La banca té clar que no necessita fons públics per complir amb la UE
El Banc Santander, BBVA, BFA-Bankia, la Caixa i el Banc Popular asseguraren ahir que no necessitaran l'Estat per reforçar el seu capital de màxima qualitat amb 26.161 milions d'euros abans de juliol, tal com els exigeix l'Autoritat Bancària Europea (ABE). Els cinc grans bancs espanyols confirmaren així l'afirmació de la matinada passada del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, qui confià que aconseguiran els nous mínims de capital sense ajuts públics. Alhora, reafirmaren la idea expressada ahir pel Banc d'Espanya que els nous requeriments de solvència es podran "assolir raonablement".
La Borsa reacciona positivament pels acords de la cimera europea
La borsa espanyola ha aconseguit avui la segona major apujada de l'any, el 4,96 per cent, i s'ha apropat a 9.300 punts impulsada pels acords adoptats ahir a la nit en la cimera europea per capitalitzar a la banca, ampliar el fons de rescat i condonar part del deute grec.
La UE exigirà als bancs un capital core del 9%
Els líders de la Unió Europea (UE) van assolir ahir un acord per elevar les exigències de capital de màxima qualitat (core capital) de la banca fins al 9 per cent abans de juliol de 2012. Després d'una reunió d'una hora i mitjana, els mandataris dels 27 països de la Unió Europea van emetre un comunicat en el qual fan una crida perquè aquesta mesura no provoqui una nova estrangulació del crèdit. Segons l'acord, la gran banca té vuit mesos per elevar el seu capital de màxima qualitat fins al 9%. Per això, els bancs hauran de valorar la seva cartera de deute sobirà a preus de mercat, fet que suposa que els que tenen deute grec n'hauran d'aplicar un quitament important. En el cas del deute espanyol, la depreciació se situarà a l'entorn del dos per cent. Representants de la Unió Europea van deixar clar, no obstant això, que la depreciació de les carteres de deute és una mesura "excepcional", que tindrà caràcter temporal i que no està previst que es repeteixi en el futur.
La UE demana l'alliberament immediat dels cooperants segrestats a Tinduf
La Unió Europea (UE) ha condemnat avui el segrest de dos cooperants espanyols i una italiana en les proximitats de Tinduf (Algèria), i ha demanat als seus captors l'"alliberament immediat".
Sèrbia, candidata a entrar a la UE
La Comissió Europea (la CE) proposà ahir concedir a Sèrbia l'estatus de país candidat a ingressar a la Unió Europea (UE) i, alhora, obrir les negociacions d'adhesió amb Montenegro. "Les recomanacions d'avui -ahir per al lector- sobre Montenegro i Sèrbia mostren que el procés d'ampliació estimula reformes sobre el terreny i ajuda a crear una Europa més estable i pròspera", assenyalà en un comunicat el comissari responsable, Stefan Füle.
L'OCB denunciarà els atacs contra el català davant les institucions europees
L'Obra Cultural Balear ha anunciat avui que denunciarà davant les institucions europees "els atacs contra la llengua pròpia" que impliquin les decisions que adoptin el Govern, el Consell de Mallorca o els ajuntaments, que pugui suposar una violació de la Carta Europea de les Llengües Regionals.
Bauzá demana a la UE que la insularitat no discrimini les Balears
El president del Govern, José Ramón Bauzá, reivindicà ahir la necessitat de continuar enfortint la cohesió econòmica i social de les regions durant una trobada de treball de presidents autonòmics amb el de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, a Brussel·les. Bauzá es mostrà convençut de la importància de les negociacions sobre el futur financer per al 2014-2020 i, per això, manifestà que ara més que mai el paper de les autoritats autonòmiques i locals ha de ser fonamental. Així mateix, el president Bauzá ressaltà la necessitat d'introduir mesures especials per als territoris insulars.
Un seguici de 12 persones acompanyà Bauzá a Brussel·les
El president, José Ramón Bauzá, s'ha passejat aquests dies per Brussel·les amb un seguici format per dotze persones. Dilluns van anar a un dinar de presidents de comunitats autònomes amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i més tard alguns assistiren a la sessió plenària dels Open Days del Comitè de les Regions, segons consta a la web del Govern. Com publicà ahir ElConfidencial.com, la delegació illenca és la més nombrosa de les dels vuit presidents autonòmics que han estat aquests dies a la capital institucional europea. El mateix digital explica que totes les delegacions sumen una expedició de, ni més ni menys, 56 persones. El segon president amb més acompanyants ha estat el basc, Patxi López, amb onze acompanyants, incloent-hi dos guardaespatles. La presidenta de Navarra, Yolanda Barcina, en canvi, hi ha anat just amb dos membres del seu equip. També hi han anat els presidents d'Extremadura, Aragó, Múrcia, Canàries i Andalusia amb les seves respectives delegacions.
Timoixenko, condemnada a 7 anys de presó
L'exprimera ministra i líder opositora ucraïnesa Iúlia Timoixenko (50 anys) va ser condemnada ahir a set anys de presó, després de ser declarada culpable del delicte d'abús de poder, en una sentència que també la inhabilita per a l'ocupació de càrrecs públics durant tres anys. La decisió dictada pel magistrat Rodion Kiréyev, a qui Timoixenko va humiliar durant els cinc mesos que va durar la vista de la causa, assenyala que la líder opositora haurà de pagar prop de 200 milions de dòlars a la gasística ucraïnesa Naftogaz en concepte de reparació de danys. La resolució priva Timoixenko de la possibilitat de participar en els pròxims comicis parlamentaris i presidencials, fet que, segons la dirigent, era l'objectiu de la persecució judicial en contra seva. El jutge va trobar demostrat que Iúlia Timoixenko, excedint-se de les seves facultats, va donar instruccions per a la firma el 2009 d'acords gasístics amb Rússia, que varen suposar abundants pèrdues per a l'empresa de gas Naftogaz, i va satisfer en la totalitat la petició de pena sol·licitada pels fiscals.
Company assegura que pagarà dins enguany uns 25 milions als agricultors
El conseller d'Agricultura mirarà que els pagesos puguin cobrar els ajuts tan aviat com sigui possible. Foto: T. Ayuga. El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, ha anunciat avui que el seu departament pagarà a uns 9.000 agricultors de les illes abans que finalitzi l'any uns 25 milions d'euros corresponents als fons de la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea (UE) de 2011. Company ha realitzat aquest anunci en una roda de premsa en la qual ha expressat el seu compromís d'accelerar al màxim el pagament dels ajuts públics al sector, també les que es deuen d'anys anteriors. En concret, els agricultors percebran a partir de la pròxima setmana ajuts per un import d'11,5 milions d'euros de la PAC, mentre que a partir de meitat de desembre s'efectuarà l'abonament d'una segona partida.
Els líders de la UE retarden la cimera prop d'una setmana
Els líders de l'UE han retardat gairebé una setmana la seva pròxima cimera, assegurant-se així més temps per finalitzar una estratègia integral contra la crisi del deute de l'Eurozona i per protegir la banca de possibles conseqüències catastròfiques. La cimera estava prevista per als pròxims dies 17 i 18, però el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, ha decidit canviar de plans després d'una ronda de consultes i ha convocat els mandataris de la UE i de l'Eurozona per al dia 23 d'octubre. A més, es farà una reunió de ministres de Finances de la zona euro i de tota la UE abans de la cimera. El retard de la cimera "ens permetrà finalitzar la nostra estratègia integral contra la crisi del deute sobirà de la zona euro", va explicar el polític belga. La decisió fou anunciada un dia després que la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, prometessin a Berlín presentar abans de final de mes una "solució duradora" per estabilitzar la zona de l'euro, cosa que augmenta les expectatives que els líders de la UE.
La recessió, encara més llarga
L’economia espanyola decreixerà enguany un 2%, el dèficit públic arribarà al 6,2% del PIB i la taxa d’atur s’enfilarà fins al 16,1%, segons les noves previsions que ahir publicà la Comissió Europea. A més, mentre que la resta de les grans economies de la UE tornaran a créixer el 2010, el PIB espanyol caurà un 0,2%, el dèficit just es corregirà lleugerament (5,7%) i l’atur encara pujarà, fins al 18,7% de la població activa.
UM demana que les illes de la UE no es vegin afectades per la taxa aèria alemanya
Unió Mallorquina ha registrat en el Parlament una Proposició No de Llei per a que la Cambra insti al Govern central que dugui a terme totes les gestions necessàries amb el govern alemany a fi que la taxa aprovada pel país germànic per gravar el transport aeri no sigui aplicable als territoris insulars de la UE que no conformin un Estat, a causa de les seves característiques de mobilitat. Així ha posat de manifest Josep Melià acompanyada per la portaveu del partit, Catalina Julve, que la iniciativa sol·licita al Govern que presenti una iniciativa davant del Comitè de les Regions també insti a la UE que adopti les mesures oportunes per evitar que les illes es vegin afectades per aquesta taxa, amb la qual el govern alemany pretén recaptar uns mil milions d'euros anuals.
L'Estat acull el doble d'immigrants que la UE
En els darrers anys l'increment d'immigrants de totes les nacionalitats, però especialment dels procedents de Sud-amèrica, el nord de l'Àfrica i de l'Europa de l'Est, ha estat notable a l'Estat espanyol. Segons revelen les dades publicades ahir per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària, els estrangers residents a l'Estat espanyol suposen el 12,3 per cent de la població, gairebé el doble que la xifra conjunta de la Unió Europea (6,4 per cent).
Principi d'acord europeu per prevenir futures crisis econòmiques
La presidència belga de la UE i representants de l'Eurocambra han arribat aquesta tarda a un principi d'acord sobre la reforma del sistema europeu de supervisió bancària l'objectiu del qual és evitar futures crisis, segons han anunciat fonts socialistes. La reforma crearà un sistema d'alerta que detectarà riscos per a l'economia i tres noves autoritats comunitàries de supervisió (bancària, borsari i d'assegurances) per millorar la coordinació entre supervisors nacionals.
La UE augmenta l'ajuda al Pakistan
La comissària d'Ajuda Humanitària i Resposta a les Crisis, Kristalina Georgieva, anuncià ahir que Brussel·les comprometrà devers 30 milions d'euros addicionals per assistir les víctimes de les greus inundacions que assolen el Pakistan, amb la qual cosa l'ajuda urgent de la UE en aquesta crisi s'elevarà a 70 milions d'euros. El desastre, que començà a final de juliol, ha causat ja 1.384 morts segons les autoritats i més de 1.600 segons l'ONU.També informà que dilluns viatjarà al Pakistan per "coordinar" l'ajuda, abordar amb les autoritats del país i els experts el tema de la conferència internacional de donants i estudiar els efectes de les riuades en una població ja castigada per altres conflictes. L'aportació comunitària de 70 milions d'euros és, en paraules de Georgieva, una quantitat "significativa", però es tracta de l'ajuda necessària "ara mateix" i no dels fons que el país haurà de menester més endavant per tal de "recuperar-se". L'assistència dels 27 es completa, a més, amb aportacions "en espècie", un material ofert per un total d'onze països, un dels quals és l'Estat espanyol, i que va des d'unitats depuradores d'aigua fins a farmacioles d'emergència, botigues i generadors elèctrics.
Islàndia inicia el procés per incorporar-se a la Unió Europea
La Unió Europea ha llançat avui formalment el procés de negociació amb Islàndia, un any i deu dies després de que el petit país àrtic de poc més de 300.000 habitants presentàs la seva candidatura per formar part del club comunitari. El capítol pesquer, la compensació als estalviadors britànics i holandesos per la fallida del banc 'Icesave' i l'oposició de l'opinió pública local seran els principals esculls d'un procés que durarà almenys un any. La decisió haurà de ser ratificada després pels islandesos en referèndum, per la qual cosa el seu ingrés a la UE podria retardar-se. El ministre d'Exteriors islandès, Ossur Skarphéoinsson, que ha participat a Brussel·les al costat de representants de la Comissió Europea i de la presidència belga de la UE.
Avís a Grècia: en 30 dies ha de tenir pla d'ajust
Els socis europeus continuen augmentant la pressió sobre el Govern grec perquè redueixi dràsticament el voluminós dèficit pressupostari, sense oferir a canvi cap detall sobre els instruments que s'utilitzarien per rescatar-lo si fos necessari. Els ministres d'Economia i Finances de la UE van imposar ahir a Grècia un exigent calendari per a l'ajust del voluminós dèficit públic i van instar el Govern grec a emprendre de manera immediata àmplies reformes estructurals. D'aquesta manera, les autoritats hel·lèniques hauran d'anunciar el 16 de març més mesures d'ajustament de l'aprovat ahir, en el cas que el procés de consolidació pressupostària s'allunyi de l'objectiu de reducció del dèficit fixat. El Consell Ecofin, sota la presidència de la ministra espanyola d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, va donar suport al compromís de l'Executiu grec de reduir quatre punts el dèficit el 2010, des del 12,75% del PIB fins al 8,7%, i de situar-lo per davall del 3% com a molt tard el 2012. Salgado explicà que la pujada de l'IVA és una de les mesures que la UE podria imposar a Grècia perquè redueixi el dèficit públic i eviti el risc de fallida, tot i que destacà que la decisió final no es prendrà fins d'aquí a un mes, quan Brussel·les avaluï si el pla anticrisi del Govern d'Atenes és eficaç.
El suport d'Europa a Grècia queda en un compromís
El president de l'Eurogrup, Jean Claude Juncker, afirmà ahir que els països de l'Eurozona han acordat posar en marxa "una mesura coordinada de suport a Grècia", amb la condició que, encara que compleixi el compromís de reduir el seu deute públic quatre punts per a enguany, hi hagi la circumstància que continuï sent atacada en els mercats financers. "Els membres de l'Eurogrup estan d'acord a fer el que faci falta per salvaguardar l'estabilitat monetària i financera. Grècia no està aïllada, sola ni desarmada enfront dels atacs dels quals pugui ser objecte", manifestà Juncker, primer ministre de Luxemburg, després de la cimera informal de la UE que donà suport a Atenes. De totes maneres, Juncker explicà que els estats membres no havien acordat els detalls d'aquest "instrument coordinat" de suport al Govern hel·lènic durant la reunió d'ahir, si bé es referí a la possibilitat que es materialitzi en ajudes bilaterals d'alguns països comunitaris. Tanmateix, el president de l'Eurogrup assegurà que no farà falta recórrer a aquesta eina, convençut "que els compromisos assolits per Grècia", com també el "fort suport" proporcionat pels líders europeus, "seran acceptats pel mercat".
El Govern en minoria perd la primera votació al Parlament
Després de les alegries i de les decepcions per la decisió del PSOE i del Bloc de fer fora UM del Govern, ahir arribà la realitat. I la realitat és que el Govern està en minoria al Parlament. Ahir es posà de manifest i perdé la primera votació a la Cambra d'ençà que no té majoria. UM demostrà que ja no es considera vinculada a cap pacte i votà diferent a PSOE i Bloc en dues proposicions no de llei, poc transcendents, això sí. Les 'mans lliures' d'UM permeteren que PSOE i Bloc perdessin la votació d'una proposició no de llei dels populars per demanar que no es fes tant renou en la construcció de la presó de Menorca i que es reubicàs el quarter de la Guàrdia Civil de Maó enfora del centre penitenciari. PSOE i Bloc hi votaren en contra, però dos diputats d'UM se n'abstingueren i l'altre, la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, hi votà a favor, igual que el PP, i la iniciativa prosperà. Antich repta el PP que li presenti una moció de censura
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc