El Consell de Menorca celebra l’adquisició pública del jaciment de Son Catlar
El Consell Insular de Menorca ha organitzat per al pròxim 31 d’agost un...
Comença la 15a campanya d'excavacions al jaciment arqueològic de Son Fornés
El proper dilluns, 3 de juliol, començarà una nova edició de la campanya d’excavacions...
El vi dels homes talaiòtics
El vi és avui una de les begudes més comunes a les taules de les llars de la Mediterrània. Però aquest beuratge ens ve d’enrere i suposà una aliment “exclusiu” per a una part dels pobladors de la Mallorca posttalaiòtica. No debades, foren els púnics i després els romans els qui l’introduïren a les comunitats prehistòriques de l’Illa.
Reprenen les excavacions de Son Real
Es reprenen les excavacions arqueològiques a la necròpoli de Son Real, un jaciment “únic i de vital importància a la Mediterrània”, segons els responsables dels treballs.
Son Fornés camina cap a la musealització
Els elements talaiòtics i els construïts durant la dominació romana conviuen perfectament a Montuïri. La restauració de dues de les habitacions més ben conservades del poblat talaiòtic de Son Fornés, a Montuïri, és la darrera passa feta per l'equip arqueològic que investiga el jaciment abans de començar el procés de musealització de l'indret. A partir del proper 18 de maig, tots els que visitin l'assentament podran fer servir diversos panells explicatius per interpretar les construccions que componen l'antic poblat. Durant les excavacions realitzades el passat mes d'octubre, es va descobrir una habitació situada a l'exterior de la muralla i també un portal d'entrada al recinte talaiòtic que es va tapiar en temps de la dominació romana.
Palma es fundà a Son Espases
Son Espases fou una àrea de poder de la primera fundació de Palma el segle II abans de Crist. Els arqueòlegs que treballen a la zona des de fa més de quatre anys confirmen ara que les restes trobades on s'ubica l'hospital pertanyen a l'assentament romà que arribà a l'Illa liderat per Cecili Metel, i que fou precisament als terrenys de Son Espases des d'on realitzaren els ritus fundacionals de Palma. En concret, els ritus es començaren cap al 110 i 112 abans de Crist i es perllorgaren almenys fins al 60 dC. Tot i que les excavacions finalitzaren el maig de l'any passat, els arqueòlegs Marilena Estarellas, Francisca Torres i Josep Merino encara treballen en l'estudi dels 202 dipòsits rituals localitzats.
Els símbols de la fundació de Palma
L'anell d'or d'un patrici i una plomada són els màxims símbols trobats a Son Espases sobre la fundació de la ciutat de Palma per part dels romans en el segle II aC . Entre les restes localitzades en els 62.000 metres quadrats excavats, aquests elements serveixen per confirmar que l'assentament militar s'establí a la zona on avui s'ubica l'hospital de referència i que a partir d'allà fixaren l'estructura de Palma. La plomada, en forma d'àmfora romana, marcava la zona zero. La troballa se situava devora un conjunt de pedres i estava depositada en perpendicular al centre de les estructures. Era l'anomenat àugur, un sacerdot de l'antiga Roma que era l'encarregat de determinar segons els seus auspicis quin hauria de ser l'entramat de la planificació urbanística.
Allò que s'amaga davall els terrenys de Son Cabrer
Passada la via de cintura de Palma, uns metres abans d'arribar a Son Espases, trobam un dels llocs més estratègics i amb més història de la ciutat. Ho sabien bé els nostres avantpassats i totes les civilitzacions i cultures que, d'alguna manera, s'establiren a l'Illa. L'espai se situa en una zona elevada, des d'on es pot controlar, sense gaires dificultats, tota la badia, així com les entrades i sortides de Palma. Ens referim a la zona de Son Cabrer, un terreny que actualment està ocupat per dues cases abandonades i un aparcament de camions de ciment, i que està dividit pel pont de l'hospital. La resta, rostoll i unes envejables vistes del centre sanitari i de l'Ocimax, entre altres edificis. De fons, el monestir de la Real romp el gris paisatge. Des de l'època talaiòtica (baleàrica, en concret), les persones que hi passaren, s'hi quedaren. Ho demostren les ceràmiques trobades, ja fa uns anys, per l'arqueòleg Javier Aramburu. També hi trobà restes romanes i musulmanes. Fins i tot el rei en Jaume va escollir aquesta àrea per conquerir la ciutat.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc