Els missers de la CAIB sostindran el català com a mèrit davant el TC
El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria de Presidència, ha autoritzat que l'Advocacia de la Comunitat es personi davant el ple del Tribunal Constitucional al recurs d'inconstitucionalitat promogut per més de cinquanta senadors socialistes contra diversos apartats de la Llei que arracona l'ús del català a l'Administració balear, fent-lo passar de ser un requisit a un simple mèrit.
El PSIB vol que Pere Rotger s'afegeixi a la defensa de la llengua pròpia
En el cas que Rotger s'hi negui, els socialistes volen l'elaboració «d'un informe jurídic independent» sobre l'opinió de la Cambra balear del recurs al Constitucional. La portaveu del PSIB, Francina Armengol, ha demanat aquest dimecres al president del Parlament, Pere Rotger, que faci al·legacions a l'escrit del Tribunal Constitucional sobre la Llei de Funció Pública del Govern, després que el TC acceptés el recurs d'inconstitucionalitat presentat pels socialistes. Després de la Junta de Portaveus, Armengol ha recordat que Rotger s'ha posicionat en diverses ocasions a favor de la llengua catalana, i per això opina que ara hauria de donar suport al recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la llei que arracona l'ús del català a l'administració pública.
El Govern mostra respecte al TC i confia en la constitucionalitat de la llei
El Govern ha volgut mostrar aquest divendres el seu «màxim respecte» al fet que el ple del Tribunal Constitucional hagi acceptat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PSIB contra la reforma de la Llei de Funció Pública del Govern que presideix José Ramón Bauzá, aprovada pel Parlament, mitjançant la qual el català passa de ser un requisit a ser un mèrit en l'accés a l'administració balear.
El PSIB al·lega davant el Constitucional que el català resta subordinat
Els socialistes Antoni Manchado, Francina Armengol i Francesc Antich, ahir al Tribunal Constitucional. Foto: PSIB. El PSIB presentà ahir davant el Tribunal Constitucional l'anunciat recurs contra la modificació de la Llei de funció pública, la norma impulsada pel PP que elimina l'exigència de conèixer la llengua catalana per poder fer feina a l'Administració de les Illes. El recurs manté que la nova llei vulnera la Constitució, l'Estatut i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Al·lega que provoca "una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l'àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària". La secretària general del PSIB, Francina Armengol, acompanyada pels senadors Francesc Antich i Antoni Manchado, fou l'encarregada de fer entrega ahir del recurs que han signat 50 senadors del PSOE. "Els socialistes hem volgut ser la veu del clam dels ciutadans i ciutadanes de Balears que no han estat escoltats pel Govern del PP", explicà Armengol. "Aquesta és l'única alternativa que tenim, després que l'Executiu de José Ramón Bauzá s'hagi negat a qualsevol tipus de diàleg en el Parlament, hagi ignorat les més de 12.000 al·legacions presentades i les manifestacions de protesta".
L'actual política lingüística garanteix “més que mai” ser atès en català o castellà, diu Gornés
El Govern ha assegurat que la seva política lingüística garanteix "ara més que mai" el dret dels ciutadans a ser atesos en català o en castellà, i ha recordat que gairebé 200.000 electors van donar suport al seu programa electoral a les passades eleccions.
Rubalcaba ara vol que el TC no canviï lleis ratificades
El candidat del PSOE a la presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, admeté que "caldrà canviar lleis" per evitar que el Tribunal Constitucional (TC) pugui tornar a modificar una llei ratificada, com ha passat amb l'Estatut. En un berenar informatiu que ahir organitzà El Periódico de Catalunya a Barcelona, assegurà que, de la mateixa manera que "no és raonable que un impost es pagui dues vegades", no pot ser que es canviï una llei aprovada en referèndum pels ciutadans. Advocà per introduir canvis a la llei "perquè el procés sigui el natural".
Tàndem per a la renovació del TC
El president de la Generalitat, José Montilla, i el president de CiU, Artur Mas, acordaren ahir que el Parlament insti el Tribunal Constitucional (TC) a declarar-se incompetent per dictar sentència sobre l'Estatut, perquè és una llei totalment constitucional. Ambdues formacions van concretar l'acord després d'evitar els darrers esculls, cosa que permeté desbloquejar una resolució que finalment constarà de quatre punts. El primer fa al·lusió que el Parlament pugui expressar la seva convicció que l'Estatut és constitucional i que ha aconseguit la "màxima legitimació possible per haver estat ratificat per la ciutadania que ha de servir". Per aquest motiu, insta les institucions de l'Estat a "respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i a desenvolupar-lo en allò que els correspongui". El segon punt de la resolució proposa que el Parlament es dirigeixi als presidents del Congrés i al Senat perquè traslladin a diputats i senadors la "urgent i inexcusable necessitat de procedir" a la designació dels magistrats amb el mandat caducat o bé que resolguin la vacant del magistrat del TC mort el maig de 2008 (Roberto García Calvo ), per la qual cosa es reclama desbloquejar aquest afer.
El TC continua sense veure la llum de l'Estatut
El ple del Tribunal Constitucional (TC) es tornarà a reunir avui a les 10.30 hores per prosseguir amb el debat de la darrera ponència de sentència sobre l'Estatut, que ha estat elaborada per la presidenta d'aquest òrgan, María Emilia Casas. A més, continua tenint pendent de resolució els recursos interposats per la Generalitat de Catalunya i el Parlament de la mateixa comunitat relatius a la manca de competència atribuïda al tribunal i contra la seva negativa a reintegrar en les deliberacions el magistrat recusat del sector progressista, Pablo Pérez-Tremps. Després de més de tres hores de reunió, els deu magistrats que deliberen sobre els set recursos presentats contra l'Estatut no van poder arribar ahir a cap acord vers aquesta qüestió.
La llei de l'avortament, al TC
El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos del PP i del Govern de Navarra contra diversos preceptes de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, alhora que estableix que se sentin el Govern, el Congrés i el Senat perquè, en el termini de tres dies, formulin al·legacions a la petició del PP de suspensió cautelar dels preceptes recorreguts de la norma, que entra en vigor el pròxim 5 de juliol.
“L'Estatut no val. ¡Viva España!”
Amb aquesta expressió, l'expresident de la Xunta i actual senador pel PP, Manuel Fraga, es referí ahir a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut català.Fraga considerà que la sentència del TC ha tocat "bastants articles" de l'Estatut que va sortir de les Corts Generals i que, per tant, la norma catalana "no s'aguantava".
Montilla planta cara a Espanya al Senat
El president balear s'ha desplaçat per escoltar en directe les paraules del president de la Generalitat. Foto: Efe. El president de la Generalitat, José Montilla, va fer preguntes ahir al Senat respecte de Catalunya i va dir que la situació actual, fruit de la no renovació del Tribunal Constitucional (TC), posa en risc el pacte constitucional i les relacions institucionals, polítiques i afectives de la seva comunitat amb Espanya. Montilla, en el seu discurs, s'expressà majoritàriament en català, però també en castellà, gallec i basc. Al llarg de la seva compareixença a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, a petició pròpia,el preisident de la Generalitat afirmà que l'Alt Tribunal està deslegitimat moralment, tot i que no legalment, per pronunciar-se sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya. Per això exigí a la Cambra la renovació urgent dels quatre magistrats del TC que li corresponen, perquè en la seva composició actual "ha perdut l'aparença d'independència que seria exigible", tot i que legalment estigui facultat per exercir la seva funció. Antich defensa renovar el TC i demana al PP que retiri el seu recurs
La senyera, símbol d'unió del 10-J
La senyera amb les quatre barres, com a símbol d'unió i de rebuig a la sentència del TC. D'aquesta manera, el president de la Generalitat, José Montilla, va defensar ahir que la bandera catalana encapçali la manifestació convocada per a dissabte en contra de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, perquè és la que aglutina més "sentiments d'unitat".
El Govern de l'Estat no està “satisfet” amb la sentència
El ministre de Foment i vicesecretari general del PSOE, José Blanco, afirmà ahir que cap membre del Govern no ha expressat que els seus membres estiguessin "absolutament contents i satisfets" amb la decisió del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i alhora acusà el líder del PP, Mariano Rajoy, de no dir-ne ni mu després de l'"aquelarre" que protagonitzà contra el text català.
El Constitucional també fa retrocedir l'autonomia balear
Els professors de dret Bartomeu Colom i Toni Abat consideren que la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut de Catalunya també fa retrocedir l'autonomia de les Illes Balears i, alhora, estableix el nivell màxim de descentralització de l'Estat. Així ho explicaren tots dos en una taula rodona organitzada per l'Obra Cultural que es va fer ahir vespre a Can Alcover.
En defensa de l'autogovern
L'Obra Cultural Balear (OCB) i partits nacionalistes i d'esquerres de les illes (PSM, Esquerra, Iniciativa d'Esquerres, Els Verds, Esquerra Alternativa i Verda i Entesa) es concentraran demà a les 19.00 hores a la Plaça de Cort, a Palma, en contra de la sentència del Tribunal Constitucional, que declara inconstitucionals 15 articles de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i en defensa de l'autogovern. Així, aquest matí representants d'aquestes formacions, com Biel Barceló (PSM), Joan Lladó (Esquerra), David Abril (Iniciativa d'Esquerres), Miquel Àngel Llauger (Els Verds) i Biel Huguet (Entesa per Mallorca) han anunciat el seu suport a l'acte de demà i tots ells han duit un cartell en el qual es llegia 'En defensa del nostre autogovern. Nosaltres decidim. Som una nació'.
L'Audiència planteja si els retalls als funcionaris són inconstitucionals
La Sala social de l'Audiència Nacional ha acordat presentar davant del Tribunal Constitucional una qüestió de inconstitucionalitat sobre el decret antidèficit que retalla el salari dels treballadors públics.
Campanya electoral 22 maig 2011
Prohibir Bildu,“un risc per a l'Estat constitucional”
El Tribunal Constitucional (TC) sosté que prohibir a Bildu presentar-se als comicis del 22 de maig com una mesura de control preventiva "posa en primer lloc molt en risc el mateix Estat constitucional" en lloc de garantir-ne la seguretat i que, a més, és una "decisió desproporcionada". Així ho argumenta en la sentència, notificada ahir, en la qual revoca la decisió del Tribunal Suprem (TS) de vetar la participació de Bildu en les eleccions municipals i concedeix empara a la coalició, perquè en considera vulnerat el dret d'accedir als càrrecs públics en condicions d'igualtat.Pel TC, la pretensió d'assegurar a ultrança l'Estat constitucional mitjançant controls preventius "resulta, a més, desproporcionada en vista de la panòplia d'instruments de control a posteriori de què s'ha dotat, mitjançant les reformes legals més recents, la nostra ordenació". Així, al·ludeix a la darrera reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General que, entre altres qüestions, permet tornar a impugnar les llistes de Bildu fins al pròxim 12 de maig, si es "tingués coneixement de circumstàncies" que li impedissin "la presentació de candidatures".
El PSIB pot dur “l'assalt a IB3” al Constitucional
Antoni Diéguez, en una fotografia d'arxiu. Foto: M.À Cañellas El diputat socialista Antoni Diéguez va dir ahir que el decret llei que lliura al conseller de Presidència, Antoni Gómez, la direcció general d'IB3 és "claríssimament inconstitucional, sense cap dubte". Per això els socialistes han fet arribar un escrit a la mesa del Parlament en què demanen que es dugui la qüestió al Consell Consultiu. Però si la mesa -on el PP té la majoria- no hi està d'acord, el PSIB està disposat "a arribar fins al final" i a dur la qüestió al Tribunal Constitucional. Segons Diéguez, el decret llei és inconstitucional perquè contradiu l'Estatut. En concret, l'article 49.1 diu que en cas "d'extraordinària i urgent necessitat el Consell de Govern podrà dictar mesures legislatives provisionals en forma de decrets llei", però també concreta que aquests decrets no poden afectar "les matèries objecte de lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut d'autonomia". Les lleis de desenvolupament són les que l'Estatut mateix marca que cal fer i a l'article 91.1 especifica que cal una llei per regular l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.
Merkel diu que té la “missió” de treure Europa de la crisi
Angela Merkel, cancellera alemanya, defensà ahir la seva política europea en el debat parlamentari sobre els pressuposts de 2012, que va estar marcat per la crisi de l'euro i per l'ampliació del fons de rescat, que encara ha de ser aprovat pel Bundestag (Parlament federal). Poc després que el Tribunal Constitucional (TC) germànic donàs llum verda als mecanismes per al rescat de l'euro i als ajuts financers, Merkel apel·là en el discurs als seus propis coreligionaris, entre alguns dels quals hi ha molt d'escepticisme davant el fons de rescat, a "assumir la tasca de superar la crisi europea". Merkel afirmà que la seva "missió central" és ajudar que Europa surti de la crisi financera amb "el mateix èxit amb què ho ha aconseguit Alemanya". "Alemanya és de nou la locomotora de creixement de la Unió Europea (UE)", va dir Merkel en la seva intervenció amb motiu dels debats pressupostaris, en la qual subratllà els èxits econòmics del seu govern i el desig que aquests siguin projectats als seus socis.
El TC dóna la raó a una mestra de religió que es casà amb un divorciat
El ple del Tribunal Constitucional ha reconegut el dret de no sofrir discriminació per les seves circumstàncies personals, de la llibertat ideològica i intimitat personal i familiar d'una professora d'Almeria que no va ser renovada per ensenyar religió després de casar-se amb un divorciat. Aquest fet "no té relació amb l'activitat docent desenvolupada per la demandant, ja que no n'afecta els coneixements dogmàtics ni les actituds pedagògiques", segons argumenta el Constitucional en una sentència coneguda ahir.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent