A poc a poc es van resolent els interrogants sobre la història de la vida monacal a Cabrera. La campanya que dirigeixen els arqueòlegs Mateu Riera i Magdalena Riera, l'arqueòloga municipal de Palma, finalitza avui després d'haver conclòs l'excavació d'una habitació localitzada fa uns anys al pla de les Figueres. Tot apunta que aquestes restes estructurals pertanyen a la cel·la d'un dels monjos del preuat monestir. És més, l'equip ha determinat que les estructures excavades ja estaven en ús durant el segle VII dC.
Si bé no hi havia restes en superfície, avui ja coneixem que la dita cel·la feia 4,5 per 2,5 metres. A dins s'hi ha localitzat una pedra allisada que degué servir per moldre farina. "Al Clot del Guix també hi trobàrem un molí. A més a més, sabem que a les cel·les de la majoria de monestirs hi vivia el monjo amb l'aprenent i és molt característic que hagués de moldre la farina", assegura Mateu Riera que, juntament amb Magdalane Riera, investiguen la zona d'ençà de 1999 mitjançant un projecte de Cort.
Amb data d'avui només hi ha excavat entre un 2 i un 5% de la totalitat del jaciment, però malgrat el baix percentatge ja s'hi han localitzat importants indicis del que foren el monestir, la necròpolis i restes d'estructures d'una factoria de púrpura bizantina, a més de la petjada dels presoners francesos a l'illa en el segle XIX. Tot i això, Mateu Riera no es conforma i té clara la seva quimera de trobar el monestir. L'única referència escrita prové d'una carta del papa Gregori el Gran l'any 603 dC. "Sabem que entre els segles V i VI hi havia un taller de producció de púrpura i, pel que sembla, també s'hi elaborava vi", explica, mentre recalca que ara queda per determinar si els monjos ja s'havien instal·lat a Cabrera en la cinquena centúria o en la sisena.
La campanya d'enguany ha estat igualment profitosa pel que fa a les restes localitzades, que ara s'hauran d'investigar amb més profunditat. A més de l'estudi de l'estructura de la cel·la, s'ha recuperat un camafeu amb una pedra preciosa amb gravat i ceràmica del segle VII, cosa que confirma que el monestir estava en ple funcionament. Entre aquestes restes ceràmiques, s'hi troba una escudella gairebé sencera amb un grafit realitzat postcocció al cul de la tassa "i que podria ser l'indicatiu de qui era el monjo propietari", afegeix l'arqueòleg.
Les troballes també comprenen una figura cigilata africana del segle VI amb la representació de Jesús o d'un sant i, dins l'habitacle, hi havia un pes de plom que potser servir per a la pesca, a més d'unes peces de bronze.
"Hem tornat a trobar nous interrogants, encara que el principal és on deu ser l'església", declara Mateu Riera. Mentre continuen les investigacions, l'equip té clar que entre la cel·la enguany excavada i la necròpolis estudiada en campanyes anterios hi ha d'haver el temple. Val a dir que la distància entre ambdós punts és de 35 metres.
Això ho confirma el fet que "anys enrere, ja sortiren marbres que devien provenir de la Mediterrània oriental. Entre aquests es trobaven taules, una pica i revestiment de paret del que potser era l'edifici principal", explica el codirector de l'excavació. Remarca que enguany han trobat tres marbres més, cosa que pot significar que són a prop de l'estructura principal.
Sobre la datació del monestir, Riera recorda que el monacat apareix al Mediterrani occidental en el segle IV i que les primeres ceràmiques localitzades a Cabrera són del V. Això pot suposar que el monestir bizantí fou habitat durant els segles V, VI i VII. Respecte de la pregunta de quanta gent hi degué residir, les xifres ja són més difícils de determinar. Riera recorda que en el segle V és difícil trobar més d'una quinzena de monjos en un únic monestir, mentre que en el VII les comunitats eren ja de 30 persones. Caldrà una nova campanya per contestar nous interrogants: de moment, la història amagada de Cabrera ja té un poc més de llum.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.