Reprenen les excavacions de Son Real

Els responsables de l’excavació, Margalida Munar i Jordi Hernández, explicaren ahir que, d’ençà que la finca és publica, cada vegada més persones acudeixen a visitar la necròpoli. Això, i l’erosió provocada per la mar, degrada les lloses –de marès– de les tombes. “Cal consolidar-lo i restaurar-lo a fi que perduri”, digué Hernández, que tot i que les tasques se centraran en la restauració no descarta que “surti alguna sorpresa”.

Munar explicà que l’equip disposa d’un dossier amb les fotos que Miquel Tarradell va prendre de la necròpoli durant la primera excavació, els anys 60, i que ara les imatges serviran per recompondre els blocs, un per un, tal com estaven llavors. El temporal marítim de l’any 2001, a banda d’altres factors –visites, un període en què era utilitzat com a camp de motocròs, etcètera–, malbaratà força el cementeri talaiòtic.

Munar i Hernández comentaren, a més, que els monticles artificials de terra i blocs creats al voltant de la necròpoli s’eliminaran. Aquestes muntanyoles les creà l’equip de Tarradell arran de la primera excavació: són els sediments que tapaven la necròpoli. “Feim les passes prèvies a la museïtzació”, sentenciaren.

La necròpoli de Son Real la formen 113 tombes, 60 de les quals ja estan restaurades. Té l’origen en el segle VII aC. D’aquesta època són les tombes en forma de talaiot (planta quadrada). La segona fase, la de més esplendor, data del segle V aC i és quan es varen construir les famoses micronavetes (tombes de forma absidal). La tercera i darrera fase se situa als segles IV i III aC amb tombes de planta rectangular.

Els historiadors interpreten que era un cementeri “de prestigi”, de difunts poderosos. Si més no, tenien prou poder com per aconseguir ser enterrats en tombes que imitaven les construccions de les seves llars (els talaiots) i no en coves, com els talaiòtics vulgars.

Es considera que l’espoliació de la necròpoli ve d’enrere. Fa uns anys, per exemple, s’hi va trobar una moneda medieval. Atès que els difunts eren rics, a més a més, la intervenció feta per Tarradell no permeté obtenir gaire peces, una prova que reforça la hipòtesi que la necròpoli va ser espoliada amb anterioritat.

Contra l’abandó

Cal assenyalar que aquesta campanya (en la qual participen una dotzena d’estudiants) l’ha promoguda i finançada exlcusivament l’Ajuntament de Santa Margalida, un fet que s’ha d’interpretar com una aposta del Consistori viler per Son Real, després que la finca fos gestionada durant gairebé un any per la fundació Balears Sostenible, un ens del Govern que estava en mans de l’ultraespanyolista Jorge Campos.

Els mesos que l’expresident del Círculo Balear n’estigué al capdavant, la finca va ser objecte de retallades i entrà en decadència.

Antoni Reus, tinent de batle de la vila, recordà que ni la Demarcació de Costes (Son Real ocupa el domini maritimoterrestre), ni el Govern (propietari de la finca) ni el Consell (institució competent en patrimoni) no han posat diners en la restauració.