Angela Merkel imposa el seu rebuig als bons de l'eurozona

No són nomes alguns homes que lluiten pel seu déu, són els déus que s'imposen mitjançant els homes. L'assimilassió de les ideologies pel mite inèdit fet realitat. Les connotacions pessimistes que es desprenen de les dades que es donen a conèixer a l’opinió pública a través dels mitjans de comunicació sobre l’estat de salut general de la globalització econòmica (Europa és part integrant del principal mercat del món, encara que s'ha de tenir en compte el futur incert que els països emergents/emergits li tenen reservat) fan pensar que la irreversibilitat, producte de l’autoregeneració permanent que l’alta complexitat incentiva en les estructures de base de les societats actuals, s’està consolidant. La desaparició de la fragilitat implícita significa que les “eflorescències” més evolucionades han perdut la seva rellevància. El sistema generalitzat d’autoblindatge que els beneficis exigeixen al capital i als interessos del mercat neoliberal afecta al progrés que ha fet possible l’origen i el conreu dels valors que són el producte suprem de la sofisticació de la ment humana. La temptació irreprimible de no renunciar a la qualitat de vida que permeten les possibilitats actuals (el poder és a la butxaca) és una de les causes del desplaçament continu i implacable del mite susceptible de convertir-se en ideologies capaces de donar validesa al sentit universal de la Història. Quan la fragilitat d’allò que més ens ha d’identificar es veu seriosament amenaçada els resultats a les urnes han de confirmar el fet. que la fe en les creences ideològiques intentaran no defallir entre els exclosos més conscients i conscienciats