UM demana que les illes de la UE no es vegin afectades per la taxa aèria alemanya
Unió Mallorquina ha registrat en el Parlament una Proposició No de Llei per a que la Cambra insti al Govern central que dugui a terme totes les gestions necessàries amb el govern alemany a fi que la taxa aprovada pel país germànic per gravar el transport aeri no sigui aplicable als territoris insulars de la UE que no conformin un Estat, a causa de les seves característiques de mobilitat. Així ha posat de manifest Josep Melià acompanyada per la portaveu del partit, Catalina Julve, que la iniciativa sol·licita al Govern que presenti una iniciativa davant del Comitè de les Regions també insti a la UE que adopti les mesures oportunes per evitar que les illes es vegin afectades per aquesta taxa, amb la qual el govern alemany pretén recaptar uns mil milions d'euros anuals.
La UE saluda l’anunci d’ETA
Els caps d'estat i de Govern de la Unió Europea reberen ahir amb "gran satisfacció" l'anunci de la fi de la violència per part d'ETA i mostraren solidaritat amb Espanya. "Aquesta és, sens dubte, la victòria de la democràcia i la llibertat a Espanya i a la Unió", afirma el text de conclusions que ahir aprovaren els líders europeus, reunits a Brussel·les per tractar la situació econòmica a la zona euro.
La UE investiga bancs per possible manipulació de l’Euríbor
La Comissió Europea (CE) anuncià ahir que ha realitzat inspeccions per sorpresa a empreses del sector financer que apliquen l'Euríbor en diversos estats membres, encara que refusà confirmar si l'Estat espanyol era un dels afectats. "La Comissió tem que les empreses en qüestió poden haver violat les normes antimonopoli de la UE, que prohibeixen els càrtels i les pràctiques comercials restrictives", indicà l'Executiu en un comunicat.
Mig Europa passa fred i la crisi del gas no es resol
Mentre que milers de persones continuaven sense calefacció al sud-est d’Europa, la UE fou incapaç d’apropar en la jornada d’ahir actituds en la guerra del gas que enfronta Rússia i Ucraïna i que bloqueja el pas del subministrament a part del vell continent. I és que segons la UE, l’energètica russa Gazprom rebutjà ahir un acord que ja havia assolit amb Ucraïna per a la tramesa d’observadors europeus que controlin sobre el terreny el subministrament de gas cap a Europa.
La UE puja a 210 milions d'€ l'ajuda als agricultors afectats per l'E. coli
La Unió Europa (UE) ha oferit una ajuda millorada de 210 milions d'euros als agricultors les vendes dels quals es van veure afectades pel brot d'E. coli amb epicentre a Alemanya, després del qual els governs qualificassin d'insuficient una oferta inicial de 150 milions d'euros. "En total tenim un pressupost de 210 milions d'euros que seran reservats per a aquesta mesura", ha dit el comissari d'Agricultura de a 'UE, Dacian ciolos, en una roda de premsa.
La recessió, encara més llarga
L’economia espanyola decreixerà enguany un 2%, el dèficit públic arribarà al 6,2% del PIB i la taxa d’atur s’enfilarà fins al 16,1%, segons les noves previsions que ahir publicà la Comissió Europea. A més, mentre que la resta de les grans economies de la UE tornaran a créixer el 2010, el PIB espanyol caurà un 0,2%, el dèficit just es corregirà lleugerament (5,7%) i l’atur encara pujarà, fins al 18,7% de la població activa.
En marxa el segon rescat
El Parlament grec aprovà ahir el nou pla d'ajust que desbloqueja el rescat de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) per evitar la fallida del país, enmig de protestes i enfrontaments violents entre manifestants i la Policia. Malgrat els dubtes i amenaces, el primer ministre grec, el socialista Iorgos Papandreu, tan sols patí una deserció en les files de la majoria parlamentària, que es va veure compensada per un vot favorable d'una diputada conservadora de l'oposició, cinc abstencions i dues absències. Després d'un debat tens de tres dies, el Govern aconseguí 155 vots, amb la qual cosa superà la majoria absoluta necessària de 151, mentre que 138 hi votaren en contra, cinc se'n varen abstenir i dos no acudiren a la Cambra, que disposa de 300 escons. El diputat socialista que hi va votar en contra, Panagiotis Kurumplis, ja ha estat expulsat del Pasok, fet que redueix la majoria parlamentària de l'Executiu a 154 escons.
Aprovada la llei per aplicar tot d'una el pla d'ajust grec
El Parlament grec aprovà ahir la llei que permet aplicar de manera immediata el pla d'ajust perquè el país continuï rebent ajuda externa i eviti la fallida. La llei rebé 155 vots a favor, 136 en contra i cinc abstencions. Els 154 diputats del governant Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok) votaren a favor de la llei i de tots els capítols. També acceptà la llei la dissident conservadora Elsa Papadimitriu, que va fer el mateix dimecres durant la votació del programa d'ajust i anuncià l'abandonament del partit conservador Nova Democràcia. D'aquesta manera, el Govern socialista grec complí ahir amb la seva part del "tracte" per rebre més ajuda internacional i evitar la fallida del país, ja que salvà el darrer obstacle i aprovà la llei esmentada. "Ara es compleixen les condicions per prendre una decisió sobre el desemborsament del pròxim tram d'assistència financera per a Grècia", veren anunciar els presidents de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, i del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, en un comunicat. Ha quedat desbloquejat el cinquè tram d'ajuda per valor de 12.000 milions d'euros, en virtut del programa acordat amb la UE i l'FMI el maig de 2010.
La banca aportarà 50.000 milions al pla de rescat grec
Els caps d'Estat i de Govern de l'Eurogrup van acordar ahir un segon rescat de 159.000 milions d'euros per a Grècia, que inclourà nous préstecs de la UE i del Fons Monetari Internacional (FMI) per valor de 109.000 milions d'euros i una contribució de la banca privada, que podria arribar fins als 50.000 milions d'euros.
Stop: Espanya podrà limitar l'entrada de romanesos fins al 2013
El comissari europeu d'Ocupació, László Andor, ha indicat que aquesta decisió ha pres per "una situació realment específica a Espanya". Foto: Efe. La Comissió Europea permetrà que Espanya restringeixi l'entrada de treballadors romanesos fins a final de 2012, després de tenir en compte la "situació dramàtica" que travessa el mercat laboral espanyol. Així, l'Executiu comunitari dóna llum verda a la petició realitzada pel Govern espanyol el 28 de juliol passat, en la qual detallava les restriccions temporals que pensava aplicar als treballadors d'origen romanès. La Comissió permetrà que Espanya pugui aplicar fins al 31 de desembre de 2012 les restriccions esmentades, consistents a tornar a requerir permisos de treball als ciutadans romanesos que vulguin venir a fer feina a l'Estat. Brussel·les ha tingut en compte la difícil situació econòmica que travessa Espanya.
La UE lloa el pla d'austeritat italià, que no agrada gens a oposició, sindicats ni patronal
El president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, lloà ahir les "rigoroses" mesures financeres adoptades per l'Executiu del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, en el marc d'un nou pla d'ajust. "Don ple suport, i la salud, a la política econòmica oportuna i rigorosa" impulsada pel Govern de Roma, assenyalà Van Rompuy. "Aquestes disposicions aprovades són crucialment importants no tan sols per a Itàlia, sinó per a tota l'Eurozona", indicà.
Barroso considera que la UE sortirà de la crisi econòmica més enfortida
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha assenyalat avui que la Unió Europea (UE) sortirà enfortida de la crisi i ha apostat per la fortalesa de l'euro, enmig del temor que es desencadeni una nova recessió. L'Íbex s'enfonsa per la por d'una altra recessió
Company perdrà 6 milions de la UE si no paga ajuts ja
El Govern balear perdrà per sempre sis milions d'euros anuals de la Unió Europea per a ajudes agrícoles si no paga abans que acabi l'any els quatre milions que ha d'aportar per cofinançar aquestes subvencions, que deu als pagesos des de 2009. Així ho va reconèixer ahir al Parlament el conseller d'Agricultura, Biel Company, qui apuntà que la qüestió és en mans de Tresoreria, que li cerca una solució. En la primera compareixença en comissió, Company reconegué que deu al sector agrícola vuit milions en subvencions, alguns de l'any 2008, però advertí que la situació més preocupant és la que afecta aquests quatre milions pendents i que s'han de destinar a joves pagesos, races autòctones o plans de millora. Si no es paguen als agricultors abans de final d'any, la UE no lliurarà els doblers de 2009 (que haurà d'aportar el Govern) i no donarà mai més aquestes subvencions a les Balears. Això farà que el sector perdi 10 milions anuals. Així mateix, avisà que s'inicia una època de pocs recursos i avança que, a partir d'ara, a qui s'ha d'ajudar és a les explotacions, empreses o cooperatives productives "i no a les que han fet un forat".
L'OCB denunciarà els atacs contra el català davant les institucions europees
L'Obra Cultural Balear ha anunciat avui que denunciarà davant les institucions europees "els atacs contra la llengua pròpia" que impliquin les decisions que adoptin el Govern, el Consell de Mallorca o els ajuntaments, que pugui suposar una violació de la Carta Europea de les Llengües Regionals.
Bauzá demana a la UE que la insularitat no discrimini les Balears
El president del Govern, José Ramón Bauzá, reivindicà ahir la necessitat de continuar enfortint la cohesió econòmica i social de les regions durant una trobada de treball de presidents autonòmics amb el de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, a Brussel·les. Bauzá es mostrà convençut de la importància de les negociacions sobre el futur financer per al 2014-2020 i, per això, manifestà que ara més que mai el paper de les autoritats autonòmiques i locals ha de ser fonamental. Així mateix, el president Bauzá ressaltà la necessitat d'introduir mesures especials per als territoris insulars.
