“L'Estatut no val. ¡Viva España!”

Amb aquesta expressió, l'expresident de la Xunta i actual senador pel PP, Manuel Fraga, es referí ahir a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut català. Fraga considerà que la sentència del TC ha tocat "bastants articles" de l'Estatut que va sortir de les Corts Generals i que, per tant, la norma catalana "no s'aguantava".

Les paraules de Fraga contrastaven amb les del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, qui manifestà no sentir-se derrotat, "però sí maltractat". Ambdues maneres d'entendre la sentència de l'Estatut es produïren el mateix dia que el mateix Montilla i el president de CiU, Artur Mas, van escenificar la seva ferma voluntat de treballar junts per "recuperar" tot allò que el TC ha retallat de l'Estatut i "defensar la dignitat de Catalunya".

La sessió de control en el ple d'ahir del Parlament va servir per visualitzar el compromís tant del president català com del cap de l'oposició per deixar de banda les seves querelles partidistes, a pocs mesos de les eleccions catalanes, i afrontar units el que han definit com un moment de gran "transcendència històrica".

Amb ànim de reflectir la gravetat del moment, Mas pujà a la tribuna d'oradors de l'hemicicle per estendre la mà: "La veu de Catalunya no quedarà silenciada per una sentència ni per un tribunal. El Parlament i el president de la Generalitat poden comptar amb CiU per fer respectar la nostra nació i defensar la nostra dignitat com a país".
Amb similar to transcendent, Montilla destacà que PSC i CiU, "les dues grans formacions polítiques" del Parlament, "han fet juntes l'Estatut", han aprovat a l'uníson "la immensa majoria de les lleis que el despleguen" i també "juntes l'han de defensar" ara.

Els articles inconstitucionals
Tripartit i CiU reclamaran al PSOE que es modifiquin lleis orgàniques per desenvolupar els articles de l'Estatut declarats inconstitucionals en la sentència del TC. Segons van confirmar fonts del Tripartit, la mesura s'estendrà igualment als articles sotmesos a interpretació. En aquests moments, l'objectiu del Tripartit i de CiU és incloure aquestes propostes de modificacions en la resposta contra la retallada que pretenen consensuar en els pròxims dies.

En qualsevol cas, s'espera, per saber l'abast de la rebaixa, que s'emeti la sentència completa. La principal incògnita és si l'argument del TC per declarar inconstitucionals els articles eliminats és simplement que no s'ajusten a la Constitució, o bé si l'Alt Tribunal diu que a través de l'Estatut no poden modificar-se drets, obligacions i preceptes que en realitat afecten tot l'Estat.

En el primer cas, el que plantejarà la resposta catalana serà modificar la Constitució, amb la finalitat que allò que s'ha retallat en l'Estatut càpiga en la legislació espanyola. En el segon cas, s'enumerarà un llistat de lleis orgàniques que haurien de ser modificades per les Corts. La resposta catalana arribarà dies després que es publiqui la sentència. Quan es produeixi, un grup d'experts tindrà de dos a tres dies per determinar l'abast de la retallada i proposar alternatives jurídiques. Per part seva, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, es reunirà amb Montilla per analitzar la sentència un cop que es conegui al complet.