròpoli de Son Real, un jaciment “únic i de vital importància a la Mediterrània”, segons els responsables dels treballs.
“Els arqueòlegs del futur no entendran com es va sostenir aquesta societat”
Dotze anys d'excavacions a les Païsses (Artà) han servit per a moltes coses, però la pregunta sempre ha estat la mateixa:com varen viure els talaiòtics? Javier Aramburu i el seu equip enceten aquest estiu una nova campanya, en la qual l'objectiu serà aconseguir més dades que ajudin a explicar "la desaparició del món talaiòtic". "És difícil esbrinar-ne les causes exactes. Nosaltres analitzam els moments anteriors i posteriors al trencament cultural que es produí", assenyala Aramburu.
Noves troballes al baluard del Príncep
Les tasques arqueològiques al baluard del Príncep començaren a realitzar-se l’any 2007.foto:Arxiu L'ampliació de capital que l'Ajuntament de Palma realitzà per a les obres del baluard del Príncep sí que era per a l'execució de noves troballes arqueològiques. Així ho confirmaren des de l'equip de govern de Cort. L'arqueòloga municipal, Magdalena Riera, confirmà que els treballs de l'equip d'arqueòlegs que fan feina en paral·lel a l'execució de les obres localitzaren part de la murada medieval i restes bastant arrasades d'una casa també de la mateixa època.
Descobert al Gorg Blau un poblat de la resistència musulmana
El Gorg Blau ha amagat durant segles un secret davall l'aigua. Es tracta d'un poblat fet servir pels mallorquins musulmans com a refugi durant la conquesta de l'Illa, tal vegada el més important que s'hagi trobat mai. Aquest tipus de nuclis se situaren en llocs de difícil accés de les muntanyes de Mallorca, i ja es coneixien a altres indrets. La davallada del nivell de l'embassament de l'estiu passat en possibilità la troballa, que fou anunciada el novembre passat en la darrera edició de les Jornades d'Estudis Locals de Sóller. La següent passa ha estat l'autorització de la Comissió de Patrimoni del Consell per dur a terme el projecte d'excavació presentat pels arqueòlegs Jaume Deyà i Pablo Galera.
Madrid confirma l'entrada a Pol·lèntia
El Govern central participarà en el finançament de la construcció i la gestió del futur museu de Pol·lèntia. Així ho va confirmar ahir el secretari de la Subdirecció General de Museus del Ministeri de Cultura, Santiago Palomero, que es va desplaçar expressament a Alcúdia. El viatge fou per segellar un compromís que ell mateix qualificà com "l'obertura del full de ruta que permetrà dotar Alcúdia d'un museu modern al servei dels ciutadans que es podrà integrar a la nova xarxa de Museus de l'Estat que impulsa el Govern central".
“Si no treballam plegats ens passaran per sobre”
El sistema de sigladures, les subvencions envers l'arqueologia, el desmantellament de Son Rossinyol i la confecció de la carta d'arqueologia subaquàtica són alguns dels temes sobre els quals haurà de bregar Mateu Riera, qui des d'ahir és el nou president de la Secció d'Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres de Balears.
Pol·lèntia, de bat a bat
L'excavació a la ciutat romana de Pol·lèntia marxa a bon ritme. Així ho pogueren comprovar ahir els prop de trenta visitants que participaren en la jornada de portes obertes al jaciment.
Un santuari romà al poblat de Son Fornés
Si fins ara els dos enormes talaiots havien caracteritzat el poblat arqueològic de Son Fornés, "a poc a poc aquest indret s'està convertint en un autèntic nucli romà", admeté Albert Forés, l'arqueòleg que n'ha dirigit la darrera restauració.
Zones d'enterrament a la basílica de Son Peretó
La campanya d'excavació 2009 en el jaciment de Son Peretó de Manacor ha tret a la llum diferents zones d'enterrament, amb la localització de sis individus, en l'àmbit de la basílica on s'han dut a terme treballs de consolidació al conjunt arqueològic.
Deu segles d'història en 4 quarterades
Bocchoris o Boccor, ben poca cosa sabem encara avui sobre l’antic assentament al Port de Pollença, fins i tot el nom exacte és una incògnita malgrat les importants restes trobades a la ciutat. La toponímia, al pedret de Bóquer, és el testimoni més evident del que fou aquella immensa ciutat amb una extensió de quatre quarterades i datada, segons els experts, des del segle VI abans de Crist fins a III dC.
Escola taller als Closos
L'equip director dels Closos de Can Gaià i l'Ajuntament de Felanitx han sol·licitat al SOIB la creació d'una escola taller al jaciment arqueològic, la qual, segons l'arqueòleg Tomeu Salvà, "suposaria un fort impuls a l'excavació, ja que podríem fer feina en el jaciment durant sis o set mesos, i la resta de l'any podríem realitzar treballs d'estudi del material trobat durant aquest temps".
Son Fornés camina cap a la musealització
Els elements talaiòtics i els construïts durant la dominació romana conviuen perfectament a Montuïri. La restauració de dues de les habitacions més ben conservades del poblat talaiòtic de Son Fornés, a Montuïri, és la darrera passa feta per l'equip arqueològic que investiga el jaciment abans de començar el procés de musealització de l'indret. A partir del proper 18 de maig, tots els que visitin l'assentament podran fer servir diversos panells explicatius per interpretar les construccions que componen l'antic poblat. Durant les excavacions realitzades el passat mes d'octubre, es va descobrir una habitació situada a l'exterior de la muralla i també un portal d'entrada al recinte talaiòtic que es va tapiar en temps de la dominació romana.
Restauren la torre musulmana del Puig de Sant Pere
L'Ajuntament de Palma, amb l'ajuda de la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques del Govern balear, ha dut a terme, al llarg del darrer any, les obres de rehabilitació de la torre musulmana que forma part del conjunt de restes arqueològiques del Puig de Sant Pere.
Noves perspectives per a Son Fornés
El president de les IllesBalears, Francesc Antich, va visitar ahir dematí el jaciment i les possessions de Son Fornés, a Montuïri. Quan era allà, es comprometé a cercar una solució futura per a aquest talaiot i, sobretot, per a les cases, propietat de l'Ajuntament montuïrer. Concretament, el president va informar que el museu del jaciment, que actualment està ubicat dins el municipi de Montuïri, podria traslladar-se dins la possessió de Son Fornés i que es podria arribar a convertir en una residència per a arqueòlegs i investigadors que hi facin feina. Aquestes declaracions animaren el portaveu del PSIB a Montuïri, Guillem Mas, que declarà com "si això realment fos possible representaria per a un poble com Montuïri, un gran impuls econòmic i turístic".
La transgressió del vidre a Mallorca
"Des del seu remot origen, el vidre ha estat considerat una matèria sumptuària, susceptible de rebre una càrrega estètica...". Així comença la tesi doctoral de l'historiador de l'art Miquel Àngel Capellà sobre el Vidre a Mallorca entre els segles XIV i XVIII, que ha estat presentada a la UIB. Aquesta etapa està determinada per la forta influència exercida per les vidrieres catalana i veneciana sobre la mallorquina.
Aprovat el reglament d'excavacions arqueològiques i paleontològiques
El Consell de Govern, a proposta del conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, ha aprovat el Decret que regula el reglament d'excavacions arqueològiques i paleontològiques a les Balears, que estableix el marc competencial i les condicions per al seu desenvolupament. El text, que actualitza, revisa i millora la norma que havia quedat desfasada després de l'entrada en vigor de la Llei de Museus de les Balears (2003), ha estat consensuat amb els Consells Insulars, la Universitat de les Illes Balears (UIB) i els col·legis del sector.
Més a prop del monestir bizantí de Cabrera
A poc a poc es van resolent els interrogants sobre la història de la vida monacal a Cabrera. La campanya que dirigeixen els arqueòlegs Mateu Riera i Magdalena Riera, l'arqueòloga municipal de Palma, finalitza avui després d'haver conclòs l'excavació d'una habitació localitzada fa uns anys al pla de les Figueres. Tot apunta que aquestes restes estructurals pertanyen a la cel·la d'un dels monjos del preuat monestir. És més, l'equip ha determinat que les estructures excavades ja estaven en ús durant el segle VII dC. Si bé no hi havia restes en superfície, avui ja coneixem que la dita cel·la feia 4,5 per 2,5 metres. A dins s'hi ha localitzat una pedra allisada que degué servir per moldre farina. "Al Clot del Guix també hi trobàrem un molí. A més a més, sabem que a les cel·les de la majoria de monestirs hi vivia el monjo amb l'aprenent i és molt característic que hagués de moldre la farina", assegura Mateu Riera que, juntament amb Magdalane Riera, investiguen la zona d'ençà de 1999 mitjançant un projecte de Cort.
El passat recobra l'esplendor
Imatge de la plataforma que hi ha a la part davantera de la façana de la naveta Alemany, a Calvià. Foto: M.Ll. Fou l'any 1971 quan Catalina Ensenyat excavà per primera vegada el jaciment de la naveta Alemany, un dels més emblemàtics i curiosos de Calvià. Malgrat que en els anys 90 es va enllestir una altra campanya en aquest indret, situat entre Cala Vinyes i el Casino, no ha estat fins ara que aquesta edificació de l'edat de bronze (1700-1000 aC) ha recuperat tota l'esplendor perquè residents i turistes el puguin visitar. Els directors de l'actual excavació, que finalitzarà al llarg de les properes setmanes, són el professor de la IUB i arqueòleg municipal de Calvià, Manel Calvo, a més dels arqueòlegs Maria Calderon, Emmanuelle Gloaguen i Daniel Albero. Això no obstant, hi ha diverses coses que criden l'atenció de la naveta Alemany, la més gran de totes les que hi ha documentades a Mallorca.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent