Una de les claus de la destrucció d’aquell món fou l’esgotament de recursos i una crisi mediambiental. “Enguany treballarem en un edifici del moment anterior a la desaparició de la cultura talaiòtica”, diu Aramburu. L’arqueòleg té clar que hi hagué una ruptura radical de la cultura talaiòtica. “L’edifici talaiòtic que estudiarem era molt ampli, gairebé com un palau. En canvi, la construcció posterior és molt més modesta i petita”. “El moment de canvi sempre és molt interessant. Però al final ho acabes estudiant tot, ho cerquis o no. Han sortit a la llum 1.000 anys de vida en el poblat, fins a la conquesta romana”, explica Aramburu, qui centra el punt de vista en les diverses activitats i l’economia del poblat.
Tanmateix, és una cova a Calvià allò que centra en el moment present l’atenció de l’investigador, que tornarà a lesPaïsses el proper juliol. “Es tracta d’una cova d’enterraments que està intacta i que ens permet conèixer els diferents ritus prehistòrics”.
Per descomptat, els treballs arqueològics també pateixen de valent la situació de crisi. “A nosaltres encara ens deuen la subvenció de 2010. La de l’any passat va ser anul·lada, però, per sort, enguany s’han tornat a convocar ajudes”, comenta Aramburu.El més important és almanco “poder mantenir els equips” de treball. “Si no s’haguessin mantingut, s’haurien perdut molts d’anys de treball. La continuació de la ciència no s’improvisa i els equips no es poden reconstruir fàcilment”. A més, els jaciments poden ser un factor de recuperació econòmica, perquè “poden ajudar a consolidar el turisme”.
Malgrat tot, la ciència també ha de fer “ajustaments”. “S’ha de revisar el que es fa, perquè en temps de bonança es pot arribar a malgastar”, apunta Aramburu. Però això no significa que “es tallin radicalment els programes d’investigació, perquè això suposaria un retrocés d’una dècada. Les coses s’han de fer amb sentit comú, és a dir, s’ha de retallar el que sobra no allò que permet créixer en un futur”.
L'arqueologia no només serveix per retrobar-se amb el passat, sinó que també ajuda a veure amb més claredat i analitzar el moment present. “Estudiam societats a molt llarg termini , en conjunt i en moviment, i un dels principals ensenyaments és que, perquè una societat tingui èxit, s’ha d’actuar conjuntament i amb sentit comú”, subratlla Aramburu, impressionat per “les solucions equivocades” que es varen prendre en diferents moments de la història.
Què podran dir els arqueòlegs del futur de la societat del segle XXI? “Estic segur que no entendran com es va poder sostenir una societat basada en la destrucció del medi i en les desigualtats”, respon, sense dubtar-ho ni un segon, l'arqueòleg.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Guillem, no sé si he entès l'objectiu del teu comentari... estàs d'acord amb aquest canvi que descrius? D'altra banda, m'he llegit el llibre de Jordi Llovet, que en realitat es titula "Adéu a la Universitat. L'eclipsi de les humanitats " (Galàxia Gutemberg. Cercle de Lectors, 2011), i la seva idea és més aviat criticar els canvis que s'han anat fent al sistema universitari, reivindicant els valors de les humanitats. Per la meva banda, pens que si no es recuperen aquests valors, ho pagarem molt car com a societat en les dècades que vénen.
@Hay que ver: Plaça de la Porta Pintada de tota la vida. La transició encara no s'ha acabat, per això no han esbucat la feixina i per això encara tenim noms de places i carrers del temps de Franco. No m'estranya gens que un espanyol com tu no hagi sentit mai el nom de la "Porta Pintada", ben igual que estic convençut que ni sap que a les avingudes hi ha (hi havia) més portes. Per això us anomenam forasters, perquè hagueu nascut aquí o no viviu allunyats de l'illa (en tots els sentits). La història vos jutjarà.
Hay que ver lo que os cuesta desde el Diari de Balears que la foto se la tomado en la Plaza de España. Sí, España!! Y usáis eufemismos como 'una céntrica plaza'. Ver para creer
a L'Atenció de MCT: El catedràtic d'humanitats Jordi Llovet, diu en el seu assaig "L'eclipsi de les Humanitats", que els joves estudiants de ciències (que són la majoria) entenen la importància i la vigència del teorema de Pitàgores, però no entenen la importància (i la vigència) del pensament d'Homer, de Sòcrates o de Plató. Això s'acaba. La cultura tradicional està agonitzant. Tot allò que no sigui el rigorós present, ja no interessa a ningú.
Els alumnes de la UIB enguany no han pogut fer pràctiques d'arqueologia perquè les autoritats pertinents han anul·lat totes les partides destinades a excavacions arqueològiques. S'han hagut de conformar fent pràctiques a un arqueòdrom. Quatre coses de mentideta. Esperem que els pròxims no siguin els metges. En veuríem de grosses si els metges acabessin la carrera sense haver-se posat mai davant un malalt. Però clar, els que estudien coses de lletres, no serveixen per a res. No?
No som ni arqueòleg ni historiador, però imagin que el procés és sempre més o menys el mateix: una cultura forta engoleix una cultura dèbil. Abans es feia amb invasions bèl·liques i ara es fa amb invasions econòmiques. Si repassam la història, en tots els casos sempre hi ha la intervenció dels traïdors que pertanyen a la cultura dèbil, que es venen als invasors. No us sona molt familiar i proper, tot això?
pu'es esta muy claro venian unos forasteros que tenian la rasson de lass 'armas ,te dessian como debias de xerrar, pagar callar etc...si no estabas con ellos eras u n waltras que te assian un trake...pero sempre avia renegats que vendian a sus amos alimentado al enemico...por que ja no quedaban arbores grandes i libres parra arrimarese..todo era tirra quemada por el sol que nadie aguantaba de cara... menos mal que la pre-historia esta por descubrir...