Els líders de la UE retarden la cimera prop d'una setmana
Els líders de l'UE han retardat gairebé una setmana la seva pròxima cimera, assegurant-se així més temps per finalitzar una estratègia integral contra la crisi del deute de l'Eurozona i per protegir la banca de possibles conseqüències catastròfiques. La cimera estava prevista per als pròxims dies 17 i 18, però el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, ha decidit canviar de plans després d'una ronda de consultes i ha convocat els mandataris de la UE i de l'Eurozona per al dia 23 d'octubre. A més, es farà una reunió de ministres de Finances de la zona euro i de tota la UE abans de la cimera. El retard de la cimera "ens permetrà finalitzar la nostra estratègia integral contra la crisi del deute sobirà de la zona euro", va explicar el polític belga. La decisió fou anunciada un dia després que la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, prometessin a Berlín presentar abans de final de mes una "solució duradora" per estabilitzar la zona de l'euro, cosa que augmenta les expectatives que els líders de la UE.
Company assegura que pagarà dins enguany uns 25 milions als agricultors
El conseller d'Agricultura mirarà que els pagesos puguin cobrar els ajuts tan aviat com sigui possible. Foto: T. Ayuga. El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, ha anunciat avui que el seu departament pagarà a uns 9.000 agricultors de les illes abans que finalitzi l'any uns 25 milions d'euros corresponents als fons de la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea (UE) de 2011. Company ha realitzat aquest anunci en una roda de premsa en la qual ha expressat el seu compromís d'accelerar al màxim el pagament dels ajuts públics al sector, també les que es deuen d'anys anteriors. En concret, els agricultors percebran a partir de la pròxima setmana ajuts per un import d'11,5 milions d'euros de la PAC, mentre que a partir de meitat de desembre s'efectuarà l'abonament d'una segona partida.
Timoixenko, condemnada a 7 anys de presó
L'exprimera ministra i líder opositora ucraïnesa Iúlia Timoixenko (50 anys) va ser condemnada ahir a set anys de presó, després de ser declarada culpable del delicte d'abús de poder, en una sentència que també la inhabilita per a l'ocupació de càrrecs públics durant tres anys. La decisió dictada pel magistrat Rodion Kiréyev, a qui Timoixenko va humiliar durant els cinc mesos que va durar la vista de la causa, assenyala que la líder opositora haurà de pagar prop de 200 milions de dòlars a la gasística ucraïnesa Naftogaz en concepte de reparació de danys. La resolució priva Timoixenko de la possibilitat de participar en els pròxims comicis parlamentaris i presidencials, fet que, segons la dirigent, era l'objectiu de la persecució judicial en contra seva. El jutge va trobar demostrat que Iúlia Timoixenko, excedint-se de les seves facultats, va donar instruccions per a la firma el 2009 d'acords gasístics amb Rússia, que varen suposar abundants pèrdues per a l'empresa de gas Naftogaz, i va satisfer en la totalitat la petició de pena sol·licitada pels fiscals.
Un seguici de 12 persones acompanyà Bauzá a Brussel·les
El president, José Ramón Bauzá, s'ha passejat aquests dies per Brussel·les amb un seguici format per dotze persones. Dilluns van anar a un dinar de presidents de comunitats autònomes amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i més tard alguns assistiren a la sessió plenària dels Open Days del Comitè de les Regions, segons consta a la web del Govern. Com publicà ahir ElConfidencial.com, la delegació illenca és la més nombrosa de les dels vuit presidents autonòmics que han estat aquests dies a la capital institucional europea. El mateix digital explica que totes les delegacions sumen una expedició de, ni més ni menys, 56 persones. El segon president amb més acompanyants ha estat el basc, Patxi López, amb onze acompanyants, incloent-hi dos guardaespatles. La presidenta de Navarra, Yolanda Barcina, en canvi, hi ha anat just amb dos membres del seu equip. També hi han anat els presidents d'Extremadura, Aragó, Múrcia, Canàries i Andalusia amb les seves respectives delegacions.
Sèrbia, candidata a entrar a la UE
La Comissió Europea (la CE) proposà ahir concedir a Sèrbia l'estatus de país candidat a ingressar a la Unió Europea (UE) i, alhora, obrir les negociacions d'adhesió amb Montenegro. "Les recomanacions d'avui -ahir per al lector- sobre Montenegro i Sèrbia mostren que el procés d'ampliació estimula reformes sobre el terreny i ajuda a crear una Europa més estable i pròspera", assenyalà en un comunicat el comissari responsable, Stefan Füle.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc