De Guindos apunta que si Grècia fa fallida podríem assistir a 'efectes de contagi'
El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha confiat aquest dijous que pugui assolir-se un acord que alliberi el segon rescat a Grècia, i ha advertit que si aquest no es produeix i es va "a un impagament desordenat" al país hel·lè, podrien produir-se "efectes de contagi" a altres estats, entre ells Portugal, Itàlia o fins i tot Espanya.
Rajoy no trasllada a Merkel la relaxació del dèficit i li reitera el seu compromís amb l'ajust
El president del Govern, Mariano Rajoy, no ha traslladat a la cancellera alemanya, Angela Merkel, la possibilitat que Brussel·les relaxi la consecució dels objectius de dèficit, i s'ha limitat a reiterar el seu compromís amb la retallada de la despesa i la reducció del deute. En acabar la reunió bilateral que han mantingut a Berlín els dos mandataris, Rajoy ha afirmat que «l'únic» que ha transmès a Merkel és el seu compromís amb la reducció del dèficit perquè està «absolutament convençut» de no gastar per sobre de les possibilitats i de tenir un deute «raonable». «Crec en això, és el més sensat i el més raonable», ha reiterat.
La Comissió Europea estudia la manera de compensar els vaixells comunitaris
La Comissió Europea estudia la manera de compensar als vaixells comunitaris, majoritàriament andalusos i canaris, que han hagut de cessar l'activitat en aigües gestionades pel Marroc a causa del cessament de la pròrroga prevista fins a febrer de 2012 que els permetia pescar a la zona. Un total de 6.000 llocs de treball es perdran a Espanya, segons CCOO. Brussel·les demanarà als pesquers europeus que es retirin de les aigües del Marroc
Irlanda vol que el BCE actuï com a prestador d'últim recurs
El Banc Central Europeu (BCE) hauria d'actuar com a prestador d'últim recurs i contribuir així a què la zona euro superi la crisi del deute sobirà, ha afirmat la ministra irlandesa d'Assumptes Europeus.
Els líders europeus avancen sense el Regne Unit amb un nou Tractat de disciplina fiscal
Els líders europeus han acordat aquest divendres avançar sense el Regne Unit en un nou Tractat intergovernamental per endurir la disciplina fiscal l'objectiu de la qual és recuperar la confiança dels mercats a l'eurozona i frenar així la crisi de deute. El primer ministre britànic, David Cameron, s'ha quedat aïllat després de vetar una reforma a 27 del Tractat perquè la resta de socis rebutjaven la seva exigència de garanties per eximir la City de Londres de la regulació financera de la UE. Després d'alguns dubtes inicials d'Hongria, la República Txeca i Suècia, tots els Estats membres de la UE, tret del Regne Unit, han expressat la seva disposició a afegir-se al nou Tractat després de consultar amb els seus respectius parlaments.
Merkel i Sarkozy es reuneixen per la unió fiscal de la UE
La canceller alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolás Sarkozy, es reuniran aquest dilluns a París tractar d'acordar les condicions de la unió fiscal en la que Merkel té dipositades totes les seves esperances per a l'estabilització de la zona euro. El document resultant serà presentat als altres socis europeus al final de la setmana.
Sarkozy fa la declaració de principis que ha de guiar el futur d'Europa
El president francès, Nicolas Sarkozy, i la canceller alemanya, Angela Merkel, es reuniran el pròxim dilluns per estudiar propostes conjuntes per al futur d'Europa, segons va anunciar el mandatari gal en un discurs a la localitat francesa de Toló, en el que va defensar que el Vell Continent hauria de prendre sense por les seves decisions a partir d'ara per majoria qualificada. En una compareixença de 50 minuts, Sarkozy va assegurar que si França i Alemanya no es mantenen unides, "Europa sencera està desunida", i va advertir que la desaparició de l'euro tindria "conseqüències dramàtiques per als francesos". "Com a cap de l'Estat no puc deixar que es produeixi aquest desastre", va incidir. En aquest sentit, va insistir que Europa necessita "més disciplina, més responsabilitat política i més democràcia".
Londres demanarà a la UE la intensificació de les sancions econòmiques contra l'Iran
El ministre britànic d'Assumptes Exteriors, William Hague, ha anunciat aquest dijous que el seu Govern demanarà l'enduriment de les sancions econòmiques contra l'Iran durant la reunió que mantindran aquest mateix dia els seus homòlegs de la resta de la UE a Brussel·les, en la que es tractarà, entre altres assumptes, el programa nuclear iranià.
Joaquín Almunia aprovarà avui estendre els ajuts públics als bancs durant 2012
El vicepresident de la Comissió i responsable de Competència, Joaquín Almunia, aprovarà aquest dijous prorrogar fins a finals de 2012 l'actual règim que facilita la concessió d'ajuts públics als bancs per part dels Governs nacionals. Aquest règim es va posar en marxa el 2008 després de la fallida de l'entitat nord-americana Lehman Brothers, i estava previst que expiràs enguany. Però Almunia ha decidit estendre'l un any més davant l'agreujament de la crisi de deute i la decisió dels líders de la UE de recapitalitzar els grans bancs europeus amb 106.000 milions d'euros perquè puguin resistir els problemes. Els bancs espanyols són, després dels grecs, els que més capital addicional necessiten, al voltant de 26.000 milions d'euros, segons els càlculs de l'Autoritat Bancària Europea.
La Comissió Europea elogia les idees econòmiques de Rajoy
El vicepresident de la Comissió Europea i comissari d'Indústria, Antonio Tajani, ha elogiat aquest dimecres la intenció del pròxim president del Govern, Mariano rajoy, d'emprendre les "reformes necessàries" per afrontar la situació econòmica i, en concret, ha considerat "molt positiu" que s'hagi fixat com a prioritat tirar endavant una reforma laboral i treballar "contra el deute i en favor d'una solució del dèficit públic". Tajani ha comparegut en una breu roda de premsa davant dels mitjans a la seu del PP a Gènova, després d'entrevistar-se durant espai d'una hora amb el líder del PP i guanyador de les últimes eleccions generals. Aquesta ha estat la primera reunió de Rajoy amb un representant de les institucions comunitàries.
Angela Merkel imposa el seu rebuig als bons de l'eurozona
La canceller alemanya, Angela Merkel, manté el seu rebuig de la possibilitat que l'eurozona emeti deute amb una garantia col·lectiva en considerar que "no és una solució adequada", ja que així el senyal que s'enviaria "no seria bona", mentre que va reclamar la necessitat de treballar cap a un major grau d'unió fiscal. En una roda de premsa compartida amb el president francès, Nicolás Sarkozy, i el primer ministre italià, Mario Monti, la canceller alemanya ha dit que els líders de les tres majors economies de l'eurozona volen "un euro estable, un euro fort".
La UE, contra els estats membres que no compleixin
La Unió Europea es planteja retirar el vot als països que no compleixin els objectius de dèficit i deute, a més d'intervenir directament en els governs dels socis amb problemes donant capacitats a les autoritats comunitàries per esmenar els pressuposts de l'estat. Així ho deixà clar el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, en un debat a l'Eurocambra en què també participaren els presidents de la Comissió Europea i de l'Eurogrup, José Manuel Durao Barroso i Jean-Claude Juncker, respectivament. "Caldrà analitzar si hem de crear casos extrems per a més sancions, com la suspensió dels drets de vot, la suspensió de fons estructurals o d'altres pagaments, o atorgar poders a una autoritat central per intervenir en els procediments pressupostaris del país", afirmà Van Rompuy.
La UE augura el final del boom de la cocaïna
Després de més d'una dècada en apogeu, el consum de cocaïna sembla decaure a Europa, segons un informe de l'agència de la UE sobre drogues, que adverteix tanmateix de l'amenaça que suposa l'aparició de noves substàncies sintètiques. L'informe anual de l'Observatori Europeu sobre Drogues i Toxicomanies, amb seu a Lisboa, apunta per primera vegada des que es posà en marxa, el 1995, un descens en l'ús de cocaïna, registrat principalment als països amb taxes de consum més elevades, entre els quals l'Estat espanyol.
Van Rompuy es reuneix avui amb Berlusconi a Roma per abordar la crisi de deute
El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, es reunirà aquest divendres a Roma amb el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, en un sopar de treball per abordar la crisi de deute, segons han informat fonts europees.
Espanya fregarà la recessió i no complirà el dèficit
La Comissió Europea vaticina una regressió general de l'economia en tots els països de la UE. Foto: Efe. La Comissió Europea va revisar ahir a la baixa les previsions de creixement econòmic d'Espanya per a 2011 i 2012 i va situar l'Estat a les portes d'una recessió, a més d'anunciar que no complirà l'objectiu de dèficit enguany (del 6% del PIB), per la qual cosa haurà de prendre noves mesures d'ajust. L'Executiu comunitari, que ahir publicà les previsions econòmiques de tardor, preveu que el Producte Interior Brut d'Espanya es contregui un 0,1% en el darrer trimestre de l'any i, si es confirma que s'ha mantingut estancat en el tercer, s'obre la porta a una possible entrada en recessió, que es registraria si es confirmen dues caigudes trimestrals del PIB consecutives.
Brussel·les avisa que l'economia podria recaure en 'una recessió profunda i prolongada'
La Comissió Europea ha avisat aquest dijous que "el creixement s'ha detingut a Europa" i que l'economia comunitària podria recaure en "una recessió profunda i prolongada". L'Executiu comunitari ha retallat la seva previsió de creixement per a la UE fins a l'1,6% del PIB el 2011 i el 0,6% el 2012 (davant l'1,8% i a l'1,9%, respectivament que havia previst a la primavera).
Itàlia, en zona de rescat
La prima de risc d'Itàlia, que es mesura amb el diferencial entre el bo nacional a deu anys i l'alemany del mateix termini, tancà ahir amb 551 punts bàsics, de manera que superà la franja dels 500 punts que en altres països com Grècia, Portugal i Irlanda desencadenà el rescat financer per part de la UE. Així mateix, el rendiment exigit als seus bons se situà en el 7,23%, una situació que fou qualificada de "dramàtica" pel comissari europeu econòmic, Olli Rehn. Però malgrat la situació extrema que viu Itàlia, els països de l'eurozona no tenen previst prestar-li assistència financera. El motiu principal és que "no hi ha bastants doblers" en el fons de rescat de la UE per cobrir les necessitats del país. Dels 440 mil milions d'euros teòricament disponibles, només en queden al voltant de 250 mil milions, si es descompten els fons compromesos per a Portugal, Irlanda i el segon rescat grec.
Itàlia desmenteix que l'FMI i la CE passaran a controlar les seves reformes
Itàlia ha desmentit que existeixi un acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per supervisar les reformes econòmiques de l'Executiu i ha assegurat que tan sols demanarà "consell" a l'FMI sobre l'aplicació de les mesures requerides per la Unió Europea al primer ministre italià, Silvio Berlusconi durant l'últim Consell Europeu, segons han assegurat fonts oficials de l'Executiu italià al diari 'La República'.
La UE congela l’ajut de 8.000 milions a Grècia fins al referèndum
La Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) van decidir ahir congelar l'ajuda urgent de 8.000 milions d'euros per a Grècia fins que es dugui a terme el referèndum anunciat pel primer ministre hel·lè, Iorgos Papandreu, sobre les condicions del pla de rescat, que podria tenir lloc el 3 o 4 de desembre, segons anuncià el president gal, Nicolas Sarkozy. "Els europeus, igual que l'FMI, no podran considerar el pagament del sisè tram del programa d'ajuda a Grècia fins que el país hagi adoptat el conjunt del paquet del 27 d'octubre i que s'hagi aclarit qualsevol incertesa sobre el resultat del referèndum", anuncià Sarkozy.
Bosch alerta que perillen 38 milions del fons europeu per deficiències
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha assegurat avui que la decisió de la UE de suspendre el pagament dels Fons Socials Europeus a les Balears posa en perill fins a 38 milions d'euros i es deu a la detecció de deficiències en la seva gestió. Bosch ha fet pública aquesta xifra en resposta a una pregunta de la diputada popular Margalida Prohens sobre aquesta qüestió durant el ple del Parlament.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula